Junts pel Sí es treballa el vot gitano

La candidatura independentista organitza un conjunt de xerrades per mobilitzar la comunitat present al país, formada per uns 100.000 ciutadans | Manuel Heredia proclama: "Junts pel Sí ens comprèn, ens creiem aquesta gent" | "Quan algun inculte us digui que els gitanos han de tornar al seu país... però què coi diu! Si el poble gitano forma part de l'ADN català!", s'exclama Ramon Terrassa

per Bernat Ferrer , Sabadell, 16 de setembre de 2015 a les 23:00 |
Manuel Heredia, assessor de la Generalitat en Matèria d'Atenció a la Comunitat Gitana, en ple míting a Sabadell | Juanma Peláez/Nació Digital
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La candidatura independentista Junts pel Sí està passant el rasclet per tot arreu on calcula que pot aconseguir vots poc mobilitzats. Aquest és el cas, per exemple, de la comunitat gitana de Catalunya. Formada per uns 80.000-100.000 ciutadans, la comunitat també viu aquests dies un debat sobre la conveniència, o no, d'un estat català. I Manuel Heredia, assessor en Matèria d'Atenció a la Comunitat Gitana del departament de Benestar Social i Família, sentencia: "Si guanya el 'sí', els gitanos estarem millor, perquè ens donaran l'oportunitat de portar les regnes del nostre carro. Hem de participar activament en la política d'aquest país, ara ens estan convidant a fer-ho, perquè som part d'aquest país i volen que donem la nostra opinió".

Junts pel Sí ja ha organitzat, o té previst organitzar d'aquí al 27-S, actes a les set principals ciutats amb presència gitana, com són Vilanova i la Geltrú, Igualada, Lleida, Figueres, Badalona –al barri de Sant Roc- i Sant Adrià del Besòs -al barri de la Mina-, a més del míting d'aquest dimarts a Sabadell. Sabedors que tota pedra fa paret, els independentistes han ideat tot un seguit de xerrades amb diversos líders gitanos catalans per intentar dur el col·lectiu a les urnes, i perquè ho faci a favor de la causa independentista. De retruc, també aspiren a posar en valor la contribució dels gitanos a la història de Catalunya. 


"Els gitanos sou tan catalans com els que més. Vau entrar a Catalunya fa més de 600 anys, i hi ha cròniques d'aquell temps que parlen amb admiració del vostre poble. Qui pot acreditar aquesta història? Qui pot dir que avantpassats seus ja vivien a Catalunya fa sis segles? Per això, quan algun inculte us digui que els gitanos han de tornar al seu país... però què coi diu! Si el poble gitano forma part de l'ADN català!". Qui s'expressa en aquests termes és el convergent Ramon Terrassa, veritable ànima d'aquest intent de mobilització de vot i de revalorització cultural dels gitanos a Catalunya.

De fet, la comunitat gitana del país està d'allò més orgullosa del tracte rebut per part de la Generalitat. El Pla integral del Poble Gitano és una una fita reconeguda per tothom, paios i gitanos, en tant que van ser els propis integrants de la comunitat els encarregats de redactar-lo. "CDC ha demostrat que ens respecta", va assegurar aquest dimarts a Sabadell José Rodríguez, un membre actiu del col·lectiu gitano vallesà. "Molts et diuen 'te quiero perrito', però Convergència ha estat l'únic partit que sí que ens ha donat suport", va afegir-hi.

 

La comunitat s'ha assegut per estricte ordre jeràrquic, amb els patriarques a primera fila, les dones a segona i els joves a les files posteriors. Foto: Juanma Peláez/Nació Digital


Asseguts per estricte ordre segons la consuetud gitana, els més veterans s'asseuen al davant. Just darrere, les dones. I, a partir de la tercera fila, els joves. Tots molt ben mudats. Orgullosos. Homes i dones d'honor. Tots puntuals, a dos quarts de set. Deu minuts abans no hi havia ningú al míting, però quan és l'hora la comunitat arriba com un sol home a escoltar els arguments independentistes. En acabar es repetirà el mateix ritual: aplaudiments i aixecada de la cadira en bloc. Si el poble gitano ha perviscut durant tant de temps és perquè hi ha tota una sèrie de comportaments que es respecten i se segueixen.


"La televisió bombardeja molt i ens porta a la confusió"

"Amb la divisió se senten moltes històries, la televisió bombardeja molt i ens porta a la confusió. I tot això als gitanos ens confon", reconeix Rodríguez. Ah, la televisió! Aquells reportatges catastrofistes, aquelles notícies i aquelles tertúlies de cadenes estatals en què l'independentisme no hi té cap veu positiva... resulta que fan la seva feina. "Bombardeja" és el verb escollit per Rodríguez. Descriptiu a més no poder. Sobretot en entorns socioeconòmics humils, la televisió com a agent de socialització rema en contra del procés. Junts pel Sí mira d'explicar-se, i es mobilitza a fons de cara al 27-S. Però el gota a gota mediàtic fa temps que diu calamitats de "la divisió".
 

Ramon Terrassa, dempeus, recalca que els gitanos van entrar a Catalunya fa més de 600 anys i que formen part «de l'ADN català». Foto: Juanma Peláez/Nació Digital


En aquest context, Terrassa proclama un discurs d'allò més emotiu. D'allò més vigoritzant. Tant per a la comunitat gitana com per al conjunt dels catalans. "El 1749 es va decretar l'empresonament de tots els gitanos, i en van desaparèixer 10.000 en una nit! I aquesta part de la història no apareix enlloc!", s'exclama amb veritable indignació. I, mirant cap al futur, proposa: "Podem anar cap a un país on els gitanos tindran un paper decisiu a l'hora de decidir com ha de ser aquest país. Apel·lo als vostres avantpassats i us insto a pensar en els vostres néts, i que els doneu la capacitat de viure en un país en què vosaltres vau decidir com volíeu que fos." 

Minuts abans, el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sabadell, el republicà Gabriel Fernàndez, havia llançat una idea similar. I poderosa. "El 27-S ens dóna l'oportunitat de ser pares fundadors, tots, del nou Estat català", sentenciava. I hi afegia: "Perquè cap dels països que s'ha independitzat no s'ha penedit de la decisió." En aquell moment, un dels avis venerables de la primera fila, de bigoti grisós, frondós i treballat, assentia asserenadament.

"Els catalans han passat el que hem passat nosaltres"

El sabadellenc Manuel Heredia, una de les veus més reputades dins la comunitat gitano-catalana, té clara quina papereta dipositarà a l'urna el 27-S. Tant per les oportunitats de futur com per la història recent del país: "La discriminació de Franco no es pot oblidar. La Guàrdia Civil de Franco ens va maltractar per parlar romanó", es despatxa. Curiós, l'estat espanyol reprimint una llengua. "És un miracle que encara parlem caló!", s'exclama.
 

L'estètica dels assistents, poc habitual en d'altres mítings independentistes. Foto: Juanma Peláez/Nació Digital.


Amb aquesta motxilla a l'esquena, Heredia assegura: "Els catalans han passat el que hem passat nosaltres." I hi afegeix: "Junts pel Sí ens comprèn. Com a poble tenim molt de camí per recórrer, però pot ser més fàcil segons amb qui el facis. Nosaltres ens creiem aquesta gent, que ens ha donat l'oportunitat d'anar endavant. Comencem el camí: el 27-S no ens oblidem de posar la papereta de Junts pel Sí a l'urna. Perquè si el 'sí' guanya, els gitanos estarem millor. Ens donaran l'oportunitat de poder dur les regnes del nostre carro. Ens juguem el futur del nostre poble, creieu-me. No són mala gent. Anem a votar!"

Junts pel Sí sap que la gitana és una comunitat tradicionalment abstencionista. Però no per això renuncia a apel·lar-la. Tant pels propis interessos com pels interessos de la pròpia comunitat. I, per acabar de tancar el cercle, fins i tot ha inclòs un candidat gitano a les seves llistes, Antonio Salazar. En un lloc purament simbòlic, de suplent a Lleida. Però hi és. De la mateixa manera que espera que, el 27-S, els gitanos també hi siguin. I, a partir del 28, que hi siguin encara més.
 

Totes les notícies de Junts pel Sí de les eleccions del 27-S

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Perfils: qui és qui a Junts pel Sí

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació