ENTREVISTA

Robert Fabregat: «Hem de convèncer la gent que no té l’estelada al balcó que també lluitem per ells»

El president d'Esquerra a Barcelona assegura que "el principal repte de la ciutat és la desigualtat entre barris" | "No s'és més d'esquerres per estar en contra del Mobile World Congress"

per Pep Martí , 22 d'agost de 2015 a les 22:00 |
El president d'Esquerra a Barcelona, Robert Fabregat | Ariana Nalda
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Doctor en Química Orgànica per la UB, Robert Fabregat milita a ERC des de fa deu anys. Persona propera a Alfred Bosch, ha dirigit el partit a Sant Andreu, on va fer créixer l’agrupació i va mostrar un tarannà integrador que li ha obert portes en l’estructura dels republicans. Assegura que la seva formació científica li ha donat pragmatisme i un mètode per prendre decisions en fred.
 

- La seva elecció com a president del partit a Barcelona, junt amb Alfred Bosch com a nou cap de cartell a l’Ajuntament, suposa un canvi d'època a ERC a Barcelona?
 

- Jo parlaria més d’una evolució necessària. Vivim uns moments de renovació en les formes de fer política en tots els àmbits i Esquerra també s'havia de renovar, generar dinàmiques noves i arribar més a la gent.
 

- Aquest no sembla el millor moment per dirigir l'organització d'un partit. Els partits tradicionals són vistos amb distància. Unes velles sigles com poden conviure amb la "nova política"?

- Les sigles són històriques, però el seu missatge és renovador. Ho és en les propostes però també en els equips. Jo mateix no responc al perfil de militant orgànic. En el meu equip hi ha persones que vénen de l'entramat associatiu, que han començat a fer política amb el procés i les consultes. Però també té elements positius el que representa la solidesa d’un partit que ve de lluny. Les noves maneres de fer política poden fer un bon còctel amb la maduresa. El que es presenta com a nou també ha de tenir una experiència.

 

Robert Fabregat, en un moment de l'entrevista. Foto: Ariana Nalda

- Quin és el principal repte que encara la ciutat?

- La desigualtat, sens dubte. Jo sóc de Sant Andreu. Les diferències entre uns barris i altres són enormes. No pot ser que hi hagi tantes diferències entre Sant Martí, Nou Barris, Sant Andreu, per una banda, i territoris com Sarrià o les Corts, per l’altra.

- Fins a quin punt comparteix ERC el model Barcelona?

- Nosaltres tenim un model propi. Compartim que Barcelona ha de continuar sent una potència des del punt de vista econòmic, cultural, turístic, però la riquesa que genera el lideratge de la ciutat ha de repercutir en tots els segments. L’èxit de Barcelona ha de ser vist com a propi per la gent de Bon Pastor, de Baró de Viver, de la Sagrera. Barcelona ha de ser una ciutat més policèntrica. Una zona com la Sagrera, per exemple, quan estigui conclòs tot el nus comunicatiu ara aturat, ha de ser un dels centres de la ciutat. Les zones industrials de la Verneda, de Bon Pastor, han de ser també eixos importants. El turisme no ha de col·lapsar Ciutat Vella o l’Eixample, sinó que s’ha d'estendre a altres àrees.

- Barcelona ha de tenir més d’un centre.

- Sí. Barcelona és una suma de barris i viles. Ara vindran les festes de la Mercè. No pot ser que la immensa majoria de les activitats estiguin concentrades a una zona de la ciutat.

- Quins reptes afronta Esquerra a Barcelona?

- Hem de garantir que Barcelona lideri el procés cap a la independència. Un exemple l’acabem de veure fa poc, quan Alfred Bosch ha anunciat la moció per un ple perquè la ciutat s’adhereixi a l’AMI. Estem davant d’unes eleccions plebiscitàries, i Barcelona ha de jugar-hi un paper essencial. Aquest seria el primer repte que tenim davant. Un altre és garantir que la justícia social, la igualtat i les llibertats estan en el centre de les polítiques públiques. Hem de fer entendre a la gent que Esquerra és una eina útil perquè les persones visquin millor. Hem de ser capaços d’arribar a la gent. Cinc regidors i dinou consellers de districte són una base fantàstica per assolir-ho.

 
- La penetració d’ERC en barris on l’independentisme té dificultats per créixer és encara una assignatura pendent?

- Ho és. Hi estem treballant. Nosaltres creiem que hem d’estar a prop de la gent, a peu de carrer. Als barris, hem de defensar els activistes que en casals i entitats fan coses per cohesionar l’entorn. Al nord de Sant Andreu de Palomar, posem per cas, has d’anar-hi a resoldre els problemes quotidians. Vam fer campanya amb l’Alfred Bosch a Baró de Viver. Allí, des de fa anys hi ha la reivindicació d’un camp de futbol. Vist des d’altres zones, pot ser vist com un tema menor, però allí és un espai de cohesió i una necessitat. La gent que reclama això no porta estelada. Són menys patriotes que nosaltres? No. Hem d’acostar-nos als patriotes de barri, del dia a dia. Hem de convèncer els qui no tenen l’estelada al balcó que també lluitem per ells.    

- La ciutat, i el país, ha girat cap a l’esquerra. Però hi ha diverses d’esquerres, i algunes apareixen com a alternatives noves. Quina esquerra representa Esquerra?

- ERC és una esquerra pràctica i gens dogmàtica. Defensem la igualtat d’oportunitats, els serveis públics i l'estat del benestar. Però per ser d’esquerres no has d’estar en contra del Mobile World Congress, ni oposar-te a l’entrada de capital a la ciutat.

- Hi ha sectors que mostren simpaties veneçolanes, o gregues. Vostè té algun model de referència política internacional?

- Em sento proper als models de govern d’equitat de països com Holanda o els estats nòrdics. He treballat en projectes de recerca internacional, vinculats al món universitari, i aquests països són un bon model. El que no vol dir que no pugui coincidir en aspectes concrets amb l’esquerra grega, en el tema del deute, per exemple.  

- A ERC hi ha molts filòlegs i mestres. Científics potser n’hi ha menys. La formació científica l’ha ajudat en política?

- Bé, he treballat en equips en diferents projectes de recerca, amb persones de diversos països i amb l'anglès com a llengua principal. La gestió d’equips de treball sí que ha estat útil. I la formació científica m’ha fet ser pragmàtic i no actuar en calent, sabent que les decisions importants requereixen el seu temps.
 

Robert Fabregat. Foto: Ariana Nalda

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació