Laura Campos: «No vull una Catalunya independent amb Artur Mas de president»

La flamant alcaldessa ecosocialista de Montcada i Reixac reflexiona sobre un municipi convertit en l'entrada de Barcelona i en un gran nus ferroviari | Insisteix en la necessitat de soterrar les vies després de 170 morts en 125 anys

per Bernat Capell , Montcada i Reixac, 6 d'agost de 2015 a les 22:00 |
Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Montcada i Reixac segueix sent el municipi de les vies de Renfe. Tres línies, més la de l’AVE, divideixen verticalment i transversal la ciutat, on encara cal travessar, a peu de carrer, dos passos a nivell. Per molts, sobretot els que circulàvem com un ramat de cotxes entrant a Barcelona, segueix sent la ciutat de la cimentera Asland (avui Lafarge) i la seva percutora falca "llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo, señalizado, directo a Barcelona”.

Laura Campos (Montcada i Reixac, 1977) és la nova i riallera alcaldessa per ICV, amb el suport d’ERC i Circulo Montcada. Vol seguir la tasca que, a finals del setanta, va encetar el seu pare, el primer alcalde democràtic. Després dels darrers setze anys de "sociovergència neoliberal", Campos vol tornar a connectar amb la gent; i en té la confiança. Així m’ho confirmen els improvisats tertulians del bar restaurant Júpiter, situat al costat mateix de l’Ajuntament, que liderats pel propietari Juan, asseguren tot esmorzant que se li ha d’atorgar confiança i temps. Si van a Montcada, esmorzin al Júpiter del Juan, fan unes entrepans de pernil ibèric dels bons de veritat.


- Senyora Campos, la política és un qüestió de confiança. Vinc del Júpiter i tothom em parla bé de vostè; i encara no ha començat!

- Caram! (riu). Doncs m’alegra saber-ho.


- L’associen al seu pare, un personatge estimat aquí. Això de la política li ve de família?

- Sí, a casa tots tenim la política incorporada ja des de petits.


- Vostè és la primera vegada que encapçala una candidatura i guanya.

- Sí, i hem fet un govern amb ERC i Círculo amb els quals coincidim en les prioritats.

- No és la versió Colau doncs.

- Es va intentar confluir però finalment va ser impossible.

 

Laura Campos. Foto: Adrià Costa

- Fins quan Montcada i Reixac ha de ser la ciutat de les vies de Renfe i la bifurcació?

- Fins que se soterrin. És l’única ciutat d’Espanya, de nivell mig, amb sis estacions, cinc de les quals estan en ple funcionament. Som l’entrada nord de Barcelona i on hi coincideixen les línies ferroviàries de Terrassa, Puigcerdà i França; per sota de la qual hi passa l’AVE. A més a més de les dues autopistes i les dues carreteres. El futur de Montcada passa pel soterrament de les vies. Montcada ha pagat un fort peatge durant molts anys.

- I dos passos a nivell a peu de terra... d’aquells gairebé del s.XIX.

- Que compliquen molt el dia a dia, a part del perill que pressuposen.

- Soterrar no es fa en quatre dies, ni quatre anys.

- Però algun dia ho haurem de resoldre. Provoca una gran dispersió als ciutadans; sovint, per anar d’un barri al centre, pots sentir: "Me'n vaig a Montcada, al metge". Però si hi són, a Montcada!

- Si mirem enrere, potser anem fins a l’època del seu pare?

- Va ser el primer en preocupar-se'n. També es va fer un projecte per fases del qual teníem un compromís del ministeri, aprofitant les obres de l’AVE. Mai en van fer cas. Parlem de 170 morts des que es va fer la línia fa 125 anys.

- Parla de prioritats. Quines són?

- Plantar cara a l’emergència del moment: que no desnonin o mantenir i millorar les ajudes i serveis socials.

- I què faran ara?

- Moltes coses, però no haguéssim fet mai els edificis que s’han construït, a part que tenim un pressupost hipotecat per les expropiacions de vint milions d’euros d’una gestió nefasta en l’àmbit urbanístic. Hem d’apostar per la tarifació social o actualitzar els convenis de la taula de contractació amb les empreses de l’entorn i que els ciutadans tinguin coneixement d’aquesta opció amb la borsa de treball. També l’augment de les beques menjador, on ens hi ajuda La Caixa amb 25.000 euros. També tenim converses amb Lidl.

- No ho va fer bé el darrer govern?

- S'ha governat d’esquenes al poble, i s'han prioritzat interessos personals i partidistes per damunt dels de la ciutadania.

- Quins?

- Segons els tribunals i la sentència, Valentine va beneficiar un tercer, una empresa privada, per davant dels interessos de la ciutadania. O la imputació i condemna de María Elena Pérez del PSC, per uns interessos que venien de Sabadell.

Laura Campos, reflectida a la taula del seu despatx. Foto: Adrià Costa


- Moltes coses sobre la taula.

- I fa un mes que hem aterrat. Si torna d’aquí dos mesos veurà resultats.

- Tornaré. Vostè té un actiu: la gent els dóna temps, això m’han dit.

- Es percep un canvi en les formes, i en un mes hem fet més per aproximar-nos a la gent que l’anterior equip en setze anys.

- La cimentera seguirà aquí?

- Una empresa com aquesta (instal·lada el 1917) i avui a cent metres d’un nucli urbà i d’una escola de primària ja no té cabuda.

- Vostè és d’esquerres, si marxa Lafarge baixen els llocs de treball.

- Sí, i ens hem reunit amb el comitè d’empresa.

- Sí, però el comitè d’empresa no la tanca ni l'obre.

- Hem d’iniciar converses amb l’empresa.

- Li preocupen també els serveis d’urgències nocturnes.

- Fa quatre anys les van treure. Una ciutat de gairebé quaranta mil habitants no s’ho pot permetre, com tampoc no tenir el servei d’ambulàncies. Hem sol·licitat un estudi perquè l’Ajuntament n’assumeixi els costos i donarem l’opció a la gent per decidir-ho.
 

Laura Campos. Foto: Adrià Costa

- S’han abaixat els sous, cosa que Colau no pot fer a Barcelona.

- Cert, parlem de cent deu-mil euros anuals d’estalvi.

-I pel que fa a les plebiscitàries del 27-S què en pensa?

- No hi estic d’acord en absolut.

- I als senyors del Júpiter que els diem? Perquè no pensen ben bé el mateix que vostè. M’han dit: “que la gente vote y terminemos con tanto ruido. Y  luego se cumpla lo que la gente ha dicho”. On esta ICV, amb els federalistes, amb els sobiranistes, va per lliure?

- Estem en el grup dels drets nacionals i també socials. El de Podemos.

- I estan pel dret a decidir i farien un referèndum?

- Ho han dit sempre i no crec que tinguessin cap problema.

- I com els preguntem als del Júpiter que opinen?

- Amb un referèndum.

- No es pot. I si la confiança s’ha de posar en un Zapatero que “apoyarà” i no fa, o Mariano Rajoy la cosa encara és més difícil. L’Estat posa contra les cordes el país?

- A nosaltres ens han posat contra les cordes. I les del 27-S seran unes eleccions complicades. Haurem d’insistir.

- Durant 400 anys més?

- És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de president.

- I amb un altre?

- Si no és de Convergència, sí.

- Romeva?

- (riu de nou) Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.

- Interpreto una certa visceralitat cap als convergents.

- No, només que les diferències són grans.

- L’alcaldessa de Badalona em deia que l’esquerra tradicional s’ha acomodat en una estructura liberal.

- I té raó. I cal recuperar el que és la veritable política.

- En canvi, vostè ha tret un bon resultat.

- Cert, perquè la gent volia un canvi, però som molt conscients d’aquest fet.

- I ha donat peu a la creació de partits com Ciutadans o Podem que s’han fet entendre de seguida.

- Ha estat un fet clau i han sabut detectar el descontent i comunicar-lo bé, sense parlar de neoliberalisme.

- Senyora Campos, en arribar i aparcant el cotxe he vist que el carrer de l’Ajuntament és diu Avenida de la Unidad. La Unidad de què?

- (Riu de nou). Afegeixi vostè a continuació el que vulgui.
 

Laura Campos. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació