Ajuntaments de grans ciutats catalanes, per aturar la independència

Grans ciutats com Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat i altres rebutjarien una declaració unilateral del Parlament i es mantindrien fidels al govern espanyol | Les declaracions de Rubio Llorente i García Albiol poden interferir en el pla estatal, que vol aturar una DUI sense haver de recórrer a l'acció policial per problemes d'ordre públic | En una segona fase, si calgués, s'invocaria davant la Unió Europea l'existència d'una "minoria catalano-espanyola" amenaçada per un govern nacionalista il·legal

per Pere Gendrau , 16 de setembre de 2015 a les 16:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern espanyol està elaborant una estratègia per contrarestar una declaració d'independència que passa per la insubmissió d'ajuntaments d'importants ciutats del país a les decisions del Parlament de Catalunya, segons fonts a les quals ha tingut accés Nació Digital.

D'aquesta manera, s'intentarà evitar l'escenificació d'un enfrontament entre Catalunya i Espanya i posar de relleu, en canvi, l'existència d'una part de la població catalana que es manté fidel a l'Estat i que està representada pels seus alcaldes elegits democràticament. En aquesta operació, tenen reservat un paper determinant Tarragona, Lleida, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Joan Despí i alguna altra població de l'àrea metropolitana, totes amb alcaldes del PSC, però hi ha dubtes de fins on es pot comptar amb els alcaldes de Terrassa i Granollers, també socialistes.


Aquests ajuntaments -si es produeix la desconnexió- no acceptaran les resolucions del Parlament i del futur govern català que comportin la construcció d'estructures d'estat. Al mateix temps, es mantindran fidels a les ordres i resolucions procedents de les autoritats espanyoles. L'objectiu és posar dempeus una estructura de representació sortida de les urnes municipals que mostri -a nivell nacional i internacional- la fractura de la societat catalana, a través d'ajuntaments que governen un elevat percentatge de població.

De moment, els dirigents dels consistoris consultats indiquen que no tenen constància d'aquesta resposta davant d'una declaració unilateral o de l'evolució del procés l'endemà del 27 de setembre. No és estrany tenint en compte diversos factors. El primer, que l'operació és d'envergadura i s'està cuinant en instàncies governamentals.


L'altre factor, encara més important, és la batalla electoral, que obliga els càrrecs socialistes a no fer cap mostra de sintonia amb una resposta que els situaria al costat del PP, amb qui s'estan jugant un bon grapat de vots d'adscripció unionista. El català Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy a Moncloa, dirigeix una cèl·lula de crisi que segueix al detall el procés català.

Protecció d'una minoria catalano-espanyola amenaçada


Si aquesta presa de posició no fos suficient per fer desistir el govern català de seguir endavant amb el procés, la segona fase passaria per la constatació des del govern espanyol de l'existència d'una minoria catalano-espanyola amenaçada i en perill de ser víctima de l'acció d'un govern català il·legal. Tot seguit, es demanaria "empara" a la Unió Europea per protegir aquesta població.

De fet, la campanya d'acusacions de feixisme i nazisme contra el procés ja anava en la direcció de preparar l'opinió pública internacional per si algun dia calia arribar a aquest extrem del conflicte. I la insistència en aquesta campanya electoral per part de partits com PSC, PP i  C's en invocar l'existència d'immigrants "andalusos i extremenys" a Catalunya també forma part de la construcció d'aquest discurs "etnicista".

La verbalització d'aquest etnicisme ha estat encarnada pel líder de Podem, Pablo Iglesias, però aquest fet pot arribar a catalogar-se de coincidència ja que la formació morada no estaria dins d'aquesta estratègia. I és que la construcció del discurs ja ve de lluny, i l'apel·lació al vot de la ciutadania amb orígens espanyols contrària a la independència ja fa mesos que ha estat formulada pels dirigents populars, socialistes i de Ciutadans.

Millor paraules que policies

El pla es construeix amb la intenció de frenar el procés a base de declaracions i comunicats per no saltar a una tercera fase que el govern espanyol vol evitar tant com li sigui possible: el contacte directe al carrer entre els cossos policials estatals, policia espanyola i Guàrdia Civil, i els partidaris de la independència. Un contacte del qual podrien saltar-ne espurnes que compliquessin encara més la situació i, davant d'una espiral de conflictivitat, la pressió internacional obligués Madrid a asseure's a negociar el futur de Catalunya.

El desplegament policial només es produirà si es posa en perill el funcionament de les institucions i serveis de l'estat espanyol a Catalunya. És a dir, l'anomenat "control del territori", que es dibuixava en un document de l'ANC i que feia referència a ports, aeroports, fronteres i a tot aquest conjunt d'estructures. O bé enfront d'una reacció popular que volgués impedir físicament la detenció del president o de consellers del futur govern independentista.

Rubio Llorente i García Albiol

Tanmateix, dues preses de posició d'aquestes darreres hores han desbordat la proporcionalitat i serenitat amb què el govern espanyol vol moure les seves peces: Rubio Llorente i García Albiol.

L'exvicepresident del Tribunal Constitucional, Francisco Rubio Llorente, va parlar aquest dimarts de suspensió de l'autonomia i d'utilització de la violència -textualment- per part de l'Estat per respondre a una declaració d'independència de Catalunya. Va parlar d'una situació "dolorosa" però inevitable i va comparar-la amb els fets de 1934, que van culminar amb la detenció i empresonament del govern català que presidia Lluís Companys.

Just aquest dimecres al matí, el cap de llista del Partit Popular per Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, ha declarat que està decidit a mobilitzar al carrer les persones que se senten catalanes i espanyoles per frenar al Parlament de Catalunya si els sobiranistes intenten "trencar Catalunya de la resta d'Espanya". "Si tenen majoria els del sí, haurem de sortir al carrer, i jo aposto per aixecar la gent i sortir al carrer", ha sentenciat. Garcia Albiol també ha assegurat: "Als nostres enemics, els hem de guanyar també al seu terreny de joc, al carrer". I per això ha advertit que ell serà "el primer" en fer una crida i, si cal, "organitzar" les manifestacions contra la independència.

Aquesta inesperada crida del líder del PP a la mobilització al carrer dels contraris a la independència pot situar en una posició complicada als alcaldes socialistes metropolitans i de Tarragona i Lleida, ja que s'adreça directament a una part apreciable dels seus votants. La crida de García Albiol ha estat ràpidament resposta pel cap de llista del PSC, Miquel Iceta. Ho ha fet afirmant que aquest reclam situa el PP en el "terreny de la derrota" i instant els populars a plantejar un "programa millor". Aquest missatge quadra amb el fet que el full de ruta pactat no passi per una mobilització sinó per una resposta més calculada mitjançant el posicionament de grans consistoris. La rèplica de Ciutadans, posada en boca de la seva candidata, Inés Arrimadas, també ha estat en forma de negativa. En referència al PP, ha assenyalat: "Surten a perdre el partit abans de jugar-lo".

Les intencions d'Albiol han trobat una resposta contundent minuts després per part de la CUP, que a través de la seva candidata Anna Gabriel ha ironitzat, mentre deixava anar una rialla: "Doncs molt bé, que surtin al carrer (...). La por que ens pot generar una mobilització dels unionistes tendeix a zero". "El carrer es el nostre terreny", ha sentenciat Gabriel. La resposta del president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, ha anat en un sentit similar però amb modulacions, quan ha assegurat que "a capacitat de mobilització del PP a Catalunya és la que és; pateixen per si queden últims".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació