Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


ANÀLISI: TV3, Catalunya Ràdio i el 27-S: els punts sobre les is

"Hi ha en curs una llarga i treballada operació de l'estat espanyol per desmantellar peça a peça els mitjans públics nacionals", escriu Daniel Condeminas

per Daniel Condeminas , 19 de setembre de 2015 a les 18:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El president de la CCMA, Brauli Duart. Foto: ACN


Les reaccions polítiques i institucionals, d’aquí i especialment de Madrid, desfermades davant la convocatòria de les eleccions plebiscitàries del darrer diumenge de setembre, han fet diàfana una llarga i treballada operació per desmantellar, peça a peça, els mitjans públics nacionals.


Una operació d'estat (de l’estat espanyol) per recloure’ls al reducte testimonial i prescindible de la “televisió antropològica”, com va definir quin paper que havia de tenir la futura TV3 el qui va ser el primer director de RTVE nomenat pel PSOE, José María Calviño. Una operació que no podem desconnectar d’altres de similars que pretenen liquidar diverses institucions de país. Si els deixem.

Com que en poques setmanes han passat moltes coses, greus i fins i tot molt bèsties, plantejo al lector/a un recorregut pels darrers capítols d’aquesta operació de gran abast, posant els punts a les is corresponents:


Indecent

La resolució de la Junta Electoral Central contra TV3 i Catalunya Ràdio ha fet allò que era impensable: obligar uns mitjans de comunicació públics a emetre els continguts que vulguin i de la manera que vulguin determinats partits. Una decisió que vulnera tot principi professional dels mitjans i trepitja qualsevol consideració sobre la llibertat d’informació. Novament, des de les institucions de l’estat espanyol es traspassen les línies vermelles que separen les societats democràtiques... de les que només ho semblen.


Considerar la més gran manifestació de la història recent d’Europa com a acte partidista, no només és un insult a la intel·ligència dels prop de dos milions de ciutadanes i ciutadans participants, sinó que agredeix sense contemplacions els principis més elementals del periodisme. Per això i per altres fets, fa dies que ja no podem parlar d’una campanya electoral sinó d’una altra cosa.

Indignitat

La dels partits que han presentat els recursos que han anat conduint a aquesta resolució. A canvi de treure un més que discutible rèdit en presència mediàtica, han cremat tota credibilitat respecte la seva suposada defensa dels mitjans públics. És cert que no deixen de ser coherents en la seva defensa aferrissada dels discutits i antiprofessionals “blocs electorals”, però ara s’han superat en una decisió de no retorn que els assenyala.

Incontestables

Tant l’informe del Síndic de Greuges com els que està publicant l’observatori impulsat pel col·lectiu Drets, demostren, amb dades indiscutibles, que les televisions i ràdios espanyoles --especialment les privades però no només elles-- no tenen respecte al pluralisme i a uns mínims criteris d’equitat quan han d’informar o debatre el procés polític que protagonitza Catalunya. Les veus en favor de la independència de Catalunya quasi no existeixen a les seves tertúlies, i en el seguiment de la campanya es prima desorbitadament i sense cap mirament un o diversos partits unionistes, tot menystenint les dues candidatures sobiranistes.

Que això incompleix l’article 66 de la LOREG (la llei electoral) que també estableix obligacions de pluralisme i igualtat durant les campanyes electorals als mitjans audiovisuals privats? Doncs sí. I tant cert és això com que la JEC no farà res. Res. Passa el mateix amb el TC. Si incompleix el govern espanyol, això no té cap conseqüència. Cal recuperar el famós lema del franquista Manuel Fraga, “Spain is diferent”, quan parlem de les seves institucions. Però el problema és TV3...

Indigència ètica

Intoxicant la resta de mitjans amb mentides com la pretesa censura de Borrell a TV3, o acusant-la de “televisió del règim”, el PSOE i la seva delegació catalana estan fent mèrits per situar-se al costat del PP i de C’s en la dinàmica d’intentar destruir la bona imatge dels mitjans de la CCMA. El trist i galdós paper d’algunes persones en institucions com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), votant en contra que la nostra autoritat incorporés les televisions espanyoles als seus informes sobre pluralisme polític, hauria de fer plantejar-se la seva dimissió.

Una justificada dimissió per haver intentat impedir la aplicació d’una competència prevista a la mateixa llei del CAC. Però que ningú no l’esperi. El fet que l’informe 2014 del CAC assenyali que el PSOE hagi estat el partit amb més presència a TV3 l’any passat, demostra com són d’impresentables i injustos aquests atacs.

Intolerables

Ho són els continuats missatges de voler reduir TV3 a la mínima expressió i transformar-la, junt amb Catalunya Ràdio, en una coseta innòcua. Albiol tancant canals de ràdio i televisió, i Arrimadas reclamant quotes lingüístiques a la graella de la programació, han entrat en una cursa a veure qui la diu més grossa. Faria riure, si no fos tan trist, sentior l’exalcalde de Badalona considerar com perfectament prescindibles Catalunya Música i Icat.cat, pel fet que ja existeixen “dues-centes emissores més” com aquestes. Quines? El nivell cultural d’alguns candidats es va suïcidar fa dies...

Incoherència, greu

La d’uns quants opinadors i una part dels professionals de la comunicació de casa nostra que callen, quan no justifiquen, el premeditat silenciament dels arguments independentistes en molts mitjans espanyols... i alguns d’aquí, mentre no han estalviat agres comentaris sobre la suposada manca de pluralisme de TV3 i Catalunya Ràdio, o insisteixen en el discurs que són mitjans de propaganda de la causa sobiranista. I això malgrat que els informes periòdics del CAC desmenteixin continuadament una i altra acusació. Que la veritat no espatlli un bon titular.

Incomoditat

La de molts d’aquests professionals que esmentàvem a l’anterior “i” quan s’han trobat davant una resolució de la JEC que els obliga a fer costat als mitjans públics catalans.  Una absurda resolució que els ha posat davant del mirall.

Indicades

La darrera declaració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la del Grup Barnils de periodistes catalans, i la dels consells professionals de TV3 i Catalunya Ràdio, representen una justa resposta en defensa de la llibertat d’informació i el Codi Deontològic del periodisme. Tocaria fer el mateix respecte la greu manca de pluralisme d’altres mitjans abans comentada; però això suposaria que alguns haguessin de rectificar declaracions fetes anteriorment, en les que es qüestionava únicament els mitjans de la CCMA. I fer això ja és ben complicat.

Impecable

La defensa de la CCMA feta per la seva direcció. Protegint la dignitat dels seus mitjans i professionals, tant en les seves declaracions, com en els recursos presentats; el darrer davant del Tribunal Suprem. Llàstima que ho facin com a màxims responsables d’uns organismes que van ser regovernamentalitzats amb la contrareforma de la llei de la “Corpo”, aquella que es va aprovar durant el bienni negre del pacte CiU-PP de fa cinc anys. Un dèficit de legitimitat que caldria solucionar en breu.

Independència... professional

La que han de tenir els periodistes i comunicadors de TV3 i Catalunya Ràdio, plenament compatible amb actuar d’acord a les missions de servei públic per la qual van ser creats aquests mitjans de comunicació nacionals, i que justifiquen plenament la destinació de recursos públics. I més que en fan falta.

Ja que vivim en un clima electoral bèl·lic, per incruent que pugui semblar, em permeto tancar l’article fent una modificació una mica agosarada de la mítica frase que va dedicar Winston Churchill als heroics combatents de la RAF: “Mai tants catalans deurem tant a tan petita cosa com una papereta”.

No parlem només del futur de TV3 i de Catalunya Ràdio, sinó el del país que compartim tots. Metafòricament parlant –perquè som un país pacífic i de bona gent-. El 27-S fem de cada vot un Spitfire creuant el cel blau. I amb un somriure... la victòria.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació