ENTREVISTES ALCALDES 2015

Dolors Sabater: «Xavier García-Albiol només ha estat l'alcalde dels seus»

L'alcaldessa de Badalona, cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, assegura que els partits de l'esquerra tradicional "s’han acomodat a un sistema que avala les polítiques neoliberals" | Assegura que el seu antecessor es va "carregar" la tasca d'acollida de la immigració "provocant una imatge d’una fractura de convivència que no existia"

per Bernat Capell , Badalona, 22 de juliol de 2015 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona. Foto: Adrià Costa


Dolors Sabater (Badalona, 1960) és la versió "Colau" de les darreres eleccions municipals der Badalona. Prové de l’activisme i d’un conjunt de persones que, com als anys setanta, es van posar al capdavant de la societat per corregir l’orientació de la política franquista. La progressió social, que no discuteix, ja ha sobrepassat en excés el seu punt d’inflexió. Amb cinc regidors, la meitat que el guanyador, i el suport d'ERC i ICV-EUiA, vol liderar un canvi. Per Sabater, el problema no és tan Xavier García-Albiol com la seva manera de fer política. També, una estructura administrativa anquilosada. Aquesta setmana l'oposició –formada pel PP, PSC, CiU i C's- li ha aconseguit bloquejar el cartipàs- així com rebaixar el sou mentre s'apujaven les assignacions per assistència als plens.


- Per què Dolors Sabater es dedica a la política?

- Per la voluntat de transformar la ciutat, cosa que he fet sempre des de l’activisme. La delegació de poder que hem fet cap als polítics no ha funcionat.


- Parlem de mediocritat política?

- Sí, i d’un sistema que s’ha corromput. Cada dia estan més en joc els drets de les persones. Solucionar-ho no es pot deixar en mans dels polítics de sempre.


 

Dolors Sabater. Foto: Adrià Costa

- Per això neix Guanyem Badalona en Comú?

- Efectivament, com un relleu. No som una coalició de partits sinó un moviment assembleari que fa les llistes en primàries i té nuclis de barri.

- Els partits tradicionals tenen sempre una seu. Vostès en tenen? Com funciona això i com s’estructuren?

- Fins ara ens hem reunit en diferents espais o en centres cívics. Ara bé, vistos els resultats n’haurem de buscar una.

- I l’estructura interna?

- Hem aprovat un funcionament amb un consell, una permanent i un grup municipal. Ens hem hagut de constituir en partit perquè les plataformes no poden concórrer a unes eleccions.

- Sona molt bonic però... com es finança tot plegat?

- Amb micromecenatges o "crowdfunding" o bé com moltes entitats associatives, mitjançant rifes.

- És aquesta la solució al finançament dels partits?

- Hem fet una campanya absolutament transparent i austera. Hem gastat 20.000 euros que ens han entrat com a donacions.

- A un partit tradicional, Convergència, precisament se li retreuen...

- Les nostres han tingut un límit molt definit; estan documentades.

- Per què la suma de tots contra el PP? Realment és un partit tan dolent?

- Som una ciutat molt castigada per la crisi, i és una contradicció que la lideri el partit neoliberal de les retallades.

- Sí, però l’ha votat el doble de persones que a vostès.

- Les retallades han estat excessives: habitatge, la gent gran o la pobresa energètica o alimentària.

- Algun altre motiu?

- Que no s’ha governat per a tothom. Som una ciutat fracturada amb ferides urbanístiques importants fruit de la immigració del seixanta. García-Albiol només ha estat l’alcalde dels seus, cosa que ha aplicat també als mateixos treballadors de l’Ajuntament.

- Ho ha fet tot malament García-Albiol?

- No, tot no.

- La divisió social o les disfuncions urbanístiques de què parla no es creen pas en quatre anys, i si algú ha governat Badalona ha estat un partit d’esquerres.

- En la legislatura anterior a la del PP es va fer molta feina en l’àmbit d’acollida de la immigració, la convivència i el civisme. Albiol s’ho va carregar des de la mateixa campanya electoral provocant una imatge d’una fractura de convivència que no existia.

 

Dolors Sabater. Foto: Adrià Costa

- Insisteixo: una feina de més de quaranta anys, bona o dolenta, es pot espatllar en tres setmanes?

- No, i té vostè raó. Els governs d’esquerres no van saber consolidar l’obra de tants anys, com tampoc resoldre determinades bosses de pobresa d’alguns barris.

- Una de les ferides de Badalona, com passa a l’Hospitalet amb el tren, és l’autopista que talla pel bell mig la ciutat. Tampoc això es fa i es desfà en quatre anys.

- Certament, i crec que el fet que un "partit" com el nostre s’incorpori al govern i el lideri és una clara mostra del desencís amb els polítics de sempre que no solucionen els problemes de sempre.  

- Aquest canvi d’ara a Badalona és similar al de Barcelona?

- Segurament. Aquí hem aplicat ja una manera de fer diferent, treballant sobre programa i codi ètic, no sobre quotes de poder... i de moment va bé.

- Què té el PP que no tingui CiU, ERC, PSC o ICV que li han donat suport per ser alcaldessa?

- És un partit amb tics antidemocràtics i se serveix de la democràcia per reduir drets, cosa que ens acosta massa a la situació prèvia de la transició.

- I les esquerres on queden?

- Ens ho hem de plantejar, perquè fins i tot aquells partits que pensàvem que eren d’esquerres s’han acomodat a un sistema que avala les polítiques neoliberals.

- Pel que fa a Badalona, com ha d’actuar l’Ajuntament?

- Fer un bon diagnòstic i un mapa de la pobresa.

- Però té límit de l’estat del benestar?

- El té, però també una altra manera de fer funcionar l’economia. I aquesta crisi ens ha d’ajudar a modificar determinades actituds. També als ciutadans, als quals se’ls ha de transmetre que no només es pot estar esperant que sigui l’Estat qui ho solucioni tot.

- I vostès, els activistes, són la clau de volta?

- Ho hem estat, i ara alguns fem política, però amb un peu a cada banda.

- Als anys setanta va succeir quelcom similar.

- Exacte, i molta gent m’atura pel carrer per agrair-nos per l’aposta.

- Amb només cinc regidors es pot portar a terme?

- La força de la voluntat i el poder per transformar és molt gran.

 

Dolors Sabater i Bernat Capell. Foto: Adrià Costa

- On pot actuar més que ara l’Ajuntament per ajudar encara més a les persones?

Amb una reforma interna i profunda per millorar els canals d’atenció entre la ciutadania i l’administració. Cal molta més transversalitat i coordinació dels serveis.

- També amb les concessions privades?

- Volem municipalitzar serveis. Ho estem estudiant i ho pactarem aviat.

- Alguns altres aspectes urgents?

- Les llistes d’espera i l’ocupació d’habitatges buits. Cal modificar les partides pressupostàries on hi havia seriosos desajustos. S’han abaixat els sous, cosa que tenim acordada. I hem redistribuït els serveis de la guàrdia municipal, eliminant els antiavalots. Ara hi ha més patrulles al carrer.

- Fer això és una política d’esquerres?

- Sí.

-Més del que s’havia fet fins ara?

- ...més lligat a la gent i... sí! més d’esquerres. En campanya dèiem que venim de les places i els carreres per tornar les institucions als carrers.

- García-Albiol no ho va fer.

- No. Va prometre llibres gratuïts i no els va donar. Massa mentides!

- Vostès els donaran.

- No. Per reaprofitar el material ajudarem a la socialització del llibres, que és el que reclama la comunitat educativa. Un llibre de matemàtiques de primer d’ESO sempre és un llibre de matemàtiques de primer i no cal renovar-lo any rere any.

- Ben cert.

- Doncs aquest tipus de coses són les hem vingut a fer, i farem.

- Caram! Aquest final sona a un eslògan de Convergència. Moltes gràcies pel seu temps senyora Sabater.
 

Dolors Sabater. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació