La Via Lliure, des del terrat

La Meridiana ha estat aquesta Diada un gran balcó amb vistes a la història | “Això no ho atura ningú”, exclamen els veïns a vista d'ocell

per Pep Martí , Barcelona, 11 de setembre de 2015 a les 22:11 |
La Via Lliure, vista des d'un terrat | Ariana Nalda
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d’un terrat de la Meridiana, Manel Seguer, veí de Sant Andreu de Palomar de tota la vida, no amaga la seva alegria al contemplar l’avinguda atapeïda. “Això no ho atura ningú. N’he vist de mobilitzacions, però això ho trobo molt fort. Això és una meravella”, assegura. Avui, una colla de veïns s’ha aplegat per veure la història des de dalt.
 

La vista aèria que s’obté és espectacular i l’indret esdevé una reduïda plaça de poble, on tothom diu la seva. La simpatia pel procés, però, és evident. Josep Tomàs, un altre veí, castellanoparlant, treu el cap i diu: “Ara ja veureu, la Guàrdia Urbana ho rebaixarà al màxim”. Veïns d’escala d’ideologies diferents, nascuts aquí o d’altres orígens, parlants del català o del castellà, fan via junts. Una dona de mitjana edat fa la seva anàlisi: “Amb tanta gent d’aquí a la Ciutadella, és possible que hi hagi una majoria superior que voti no el dia 27?”.  A ella no li surten els números.

Manel Seguer al seu terrat. Foto: Pep Martí


Manel Seguer assenyala cap a l’altre costat de l’avinguda, on es veu El Corte Inglés: “La Meridiana fa en certa manera de frontera. Això és Sant Andreu, allò és Nou Barris. Són mons diferents. Allí les forces polítiques contràries al procés tenen força. Ahir mateix, a Can Dragó van fer el míting els del PP”. Sobre l’ambient que es viu al seu barri, creu que els darrers temps les coses han canviat i detecta més complicitats amb el procés sobiranista.
 

Creuem l’avinguda, avui guanyada pel que, en paraules de Jordi Sánchez, és el moviment democràtic més fort d’Europa. Si penetrem un moment a “l’altre costat” i anem just a la zona on en Manel assenyalava amb el dit, ens trobarem amb  un rètol de la Casa de Melilla. Potser sí que tot dependrà de la Meridiana i de l’àrea metropolitana, com diu Xavier Garcia Albiol. Però la realitat és una fotografia de molts colors. Avui, davant l’escut de la ciutat conquerida a finals del segle XV hi passaven grups de persones amb pas apressat i estelada al vent.
 
Des del terrat, els veïns aplaudeixen els parlaments al final de la concentració, que no s’escolten gaire bé. En un edifici del costat, un veí llança uns coets. Molts balcons propers estan plens de gent. D’altres, però, resten muts, deixant marge als interrogants. L’avinguda assaboreix la seva victòria civil i balla la rumba. Catalunya té poder. Sobretot, quan els terrats saben ser un sol poble.

La Casa de Melilla. Foto: Pep Martí

 

Els vídeos més espectaculars de la Via Lliure a la República Catalana

El ressò de la Diada Nacional, a la premsa internacional

Totes les notícies de la Via Lliure a la República Catalana

FOTOS Les impressionants imatges aèries de la Via Lliure a la Meridiana

Totes les galeries de fotos de la Via Lliure a la República Catalana

Totes les galeries de fotos de la Diada Nacional arreu del territori

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació