Quan ser vampir és un art

El film "A girl walks alone at home", rodat en blanc i negre i d'exquisida elegància, va enlluernar a la darrera edició de Sitges i s'estrena aquest divendres

04 de setembre del 2015
Actualitzat el 25 d'octubre del 2016 a les 6:48h
Sheila Vand interpreta una vampir amb bon gust per la música
Sheila Vand interpreta una vampir amb bon gust per la música
Aquest divendres s'estrena A girl walks alone at home (2014), una de les pel·lícules que va enlluernar el Festival de Sitges en la darrera edició, on va ser premiada amb el guardó Citizen Kane a la millor direcció novell, amb el Premi del Jurat Carnet Jove, i amb una menció especial a la Secció Oficial. La pel·lícula és una sorprenent i hipnòtica barreja d'estils, construïda com un western, amb vampirs, sofisticació, elegància formal i moltes referències "pop".

L'acció passa a la ciutat de Bad City, plena de carrers desèrtics en blanc i negre i de personatges que viuen als marges de la societat, com la protagonista del film, una vampir –interpretada per Sheila Vand– sexy, jove i que, a més, fa el bé mentre xucla sang i aniquila gent. Cal destacar també les interpretacions d’Arash Marandi (Arash), Dominic Rains (Saeed), Marshall Manesh (Hossein) i Mozhan Marnò (Atti), en el recorregut d'uns éssers solitaris que viuen instal·lats en la rutina d’on volen fugir. 

El poderós talent d'Ana Lily Amirpour

La directora, Ana Lily Amirpour, és una jove cineasta formada a la Universitat de California que debuta en el món del llargmetratge amb aquesta joia que beu directament dels ambients del millor cinema de Lynch, de l’esperit d’Hasta que llegó su hora i que reformula el mite de Batman a partir d’una mirada pròpia i d’una protagonista que imparteix justícia amb mirada felina i que vagareja pels racons d’una ciutat tan fosca com podria ser Gotham City.
 
Estructurada a partir de píndoles “pop”, Amirpour va construint la història a mida que les cançons van definint els personatges i les emocions (amb el clímax de la sublim escena on sona Death de White Lies). Tot plegat fa que A girl walks alone at home demostri que Jim Jarmusch tenia raó, que els vampirs són molt, molt "cool" i que la recerca de sang pot ser una cosa sofisticada, estilitzada i molt elegant, tal com ja es veia a Only lovers left alive (2013), un relat ple de "dràcules" de gust refinat, irresistiblement estetes, amb neguits vitals i filantròpics, amb aires d’una intel·lectualitat que remou l’ànima dels bons samaritans de l’art.