La crisi d'Ucraïna fa reviure l'amenaça russa a les repúbliques bàltiques

Una delegació de Lituània explica el nou escenari quasi 25 anys després de la independència

Miquel Vila (Associació Catalano-Lituana): "Hem de ser solidaris amb altres causes nacionals"

La V de Lituània, «l'impossible» que va ser possible al carrer

, Palau Robert, Barcelona | 10/07/2015 a les 00:00h
Arxivat a: Internacional, Via bàltica, Lituània, Associació Catalano-Lituana, Via Catalana, Vladimir Putin, Rússia, Ucraïna
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Acte amb la delegació de Lituània al Palau Robert de Barcelona. Foto: Nació Digital


La Via Bàltica va inspirar la Via Catalana. La cadena humana que va travessar les tres nacions bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) el 23 d’agost de 1989 va tenir un pes determinant en els processos d’alliberament nacional de les tres repúbliques exsoviètiques. Dos anys més tard, van aconseguir la independència. Però els bàltics noten l’escalf de Moscou al clatell. La crisi ucraïnesa ha fet entrar la por al cos a estonians, letons i lituans. Aquests dies, una delegació del Parlament lituà visita Catalunya.

 
El diputat conservador Audronius Azubalis i la diputada socialdemòcrata Biruté Vésaité han exposat aquesta tarda la situació del seu país en la conferència "Unió Europea-Federació Russa: la visió de Lituània", organitzada per l’Associació Catalano-Lituana. Lituània és un país plenament inserit en la Unió Europea i el gener va ingressar a la zona euro. Però això no és prou perquè els lituans se sentin segurs al costat d’un veí com la Federació Russa de Vladimir Putin.
 
Lituània se sent amenaçada. Tant Azubalis com Vésaité han insistit en la voluntat hegemònica de Putin. En paraules de la diputada, "l’amenaça russa és una realitat, com ho és l’efecte de la propaganda que s’exerceix sobre la població a través dels mitjans de comunicació, especialment la televisió".  Sobre la pressió de la propaganda russa, però, Azubalis ha matisat: "Sortosament, la televisió russa ja només la veu la gent gran". Vésaité ha explicat les sensacions que genera el record de la dominació soviètica amb aquestes paraules: "Jo no vaig conèixer els meus avis. Van ser deportats a Sibèria". De moment, com han explicat els parlamentaris, s'ha incrementat la despesa militar i s'ha recuperat el servei militar obligatori.

Miquel Vila, ànima de l’Associació Catalano-Lituana i excònsol de Lituània a Catalunya, ha explicat a Nació Digital que "si volem ser escoltats, els catalans hem de ser també solidaris de les altres causes nacionals". Abans de la conferència, s’han entrevistat amb el conseller d’Economia i Empresa, Andreu Mas-Colell, i s’han reunit amb la comissió d’exteriors del Parlament de Catalunya. Aquest divendres tindran una trobada amb l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.
 

La Via Catalana, en fotos  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Russia
Anònim, 10/07/2015 a les 00:52
+12
-0
Si a Rússia, NO a les polítiques de Putin
Solidaris...
Anònim, 10/07/2015 a les 10:02
+2
-0
...Amb qui ens han precedit en el camí de la llibertat. Defensors de la pau i el respecte entre tots els pobles que es reconeixen com a tals...
URSS i Rússia
manrichiperes1993, 10/07/2015 a les 14:08
+1
-1
A part de no haver crescut ni madurat desde la seva independéncia excepte Estònia, que facin el favor de diferenciar entre Rússia i la URSS, que aquesta última ja va desaparèixer fa 24 anys i sembla que encara utilitzen aquest motiu per odiar a Rùssia. A part de que una invasió Russa dels Bàltics seria contraproduent pels mateixos Russos, encara que el comunista de Putin tampoc em fa molta gràcia a mi.

Rùssia el que necessita es una monarquía parlamentaria.
No passaran !
Anònim, 10/07/2015 a les 20:18
+0
-0
De llarg ! Ai!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó
Beatriz Talegón | Josep M. Montaner
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
La periodista i exmilitant del PSOE assegura que "un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort" | "Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica", explica Talegón, que va treballar set anys a les institucions comunitàries
Rajoy en la reunió amb la direcció del PP i els barons territorials. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Mariano Rajoy i Albert Rivera protagonitzen el pols més dur en el si de la dreta espanyola des de la fundació del Partit Popular el 1989 | El temor a la fuga de quadres cap a Ciutadans i la inquietud territorial pel finançament sumen neguit a la gestió interna dels populars