crítica literària

Desequilibri d'anada i tornada

Paula Hawkins mostra els estralls de la desmemòria a l'aclamada intriga "La noia del tren"

| 27/07/2015 a les 17:20h
Arxivat a: Cultura, Paula Hawkins, llibre, crítica literària, La Campana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/07/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Coberta de la traducció catalana de «La noia del tren» Foto: La Campana

Fa sis anys, Paula Hawkins va deixar la seva feina de periodista per ser novel·lista. Després d’algunes temptatives romàntico-literàries sota pseudònim, desviar-se del camí traçat ha estat la clau del seu èxit. De la mateixa manera, la Rachel, aquest encantador personatge desastrós que protagonitza La noia del tren (La Campana, 2015), comença a viure una vida interessant, lluny del turment de les seves obsessions, quan deixa l’adotzenament dels rails de la rutina que s'autoimposa, com si l’anar i venir fos l’única escapatòria possible per enganyar les misèries.

Amb aquest punt de partida, Hawkins perpetra el primer dels encerts que té La noia del tren: donar el pes de la història a una narradora com la Rachel (erràtica, desesperada, inestable i poc fiable), i no abandonar la primera persona per repartir el relat en unes altres dues veus, l’Anna i la Megan, igualment vulnerables, turmentades i amb múltiples patologies.
 
De cara al gra i sense excessos d’estil ni marques de propietat intel·lectual, la Rachel abandona el confort malaltís del paisatge ferroviari urbà –el seu "placebo" vital– quan observa una cosa que trenca la normalitat i veu, asseguda al vagó, el trencament de la rutina anodina que ha assumit que té cada objecte, cada persona i cada fet.
 
Després d'aquest incident incitador –un efectiu imant per a la narració–, el trencaclosques es va configurant (i resolent) davant nostre, de gir en gir, mentre engolim cada paràgraf i cada apunt d’aquest dietari intrigant, mentider i addictiu. I, malgrat que el desenllaç arriba un punt que ja és totalment predictible, seguim enderiats en bussejar per tot allò que hi ha d’extraordinari a l’interior de la quotidianitat.
 
Tots, de fet, devem ser els lectors ideals d’aquesta intriga, "voyeurs" d’ànima venturosa que acabem el llibre pensant en quins són els límits de la bogeria, els del desequilibri i els de la simple i dura realitat. Mentre reflexionem, instal·lats en els rails de la comoditat, sobre què és allò que expliquem de nosaltres, i allò que, misteriosament, no volem recordar.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

gust i plaer
JosepMC, 27/07/2015 a les 22:38
+0
-0
És un gust trobar articles així a Nació Digital.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El conseller de Territori i Sostenibilitat comparteix a Twitter una carta destinada als treballadors del seu departament on explica l'empresonament i agraeix els gestos de suport que han rebut
01/01/1970
La documentació que podria estar vinculada amb el referèndum s'ha enviat a l'Audiència Nacional
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira