Entrevista

Nicolas Salvado: «A França es veu amb ironia que aquí cada dia sigui 'històric'»

El fundador de la ràdio catalano-francesa Equinox detecta una incomprensió envers el procés independentista per part de la seva audiència | "Del 2010 fins ara, quins canvis hi ha hagut? Cap, tot és política", sosté Aurélie Chamerois | "Si París tingués por del que passa aquí, ja estaria fent alguna mediació", calculen

per Bernat Ferrer, 1 de setembre de 2015 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aurélie Chamerois i Nicolas Salvado, impulsors de l'emissora francesa de Barcelona Equinox. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.


Barcelona i rodalies acullen una comunitat francòfona formada per unes 50.000 persones. Una comunitat benestant, que troba en la ràdio Equinox un dels seus mitjans d'expressió i debat. El seu fundador, Nicolas Salvado, i la responsable editorial Aurélie Chamerois expliquen a Nació Digital que, majoritàriament, "hi ha una incomprensió" de la comunitat envers el procés independentista. I, alhora, asseguren que des de les institucions franceses també es presta poca atenció al debat: "S'ho prenen amb ironia, dient que aquí cada dia és un dia 'històric'. Va ser històric l'Estatut, el 9-N, aquestes eleccions... i mai no ha passat res", en paraules de Salvadó. "El 9-N va generar un cert interès, però com que després no va passar res...", continua. I Chamerois remata: "Del 2010 fins ara, quins canvis hi ha hagut? Cap, tot és política. De fet, no n'hi ha hagut cap."


"Tothom a Europa i França ja sap que Madrid no està gestionant bé el procés", exposa Chamerois, "i que s'ha de resoldre la inestabilitat catalana en pro de l'interès econòmic i polític d'Europa", creu. "Obligant Madrid a fer alguna cosa, però que no sigui la independència", assegura. I Salvado hi afegeix: "Si hi hagués un risc d'independència, França avui actuaria. Ja fos per parlar, per fer de mediador..."

- Quin és el sentiment de la comunitat francòfona instal·lada a Barcelona envers el procés independentista?

NS: Entre els que s'instal·len i viuen aquí uns cinc anys hi ha una incomprensió, no entenen per què passa això. A França, hi ha també nacionalisme a part del país: al País Basc francès, a la Bretanya i a Còrsega, i mai hi ha sorgit un procés similar. I la gent es diu: per què a França no ha sorgit i aquí, sí?

AC: Veuen que hi ha tanta autonomia de les comunitats, que per què demanar la independència. La gent de França instal·lada aquí entén el sentiment català, que es vulgui protegir la identitat, la llengua... i molts entenen que ja es protegeixen. La identitat catalana és molt viva, quan veus els castellers, les sardanes, que tothom parla català, que hi ha cursos de català gratuïts per a estrangers, que a l'escola es parla català...


NS: Els francesos no poden entendre per què hi ha una diferència entre Madrid i Barcelona. Perquè els agrada anar a Madrid, i que el país estigui junt. Per què separar Barcelona de Madrid? S'ha d'entendre també que molts francesos han vingut a Barcelona per viure a la segona ciutat del quart país d'Europa, i no en un país independent. 

- Com s'integra el francès que arriba a Barcelona?

- Quan un francès arriba aquí pot treballar perfectament en francès, perquè hi ha un mercat laboral molt fort en aquesta llengua, i d'altres treballen en castellà. Si tens la teva feina, cobrant bé, el teu pis, el teu cercle d'amistats..., no entens per què s'ha d'aprendre el català, que no els servirà per trobar feina, un pis... Quan estàs en la teva vida quotidiana, tu vas al cine, al teatre..., no perdràs el temps aprenent un idioma que no utilitza la comunitat francesa. I si surts del cercle i parles en castellà, a tot arreu et respondran en castellà.

AC: Hi ha de tot a la comunitat francesa. També passa que, al cap d'uns anys, tens ganes d'entendre el català i d'aprendre'l. Sense voler parlar com a portaveus de la comunitat, però sí atenent al retorn que tenim d'oients i de personalitats de la comunitat francesa, sí que és el que es nota.

NS: Aprendre el català és un luxe, o és per curiositat, o pel desig d'integrar-se perquè tens un amic o amiga català... És una segona fase. 

- El francès que ja ha decidit instal·lar-se definitivament a Catalunya, quina actitud política adopta?

NS: No hi ha un model. Tot i que sí que hi ha un munt de francesos provinents de Perpinyà que s'han tornat independentistes. Es nota molt. Com també hi ha molta gent d'esquerra que a França estava amb el Front de Gauche i que aquí s'ha fet independentista, i gent que ve de la Bretanya.

- I sentimentalment, què es respira?

NS: La gent té por de sortir d'Europa. Gairebé tots els francesos creuen que sortirem d'Europa. 

AC: Aquesta crec que és la principal por.

NS: ...la por a perdre el passaport, a perdre els avantatges europeus... Ningú no pensa que la independència es farà de manera dolça, simpàtica. No diuen que hi haurà una guerra, però sí que hi haurà un rebombori, administratiu, que perdran la sitaució a Europa...

AC: Qui té més por són els emprenedors. Gairebé tots pregunten què farem, què passarà amb les exportacions, amb Europa...

- Es fa el càlcul que un Estat català podria ser un aliat econòmic de la República francesa? Sovint es parla de canviar el servei de Renfe pel de la SNCF...

NS: Els francesos diuen que això és una bestiesa total. Una complicació per a no-res. No es fa aquesta lectura.

- Els membres d'aquesta mateixa comunitat serien partidaris de la independència del Quebec?

AC: No se'n parla. Com tampoc no se'n parla a França. El Quebec queda lluny.

NS: La gent francesa està il·lusionada de viure aquí, amb una major qualitat de vida, millor clima, molta seguretat, la vida és una mica més econòmica... La gent gaudeix de la vida, no es preocupen. La comunitat francesa instal·lada a Barcelona és molt feliç. Per exemple: tenim la possibilitat d'escollir un diputat a l'exterior de l'Assemblea Francesa, i les votacions registren un 80% d'abstenció!

- Com creieu que es veu des de França el procés que hi ha a Catalunya?

AC: Col·laboro amb diversos mitjans francesos, i no és un tema. No ho veuen factible, ho veuen folklòric... Va ser un tema quan hi va haver el referèndum d'Escòcia... i res més. Es parlarà de les eleccions, però és que la política catalana és tant complicada... No ho veuen factible. S'interessen més per Podem que per l'independentisme.

NS: La gent a França s'ho pren amb ironia, dient que aquí cada dia és un dia 'històric'. Va ser històric l'Estatut, el 9-N, aquestes eleccions... i mai no ha passat res. El 9-N va generar un cert interès, però com que després no va passar res... ara què? A més, com que des de François Hollande passant per tots els ministres han dit que això no passarà, doncs no és un tema. Excepte a Perpinyà. 

AC: El 9-N va generar un cert interès, però com que després no va passar res... Del 2010 fins ara, quins canvis hi ha hagut? Cap, tot és política. De fet concret no n'hi ha hagut cap.

- Si guanya Junts pel Sí, o Junts pel Sí i la CUP, i aquí hi passa finalment alguna cosa, quina reacció pot tenir París?

NS: Una capital econòmica parlarà amb l'altra. Serà difícil de lluitar-hi en contra. No veig París i Londres fent un pacte amb Barcelona per doblegar Madrid. Per què una capital europea buscaria un pacte amb Barcelona a canvi d'un pacte amb Madrid? Tothom diu que Europa és un club tancat, i que Barcelona no en forma part.

- En aquest escenari, França es pot permetre tenir inestabilitat política a la seva frontera?

AC: No. Per això faran tot el possible perquè no hi hagi independència. Com resols el malestar? Aquesta és la pregunta. Tothom a Europa i França ja saben que Madrid no ho està gestionant bé, que això no hauria de passar. En són conscients, que s'ha de fer alguna cosa, i que s'ha de resoldre la inestabilitat catalana en pro de l'interès econòmic i polític d'Europa. Obligant Madrid a fer alguna cosa, però que no sigui la independència.

NS: França actualment diu que no contempla la independència de Catalunya. Si realment tingués por del que passa aquí, per què no està fent alguna mediació? Per què no organitza una reunió trilateral amb Mas i Rajoy perquè parlin i trobin una solució? França no diu res. Diu que és un assumpte espanyol. Tothom diu que no hi haurà independència, i si hi hagués un risc d'independència, França avui actuaria. Ja fos per parlar, per fer de mediació... Si ara mateix no està fent res, no veig a França passant de l'oposició a la independència a acceptar-la, sense fer una mediació, sense parlar amb Madrid... És a dir, sense un procés progressiu. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació