11
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
05
de setembre
del
2016
a les
17:27h
La nova obra de Vaca 35 acaba amb una gran ofrena gastronòmica Foto: E.Pl./ND
Vaca 35 es defineix com un grup d’actors i creadors teatrals en “perpetu diàleg”. I d’aquesta necessitat, del diàleg, és d’on neix una mirada concreta sobre la dramatúrgia, sobre explicar coses de la manera com s’expliquen a Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido. L’obra, presentada en la forma d’una estança on passa la vida, ofereix un teatre testimonial que parteix del menjar per no parar d’establir diàlegs i relacions entre emocions, records, personatges silenciats i la pròpia vivència de la mort.
Sense parar de cuinar, els assistents són rebuts amb la vitalitat de la música i del cant –una veu còmplice– mentre cada acció ens prepara per celebrar la vetlla de la gent que ja no hi és. Però això serà una festa, sens dubte, amb les partícules mengívoles flotant per l’aire, impregnant-ho tot de sabor i d’olors fascinants. I és en el gest, sempre discret i, alhora, insistent –com podria ser matxucar un bon "salmorejo"–, que la història es fa commovedora, perquè els seus morts –els morts llunyans–, també són els "nostres".
El lligam entre els morts de Mèxic i els de "casa nostra"
Fent un exercici de lligadura entre la desraó –desapassionada i increïble– de la Guerra Civil i de la repressió a Mèxic, Vaca 35 arriba a tocar la voluptuositat del gran tema universal: la mort encegadora. Però és en la petitesa de la història mínima que l’emoció es fa present –les mares, pares, avis i àvies, l’anècdota, la recepta–, tot removent-nos l’entranya i el record, fent-nos entendre que cal celebrar l’esclat de vida i, especialment, totes aquelles coses que són més properes al minúscul ecosistema on ens fem grans.
Al final, després de totes les paraules, de molta música i d’alguna manca d’entesa –ah, la suficiència europea!–, queda allò que fa físic el record. Una possibilitat de tast, una gastronomia teatral, palpable i paladejable, que arriba a emocionar, sempre, quan més petita i propera és.
Vaca 35 rep els assistents amb música, mentre els actors cuinen