Lluís Rabell: «El 9-N vaig votar 'sí-sí' perquè m'ho demanava el cos»

El candidat de Catalunya Sí que es Pot defensa el dret a decidir i assegura que uneixen independentistes i federalistes | Assegura que no volen ser un grup d’oposició sinó governar | Demana a l'ANC que inclogui més entitats en la convocatòria de la Diada

per Pep Martí , Barcelona, 24 de juliol de 2015 a les 12:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Lluís Rabell, a la presentació com a candidat. Foto: Pep Martí


Lluís Rabell, fins ara president de la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona, serà el candidat de la candidatura Catalunya Sí que es Pot, que aplegarà ICV, Podem EUiA i, probablement, Procés Constituent. Rabell ha presentat la seva  candidatura al convent de Sant Agustí de Barcelona on ha fet una defensa aferrissada del dret a decidir. "El 9-N vaig votar 'sí-sí' perquè m'ho demanava el cos', ha afirmat assegurant que la llista reuneix independentistes i federalistes.


A les preguntes dels periodistes de si es considera independentista, Rabell ha dit que "no m'hi considero, però podria votar sí a la independència". A la pregunta de si aniria a la Meridiana, ha dit: "Crec que fóra bo que l'ANC es plantegés incloure més entitats en la convocatòria, ja que ens trobem que les mateixes que la convoquen recolzen una candidatura electoral. Estic segur que moltes entitats, com la mateixa FAVB, s'hi afegirien. I jo hi aniria sens dubte". 

El futur cap de llista de Catalunya Sí que es Pot s'ha reivindicat com possible futur president de la Generalitat. "No volem ser un grup d'oposició, sinó construir un estri polític per governar", ha afirmat. "Em postulo a la presidència de la Generalitat. Hi aspiro. Hi ha candidats que encapçalen llistes però no es postulen a la presidència", en referència implícita a Raül Romeva.


Rabell ha assegurat que viuen un moment  d'excepcionalitat" i "la sensació de segrest de les institucions". Juntament amb els efectes de la crisi sobre les classes populars considera que expliquen que "molta gent de la societat civil donin un pas com aquest".

S'ha mostrat convençut que hi ha possibilitats de tancar un acord amb Procés Constituent i ha explicat que ha mantingut una conversa amb Teresa Forcades i que confia que hi hagi sintonia "per fer aquest camí plegats". 


Entre els assistents, a banda de dirigents de les forces coaligades, hi havia el professor Joan Subirats i l'urbanista Jordi Borja, dues persones que han tingut molta incidència en els moviments que han configurat Barcelona en Comú. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació