Set ajuntaments catalans deixen de ser «no grats» per un municipi navarrès

Garínoain, governat el mandat anterior per un partit ultra, reverteix una moció contra municipis catalans que s'havien posicionat a favor del procés sobiranista | Derecha Navarra y Española va arribar al poder amb només el 5,6% dels vots i més de 300 sufragis en blanc

per Arnau Urgell , 9 de juliol de 2015 a les 16:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Protesta contra el govern de Derecha Navarra y Española de Garínoain. Foto: Sare Antifaixista


El municipi navarrès de Garínoain ha deixat de considerar "no grats" set ajuntaments catalans. La decisió s'havia pres el novembre de 2012 quan el consistori, governat pel partit ultra Derecha Navarra y Española, va aprovar una moció contra el posicionament dels municipis a favor de la independència. Ara, el nou govern sorgit de les municipals –format per una agrupació independent abertzale- ha revertit l'acord.


El passat 23 de juny l'Ajuntament de Garínoain va acordar en una sessió extraordinària aixecar la declaració d’ajuntament “non grat” als de Sant Pere de Torello, Calldetenes i Vic (Osona), Bolvir (la Cerdanya), Cervià de Garrigues (les Garrigues), la Bisbal del Penedès (el Baix Penedès) i Arenys de Munt (el Maresme). La moció va ser aprovada pels set regidors d'AUG, la formació independent que governa el municipi després de les eleccions del 24 de maig.

L'alcalde de Sant Pere de Torelló, el republicà Jordi Fàbrega, ha transmès una “carta d’agraïment a l’ajuntament navarrès pel seu gest”.


Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló. Foto: Adrià Costa


Derecha Navarra y Española va governar Garínoain


Derecha Navarra y Española és un partit que va sorgir com una escissió ultra del Partit Popular i que, finalment, s'ha acabat integrant a Vox. El 2011 va presentar una llista a Garínoain –així com també a Lukin-. Es tracta de dos municipis on no es van celebrar les municipals el mes de maig perquè no s'hi va presentar cap candidatura. Es van acabar fent a finals d'any coincidint amb les espanyoles.

Cap dels candidats del partit navarrès era veí del poble i els dos primers eren militants de la ultradretana Alternativa Española –amb qui anaven en coalició a nivell estatal- per encapçalar-la. La llista va aconseguir superar el 5% de vots necessaris –18 vots per davant dels 305 en blanc, 47 abstencions i sis nuls- i, d'aquesta manera DNE va assolir l'alcaldia. Tanmateix, enmig de protestes i diversos incidents, el cap de llista Gonzalo Vicuña va renunciar i, el número 2 Javier Echarri Cabodevilla, va ser proclamat alcalde el 4 de gener de 2012.

Les protestes –i les denúncies d'amenaces per part del partit ultra- van continuar i fins a quatre dels set regidors van dimitir el març de 2013. Finalment, van ser substituïts per persones que no formaven part de la llista. Les accions de protesta de l'associació veïnal Aupa Garínoain no es van aturar fins al final del mandat amb manifestacions tant al poble com a Pamplona.

En les municipals del 24 de maig de 2015, la llista Agrupació Unidos por Garinoain (AUG) va aconseguir 230 vots (el 86,1%) i es va endur els set regidors. Derecha Navarra y Española, ara integrada a Vox, no es va presentar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació