27
de juliol
del
2015
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
12:52h
Dos milions de llibres venuts en només tres mesos, traduïda ja a 44 llengües i amb els drets venuts a DreamWorks, la productora d’Steven Spielberg, amb Emily Blunt com a possible protagonista. Aquestes són les cartes de presentació del fenomen literari del moment, La noia del tren (Paula Hawkins, La Campana, 2015), un èxit que ha sabut enganxar milers de lectors arreu del món gràcies a una història plena de girs i de misteri, explicada per una erràtica i carismàtica narradora alcohòlica.
Ella, la Rachel, és una dona d’uns trenta anys que cada matí agafa el tren per anar a la feina, a Londres. La rutina la fa ser una "voyeur" perspicaç, observant els detalls de la gent que va i ve i, sobretot, sentint-se fascinada per la felicitat d'una parella que veu des del vagó, la Jess i en Jason. Ells, pensa, tenen allò que ella mai no podrà tenir: joves, guapos, asseguts a la terrassa, rere els jardins, prop de la via per on la vida va passant.
Però tot canvia un bon dia, quan la Rachel presencia una escena que mourà els fonaments d’aquesta aparença perfecta. I, aleshores, l'addició comença a no tenir marxa enrere, convertint el llibre en un "pageturner" en tota regla, en el mateix moment que "la noia del tren" pren la decisió de deixar de mirar i de provar de fer alguna cosa per arreglar el que sembla un gir fatídic del destí. Ara bé, res serà el que sembla. I ni tan sols ella mateixa sap què veu, què viu i com ho pot arribar a entendre.
Diversos punts de vista que ajuden a la tensió
D'ànima totalment "hitckcockiana", aquest "thriller" deu molt al carisma de la seva principal narradora –la Rachel–, que fa que el text avanci gràcies a un relat erràtic i confús. Un punt de vista que enganxa, però que no és l’únic: dues narradores més es sumen al relat, i ajuden a anar completant el dibuix de la veritat final, tal com ho feia Perduda, de Gillian Flynn, un altre "thriller" d'èxit que juga a construir la història d'una manera molt similar.
Amb una tensió en augment, els referents van des de les històries d'Agatha Christie a les de Patricia Highsmith. Paula Hawkins (Zimbabwe, 1973), a més, afirma que la inspiració del llibre ve dels viatges diaris que ella mateixa feia a Londres, on exercia de periodista especialitzada en economia. Fa sis anys que ho va deixar per ser novel·lista i, fins ara, havia estat l'autora de quatre novel·les romàntiques signades amb el pseudònim d’Amy Silver. La noia del tren és la primera novel·la que signa amb el seu nom real, i, tal com ella ha repetit en diverses entrevistes, és "el llibre que hagués volgut llegir".
No hi ha dubte que l'èxit avala el desig de Hawkins. De primer, el fenomen va començar amb una piulada entusiasta d'Stephen King, a qui van seguir l'opinió de diverses estrelles de Hollywood. Després, el boca-orella ha resultat implacable i la millor presentació possible. Ara, amb el llibre convertit en un best-seller, la història segueix guanyant adeptes, perquè tots tenim ganes de saber les veritats que oculten les persones més normals del món. O no?
CRÍTICA: Desequilibri d'anada i tornada
Paula Hawkins, autora del gran èxit literari del moment, «La noia del tren» Foto: Paula Hawkins Official