12
de setembre
del
2015
Actualitzat
a les
14:55h
El Partit Laborista ha patit un vendaval. Ja fa anys que Tony Blair va deixar de ser el gran referent del laborisme britànic, però des d’avui ja és prehistòria. Jeremy Corbin, l’home que sempre ha estat als marges dins del seu partit, ha guanyat l’elecció interna per liderar el partit. Millor dit, ha arrasat.
Corbyn ha obtingut el 59% dels 422.000 inscrits a les primàries que han anat a votar. Darrera d’ell, un reguitzell de derrotats: Andy Burnham, l’home que, intuint el desig de canvi, pretenia encarnar un suau gir a l’esquerra, s’ha hagut de conformar amb el 19%. Yvette Cooper, propera a l’exprimer ministre Gordon Brown i el seu centre esquerra, ha tret el 17%. Finalment, Liz Kendall, la candidata dels blairistes més acèrrims, tan sols ha sumat un escarransit 4,5%.
Jeremy Corbyn advoca per una nova política, però no és un home nou. Té 66 anys i en porta més de trenta de diputat. S’ha mostrat contrari a les polítiques d’austeritat i partidari de retallar en defensa. Propugna sobretot una nova manera de fer política, aliena als interessos del gran diner i més participativa. També ha defensat els drets del poble palestí i mantingut posicions pacifistes en política internacional. Ha dit que li agradaria abolir la Cambra dels Lords i que Gran Bretanya fos una república. Però, de moment, Buckingham i els Lords poden estar tranquils. Corbyn té ara per ara altres prioritats. I la primera li donarà molta feina: pacificar, ni que sigui aparentment, el seu partit.
Els analistes polítics del Regne Unit ja comencen a fer càbales sobre el temps que li queda al nou líder. Les lluites internes als partits ja se sap que són les més cruels. Cal esperar els moviments dels més propers a Tony Blair. L’exprimer ministre va declarar recentment que la victòria de Corbyn seria una catàstrofe. En canvi, Gerry Adams ha estat dels primers a felicitar Corbyn, a qui coneix des de fa molts anys i a qui aprecia
El número dos
Un nom a seguir a partir d’ara és Tom Watson, elegit com a número dos (deputy leader). És un càrrec important i l’elegit també ho és. Watson és considerat un polític hàbil, proper a Gordon Brown, amb vincles amb els sindicats i a l’esquerra del partit. Però del tot contrari a les retallades en defensa, cosa que xoca amb la posició del nou líder. Watson, habituat a maniobres internes, pot ser útil per aglutinar de moment les diverses branques enfrontades. Més endavant, ja es veurà.
No es pot descartar alguna marxa rellevant del partit. Però Corbyn sap que el principal enemic intern serà més proper, entre tots aquells que avui han sortit a felicitar-lo i posar-se a la seva disposició, com el líder sortint, Ed Miliband.
Vénen temps apassionants per a la política britànica. Caldrà veure quins canvis es poden produir en l’actitud dels laboristes respecte a Escòcia. I també serà interessant de comprovar si el nou líder de l’oposició de sa Majestat expressa parer sobre el procés sobiranista.
Corbyn ha obtingut el 59% dels 422.000 inscrits a les primàries que han anat a votar. Darrera d’ell, un reguitzell de derrotats: Andy Burnham, l’home que, intuint el desig de canvi, pretenia encarnar un suau gir a l’esquerra, s’ha hagut de conformar amb el 19%. Yvette Cooper, propera a l’exprimer ministre Gordon Brown i el seu centre esquerra, ha tret el 17%. Finalment, Liz Kendall, la candidata dels blairistes més acèrrims, tan sols ha sumat un escarransit 4,5%.
Jeremy Corbyn advoca per una nova política, però no és un home nou. Té 66 anys i en porta més de trenta de diputat. S’ha mostrat contrari a les polítiques d’austeritat i partidari de retallar en defensa. Propugna sobretot una nova manera de fer política, aliena als interessos del gran diner i més participativa. També ha defensat els drets del poble palestí i mantingut posicions pacifistes en política internacional. Ha dit que li agradaria abolir la Cambra dels Lords i que Gran Bretanya fos una república. Però, de moment, Buckingham i els Lords poden estar tranquils. Corbyn té ara per ara altres prioritats. I la primera li donarà molta feina: pacificar, ni que sigui aparentment, el seu partit.
Els analistes polítics del Regne Unit ja comencen a fer càbales sobre el temps que li queda al nou líder. Les lluites internes als partits ja se sap que són les més cruels. Cal esperar els moviments dels més propers a Tony Blair. L’exprimer ministre va declarar recentment que la victòria de Corbyn seria una catàstrofe. En canvi, Gerry Adams ha estat dels primers a felicitar Corbyn, a qui coneix des de fa molts anys i a qui aprecia
El número dos
Un nom a seguir a partir d’ara és Tom Watson, elegit com a número dos (deputy leader). És un càrrec important i l’elegit també ho és. Watson és considerat un polític hàbil, proper a Gordon Brown, amb vincles amb els sindicats i a l’esquerra del partit. Però del tot contrari a les retallades en defensa, cosa que xoca amb la posició del nou líder. Watson, habituat a maniobres internes, pot ser útil per aglutinar de moment les diverses branques enfrontades. Més endavant, ja es veurà.
No es pot descartar alguna marxa rellevant del partit. Però Corbyn sap que el principal enemic intern serà més proper, entre tots aquells que avui han sortit a felicitar-lo i posar-se a la seva disposició, com el líder sortint, Ed Miliband.
Vénen temps apassionants per a la política britànica. Caldrà veure quins canvis es poden produir en l’actitud dels laboristes respecte a Escòcia. I també serà interessant de comprovar si el nou líder de l’oposició de sa Majestat expressa parer sobre el procés sobiranista.