Una delegada d'Ensenyament admet que va informar directors de centres sobre el 9-N

Dos inspectors asseguren que la conselleria hauria "donat instruccions" als responsables d'escoles i instituts per facilitar el procés participatiu

per ACN , 13 de juliol de 2015 a les 21:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La delegada d'Ensenyament a Barcelona Comarques, Montserrat Llobet, ha assegurat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que en dues reunions al mes d'octubre va informar a desenes de directors d'escoles i instituts sobre els preparatius del 9-N, però en cap cas els va donar instruccions.

Segons ella, va explicar als responsables dels centres quines opcions tenien davant de l'anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, que el procés participatiu se celebraria als centres docents. Aquesta versió matisa la que va donar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la Fiscalia, i contradiu la de dos inspectors que van denunciar suposades pressions als directors.


Aquest dilluns han tingut lloc les primeres declaracions davant del magistrat del TSJC que porta el cas obert arran de la querella de la Fiscalia i del sindicat Manos Limpias contra Mas, Rigau i l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per la celebració del 9-N.

Poc després d'aquella data, la consellera va dir, en un escrit a la Fiscalia, que ni ella ni cap altra persona del Departament havia "dirigit ordres, instruccions, suggeriments o comunicacions verbals o escrites" als directors o responsables de centres públics d'ensenyament "suggerint o recomanant que consentin l'accés als col·laboradors i/o voluntaris del procés participatiu".


A més, assegurava que "no han existit reunions entre responsables del Departament d'Ensenyament i directors de centres d'ensenyament dirigides a determinar la manera de procedir en relació al procés participatiu".

No obstant això, dos inspectors d'Educació van enviar a l'Alta Inspecció de l'Estat un informe on denunciaven que diversos directors assistents a aquestes reunions els havien dit que els responsables del Departament els havien donat "instruccions" sobre com col·laborar amb el procés participatiu.


Per això, la Fiscalia va demanar que declaressin com a testimonis aquests dos directors i la directora dels serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona Comarques, que engloba diverses comarques de l'àrea metropolitana.

Segons ha explicat un dels inspectors als periodistes, els directors li van explicar que les reunions havien tingut lloc el 16 i el 22 d'octubre i en aquestes se'ls havia instat a permetre l'ús dels centres i a buscar voluntaris per obrir-los aquell 9-N.

No obstant això, fonts de la defensa han explicat que els inspectors no han pogut certificar exactament què es va dir en aquelles reunions perquè no hi van ser, i que no han pogut concretar quines suposades pressions o coaccions haurien rebut els directors per part del Departament.

Un dels inspectors ha aportat al magistrat instructor una sèrie de correus electrònics que es va intercanviar amb alguns directors parlant de la qüestió, i també els correus de la directora territorial convocant a la reunió.

La reunió, segons fonts de la defensa, la va convocar per pròpia iniciativa la directora territorial i la va proposar a la secretària general del Departament, després de rebre nombroses trucades de directors de centres preguntant sobre com havien de procedir arran d'haver vist l'anunci públic del president Mas sobre el procés participatiu. Per no haver de respondre un per un per correu o per telèfon, va decidir reunir-los a tots en dues sessions. En la primera hi van anar uns 50 directors, i al voltant de cinc, a la segona.

En aquestes trobades, celebrades a la seu de la delegació d'Ensenyament a Barcelona, al carrer Casp de la capital catalana, la directora territorial va recordar, en presència de l'inspector en cap, que el Departament no organitzava el procés participatiu però que els edificis, com que són propietat de la Generalitat, servirien aquell dia per a posar les urnes. A més, el 16 d'octubre el procés participatiu no havia estat encara suspès pel Tribunal Constitucional, cosa que va passar dies després.

Davant d'això, es va informar als directors que tenien tres opcions: no col·laborar i que l'edifici no s'utilitzés, cedir l'espai i donar les claus a algú del Departament, o col·laborar i obrir el centre i fer-se'n càrrec. En aquest últim cas, a més, s'havien d'apuntar com a voluntaris a la web del procés participatiu.

Les reunions, segons ha explicat la directora territorial al TSJC, van ser "informals", i en elles els directors van discutir entre ells les implicacions legals de cedir els espais. Alguns directors van demanar que se'ls donés la informació per escrit, però la directora territorial va al·legar que el Departament no organitzava el procés i per tant no podia fer-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació