Canet Rock: res a reclamar

El festival supera la segona edició amb bons concerts i sense els problemes de l’any passat

per Marcel Pujols, Canet de Mar | 5 de juliol de 2015 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els Amics de les Arts van tocar les 10 cançons que havia escollit el públic Foto: CanetRock


La segona edició del renovat Canet Rock ha aconseguit deixar enrere els problemes logístics de l’any passat i s'ha reafirmat com la gran cita del rock català. Més de 20.000 persones d’edats molt diverses van omplir el descampat del Pla d’en Sala on 18 propostes musicals del país es van anar succeint. En les 12 hores de música, el sol va picar, va decaure i va tornar a sortir.


Al migdia, Canet començava a estar inundat de nous visitants, i els voltants del recinte on se celebraria el festival bullien. Cotxes i més cotxes, pàrquings i més pàrquings. Força gent va aprofitar les primeres hores de festival per anar a la platja o per començar a escalfar motors obrint els maleters i fent sonar a tot drap els grups que en unes hores veurien. Aquestes alternatives i l’enorme calor que feia a primera hora de la tarda van fer que els primers concerts estiguessin molt buits. Els pocs llocs ombrívols dins el recinte feien que estirar-se a l’herba per escoltar Pablo & the Appleheads Lausana, Bikimel, Cris Juanico o Projecte Mut fos cosa de valents.

Els pocs atrevits, però, ja representaven prou bé la fauna que ocuparia el Canet Rock. Nens, adolescents, joventut més genèrica, pares, mares i algun vell hippy nostàlgic que venia a veure com havia canviat l’hort. Tots ells compartien una sèrie de característiques: parlaven català, lluïen estelades amb naturalitat i eren capaços d’entonar crits d’independència i enfilar petits castells cada 5 minuts.   


Amb el "toc Canet" i pistoles de confeti

Durant aquestes primeres palpitacions musicals els assistents ho inspeccionaven tot. Van detectar que el nombre de barres, punts de venda de tiquets i camions de menjar s’havia triplicat, per tant no hi hauria les cues de més d’una hora per entrepà i beguda que l’any passat havien amargat a més d’un. Donat el vistiplau, la música començava a ser important, als concerts de Joana Serrat i Sanjosex els culs s’aixecaven dels mantells i més gent s’apropava a l’escenari.


La de Carles Sanjosé va ser la primera actuació amb el “toc Canet”. Especial perquè va voler compartir l’escenari amb amics com Jaume Pla (Mazoni), Pau Guillamet (Guillamino) o un Quico Pi de la Serra en plenes facultats. Seguidament s’hi va posar el power-trio de Vic, La Iaia, després d’una temporada amb pocs concerts pel país es van endur el primer bany de masses del Canet. Les pistoles de confeti van disparar-se per primer cop i no pararien de fer-ho fins que Txarango tanqués el festival.

Joan Dausà va presentar algunes de les cançons que inclourà la pel·lícula "Barcelona Nits d’Hivern" que s’estrenarà pròximament i va regalar boniques estampes d’ell tocant el piano de cua mentre el sol es ponia. Els Amics de les Arts ja havien avisat i van tocar el que tocava: les 10 cançons que els seus fans havien decidit, via web del festival, que volien escoltar. Tot i que Els Amics en toquessin del primer disc, després d’ells venia l’hora dels nostàlgics de veritat, l’hora de la confluència entre el vell i el nou Canet.

Els Comediants van treure a passejar un drac endimoniat a ritme de batucada, processó i preludi del clàssic concert de la companyia Elèctrica Dharma que va fer pujar en escena tota la tropa de capgrossos dels Comediants. L’any que ve farà 40 anys del concert a trenc d’alba de l’Elèctrica Dharma al Canet, aquest any els que ja havien vist la mítica banda compartien l’experiència amb aquells que s’estrenaven i que ballaven bojament.
 

La Dharma i J.M. Mainat, en plena actuació al Canet Rock 2015 Foto: CanetRock


Nit de retorns sonats

A continuació hi havia dos retorns sonats. Primer, el de Josep Maria Mainat cantant La Trinca i després el de Pemi Fortuny com un membre més de La Banda Impossible amb altres membres del "Hall of Fame" del rock català. Mainat, també impulsor del vell i el nou Canet Rock, va rememorar cançons com "Allioli" acompanyant-se d’una banda que li feia tot a mida mentre ell enllaçava els temes sense parar.

Pel que fa a l’exlíder de Lax’n Busto, va quedar demostrat que això del rock li continua agradant. La bèstia va poder sortir en cançons com "Miami Beach" o "El vol de l’home ocell" (de Sangtraït). Més enllà de Fortuny, les altres estrelles també es van lluir. Gavaldà, Quintana, Juanico, Tarrés, Bardagí i Mandano van demostrar que ajuntar diversos monstres escènics pot ser una bona opció perquè es revitalitzin i per fer-ho passar molt bé a un públic entregat.

La recta final del festival va ser radicalment oposada a la manera com havia arrencat. Concerts on no s’hi cabia, cants a l’uníson i gent estirada en qualsevol racó del recinte per descansar una estona. Els Catarres, La Pegatina, Lax’n Busto, Oques Grasses i Txarango van energitzar un ambient que ja estava caldejat. El públic jove va començar a predominar i es va fer clar un altre cop.

En definitiva, la segona edició del Canet ha donat més bones vibracions que la primera. Els concerts van estar a l’altura, el retard en l’horari només va ser de 40 minuts (l’any passat va ser d’una hora i mitja) i en els moments de més gent a les barres, les esperes per una cervesa van ser de poc més de 5 minuts. La poca durada d’alguns concerts va ser l’única pega d’un festival que es pot considerar consolidat. El fet que no s’omplís ni un sol full de reclamacions ho constata.
 

Lax'n'busto, inconbustibles a l'escenari Foto: CanetRock

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

També hauries de llegir
Fa 2698 setmanes

Canet Rock 2015

Fa 2698 setmanes

Canet Rock 2014

Fa 324 setmanes

Canet Rock, l'any de la consolidació

Participació