Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

entrevista

Aspencat: «És el moment de canviar la mentalitat de la gent i fer un 'reset'»

El grup de la Marina Alta preestrena el seu darrer disc, "Tot és ara", al MMVV, i toquen divendres a La Mercè | Consideren que "si es fa realitat la independència, al País Valencià canviaran moltíssimes coses per inèrcia"

per Esteve Plantada , 17 de setembre de 2015 a les 16:15 |
Els valencians Aspencat toquen al MMVV i al BAM 2015
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dijous, Aspencat preestrena el seu darrer disc al Mercat de Música Viva de Vic i divendres el presenta al BAM, dins la programació de les festes de La Mercè de Barcelona. "Si ens ho haguessin dit tres discos abans no ens ho hauríem cregut", confessen, encara amb certa emoció. Porten en actiu des del 2005, però va ser l'any 2009 quan van fer el pas definitiu, consolidant la seva proposta i el seu discurs, en uns darrers anys que han estat els de la consolidació de la formació i de la seva música, traspassant fronteres enllà del marc del Països Catalans.
 

Després de l’eclosió i de no parar de fer “bolos”, ara presenten Tot és ara, un disc de “reggae-fusió combatiu” que mostra l’evolució de les seves cançons fins a ser part capdavantera de l’escena catalana més compromesa. Les noves cançons es van fer públiques el darrer dilluns 7 de setembre a través del seu web. Musicalment cosins germans d’Obrint Pas, també es consideren hereus de la reivindicació d'Ovidi Montllor i de Raimon, "sense els quals no existiríem". El seu primer senzill, Música naix de la ràbia, és tota una declaració d’intencions i de voluntat per deixar empremta.
 

- Després de deu anys de carretera i de cinc discs, segueixen apostant per l’art com a element de regeneració activa. La música pot canviar coses?
 

- Evidentment que sí, la música acompanya les revolucions! No és un efecte instantani, “ipso facto”, sinó que forma part d’un caldo de cultiu. Al País Valencià, la música és un dels pilars del canvi que hi ha hagut, fent conjunt amb d’altres moviments de col·lectius i cívics, com podria ser la mobilització dels professors, per exemple.
 
- La música, doncs, té encara més força i impacte en moments com els que vivim, quan compta amb un bon gruix de moviments socials al costat.
 

- És així, vivim una època on hi ha molta gent mobilitzada. La crisi econòmica ha fet estralls, perquè a tothom li ha tocat de prop. I també ho esteu vivint a Catalunya amb el tema del dret a decidir i el 27-S. Però també és un moviment generalitzat als països del Mediterrani, on ara vivim la cruesa del conflicte amb els refugiats. Amb aquest disc anàvem en aquesta direcció, amb l’objectiu de destacar que ens trobem en un punt d’inflexió.
 
- Amb tot, la situació que viu Catalunya és ben diferent a la del País Valencià, on la lluita és més difícil i, en certa manera, més agosarada i alternativa.
 

- Tot i que som conscients de la realitat dels Països Catalans, entenem que, ara mateix, els nostres “tempos” són diferents, amb una realitat social diferent a Catalunya. Per a nosaltres és una incògnita tot plegat, però entenem que l’endemà del 27-S serà igual que el dia anterior, perquè el que comptaran són els passos que hem d’anar fent des d’aquell mateix moment. Ara bé, si es fa realitat la independència, al País Valencià canviaran moltíssimes coses per inèrcia. Pot ser engrescador que la gent trobi algun factor més al simple fet identitari, ja sigui pel finançament o per altres qüestions.
 
- El primer senzill, Música naix de la ràbia, explica tot allò que persegueixen quan fan cançons?
 
- És una cançó amb molts noms propis, però que intenta englobar-los a tots dins un compendi d’idees. És evident que les persones cada vegada pintem menys i que els comptes de resultats de les empreses són els qui fan i desfan al seu gust. Ells són els qui escriuen les Constitucions.
 
- Per a Aspencat, de quina ràbia neix la música?
 
- De la impotència, de veure plorar la gent desnonada, de com es canvien lleis amb nocturnitat i traïdoria, de veure com es paralitzaren les pensions de la gent, de veure el que passa amb la llei de dependència... Tot això ens provoca una malestar que traduïm en cançons.
 
- Quins són els seus referents en el sentit de canviar coses a través de la música?
 

- Obrint Pas, sens dubte, és un gran referent, i al País Valencià han obert moltes portes. I Ovidi o Raimon, noms sense els quals nosaltres no seríem aquí. També ens agraden SFDK, rapers que sempre han estat criticant el sistema, o Los chikos del maíz, amb més de missatge. També seguim de prop l’escena reggae europea.
 
- Per què creuen que encara són tan necessàries les referències explícites a Ovidi Montllor, Malcom X o Víctor Jara? Hi ha personatges pels quals no tenim memòria?
 
- A casa nostra venim de la “llarga nit”. Ovidi Montllor és un referent absolut pel País Valencià, amb unes cançons que continuen vigents avui en dia. Però sí, és veritat que és una figura silenciada. En aquest sentit, no pateix una censura, simplement ens l’han silenciat. Els altres, com Víctor Jara, són referents universals.
 
 

«Tot és ara», el nou disc d'Aspencat Foto: Aspencat

- Tot és ara conserva la seva part més reivindicativa i social, però també té lletres introspectives. El nou rumb d’Aspencat passa per oferir dosis de rauxa, però també de seny? S'han adonat que només amb rauxa no n’hi ha prou?
 
- (riuen) Ens fem grans i hem madurat. Parlant seriosament, creiem que la lluita externa va acompanyada d'una lluita interna, i que has de ser autocrític per veure com n’estàs de conscienciat amb els problemes socials. Apostem per mirar a l'interior de tu mateix, i adonar-te que si no lluites –per a tu i per als altres– no farem res. Hem de lluitar junts. També es tracta de trobar-te amb les teves pròpies contradiccions, que tots en tenim.
 
- El nou disc és ple de col·laboracions, una cosa que ha estat habitual en els altres treballs que han fet. En aquest àlbum col·laboren amb Esne Beltza, la rapera Mai, els sards Train To Roots, Àlez Seguí de La Gossa Sorda, Martin Plan B, Joan Mayor de Tashkenti, Sam d’El Último Ke Zierre, Reme Giner, Ander de Green Valley i Pablo Sánchez de La Raíz. Què busquen amb les col·laboracions de Tot és ara?
 

- Buscàvem que el disc fos pluricromàtic, amb moltes veus en diferents llengües, amb pinzellades de colors diversos. Les col·laboracions permeten enriquir el disc i el grup, i permeten connectar amb artistes que pensen com tu. Per a nosaltres, són col·laboracions impressionants, i estem molt satisfets d’haver gravat amb gent com Train To Roots, que en un futur seran un dels referents europeus.
 
- Amb quin artista no col·laboraríeu mai?
 
- Crec que no ho faríem mai amb la gent dels mass media. No tant per la persona en si, sinó per la faràndula en general, aquells artistes als qual algú els escriu una lletra i no fan música de qualitat. Si t’hi fixes, totes les col·laboracions del disc són d’artistes força underground. No estan darrere d’una gran discogràfica ni d’una gran productora. Són gent que han crescut pas a pas i a base de “currar”. Amb tots aquests grups i artistes compartim un mínim comú denominador: que venim de baix.
 
- Per què publiquen per primera vegada amb el suport d'un segell discogràfic, Halley Records?
 
- És una companyia petit, que acaba de començar, que ja coneixíem i que comparteixen la nostra filosofia. Vam trobar-hi gran afinitat i no ens obliguen a fer res que no vulguem.
 
- Aspencat compleix aquest 2015 deu anys de vida. Quin balanç fan del camí emprès en l’escena musical catalana?
 
- Som un grup de secà, no de regadiu. En la nostra trajectòria tenim un clar punt d’inflexió a partir del 2009, amb un canvi de components i un canvi de consciència per apostar seriosament pel projecte Aspencat. I és a partir del 2009 que ens creiem el grup tal com és.
 
- Per què creuen que Tot és ara?
 
- Pensem que ara és un moment clau, quan podrem canviar les coses –no només a nivell institucional, sinó a nivell de baix, de relacions entre pobles– per fer una societat més lliure, més igualitària, on hi hagi una democràcia més real, més participativa. Una època de tolerància, d’eradicar el racisme i la fam. Tot això està al darrera de tenir un país independent o de formar una república. Si ho amplifiquem al món, en un altaveu molt gran, estem parlant de drets humans. Més enllà del dret a l’autodeterminació dels pobles, a nivell individual és el moment de canviar moltíssimes coses, de canviar la mentalitat de molta gent i fer un “reset”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació