FiraTàrrega inaugura l'edició 2015 amb una intensa reflexió sobre el consumisme

Centenars de persones de totes les edats s'adreçaven poc abans de les deu de la nit a la plaça de l'Hort del Barceloní. Allà, fent viva la proposta i el certamen, s'ha pogut gaudir de l'espectacle inaugural de la 35a FiraTàrrega, Compra’m, de la companyia Insectotròpics. La decisió no és gratuïta, perquè compta amb una forta càrrega de discurs: d’una banda, és una aposta per una producció d'un dels creadors que han crescut amb la fira, a Tàrrega; i de l’altra, perquè la companyia es troba a l’inici d’un nou llenguatge teatral. D’una cosa fresca, nova, amb identitat pròpia.
 
En aquest sentit, el públic de la capital de l’Urgell té molt de guanyat, ja que té el privilegi de viure l’ambivalència de ser part d’una festa –amb tot el que té de lúdica–, però també de tenir un alt nivell d’educació escènica, guanyat a còpia d'anys i moltes hores de vol. L’aposta, doncs, és Compra’m –una carta arriscada, però guanyadora–, amb un doble llenguatge a l’escenari: la projecció del “resultat”, un “live cinema” en directe, amb la superposició, al mateix temps, de la creació en cru de l’espectacle, dels sons, de la coreografia, de les escenes i la pintura, i del vídeo. La música de Tullis Rennie i de Za! i l'escenografia de Jordi Queralt, subratllen un discurs sòlid, jugant amb el croma i amb els plans, mentre una hipnòtica tribalitat convertia la plaça en un temple d’adoració mecànica.
 
Un nou art fruit de l'"era Google"
 
El gran encert d’Insectotròpics és el llenguatge que utilitza per “escorxar” el concepte de l'obra, justament perquè el llenguatge va més enllà del simple ús de la tecnologia. A Compra’m, la tecnologia esdevé un instrument nou per explicar la història, fent que les diferents arts s’embastin perfectament, fent un pastitx que és un mitjà, com ho és la multireferència. L’espectacle s’inspira inicialment en el mite de la Caixa de Pandora i, a través dels crits inicials d'“avança Lulú”, dibuixa un cadena de muntatge, feta d’homes, estímuls, de sons i vivències, com si el món fos una guàrdia pretoriana.
 
El trajecte porta la protagonista a encabir-se –i perdre’s– en una ciutat de llums i flaixos, passant per parcs d'atraccions amb iconografia Disney i assumint la certesa que no només comprem coses materials, sinó vivències. I aquí és on “l'art de l'hipervincle” –aquest nou art fruit de l'era Google– es fa palpable. La barreja continua, fent una mixtura carregada de sentit: entre l’estètica de videojoc i la performance tribal; entre els ocells que piulen en passatges bucòlics i les imatges de polítics; entre la moda –la frivolitat de la imatge– i el soroll del món de la nit; entre l'amor i un gran LOVE que es perpetua en xarxes socials, insensibles i efímeres (mentre Xavier Graset fa una aparició fugaç). I amb la violència com a ritual.
 
L'espectacle també compta amb la participació d'actors amateurs del propi municipi, fent que el públic passés a formar part de l'espectacle quan aquests s'han convertit en el cor (gairebé com a tragèdia grega) que ha acompanyat les protagonistes. A banda d'aquest dijous, l’espectacle també es podrà veure de forma gratuïta divendres a les onze de la nit i diumenge a les dotze de la nit. Dues ocasions més per reflexionar sobre el consumisme, sobre nosaltres, sobre els valors que adoptem, sovint, sense pensar-hi gaire. El que sembla una distòpia futurista, però que, en realitat, és d’ara i parla de nosaltres.