Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
grec 2015

Sòcrates, la saviesa incorruptible

Josep Maria Pou interpreta els darrers dies del cèlebre filòsof grec a l'espectacle "Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano", dirigit i escrit per Mario Gas

per Esteve Plantada, Teatre Romea, Barcelona, 30 de juliol de 2015 a les 19:05 |
Sòcrates (Josep Maria Pou) és jutjat pel poble d'Atenes | Teatre Romea
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En ple judici, Sòcrates confessa que l'oracle li va dir que era l'home més savi que hi havia a la Terra. Qui gosaria posar en dubte l'oracle? Qui no tindria l’ego tan gran com per deixar-se llustrar les sabates de manera ostentosa? Ell –el savi, el pensador, l’home lliure, el filòsof– no, incrèdul. Perquè la integritat i l’autocrítica són els camins que ajuden a fer persones dignes del tresor de la democràcia.

Amb aquesta escena, Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano, en el marc del Grec 2015, posa en evidència que la perdició del filòsof grec va ser, precisament, la gosadia. En una societat que defuig del pensament propi, en una comunitat on la major part dels éssers viuen refugiats en grisos anodins, Sòcrates va lluitar per fugir del terme mig, fent de l'interrogant la seva raó de viure. Però combatre la ignorància el va portar a cometre l'error de ser "arrogant", tal com ell mateix explica, poc abans de morir.


Una lliçó que encara és vigent

Construïda a base de retalls del judici i dels darrers dies de vida del gran filòsof, l'obra repassa la vigència d'un mestratge que interpel·la el públic, que el fa remoure des de la nebulosa d’una democràcia imperfecta. La lliçó encara és viva, i aquest n'és el material que aprofita Mario Gas –director i autor de la dramatúrgia– per escenificar la desil·lusió. A través de pocs recursos, el text va a l’essència d’un cor que para de bategar: el d'un savi condemnat pel seu propi poble.

Això és Sòcrates: la mesura de la moralitat dels homes, una moralitat no pervertida, atrevida i imprudent, que el porta a no caure en la temptació de salvar la pell. "Valdrà la pena viure sense seguir l’honestedat i la Justícia? Sense seguir les Lleis?", es pregunta, sense ni una mica de misericòrdia. Si el poble ha decidit que ha de morir, morirà, perquè cal fer les coses "d’acord amb els preceptes de la raó, la sensatesa i la justícia".
 

La saviesa, l'únic manament necessari

I així va ser, una mort per ingesta de cicuta. L'escenari, humil com el pensador, es refugia en el blau. Els amics, companys, esposa i enemics, graviten vestits de blanc, i diuen un text concís, que fa de pulcre transmissor d'idees complexes. Al mig, Josep Maria Pou fa d'aquest Sòcrates l'ancià savi que podria ser el picapedrer del poble, sempre al punt. i Carles Canut, Amparo Pamplona, Borja Espinosa, Guillem Motos, Pep Molina i Ramon Pujol ofereixen el contrapunt necessari a la lucidesa sorneguera del protagonista.
 
Un breu monòleg ens planta, al final, un Pou que creix en la propagació de l'emotivitat, del calfred que el text i el personatge necessiten, gràcies a una petita sotragada que aconsegueix el propòsit: difondre les lleis elementals d’allò que diem democràcia, tan errònia des del moment fundacional. I un espectacle que ens ensenya que la veritat dels savis hauria de ser l’únic manament necessari per poder seguir endavant amb dignitat.
 

Josep Maria Pou i Carles Canut, en un moment de l'obra Foto: Teatre Romea

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació