Fotoperiodistes denuncien que la «Llei Mordassa» coarta el dret a la informació
La normativa preveu multes de fins a 30.000 euros per fotografiar agents policials | Els professionals consultats asseguren que les possibles represàlies no aturaran la seva tasca
Manifestació a Barcelona Contra la llei Mordassa Foto: Jordi Borràs
L'ús no autoritzat de dades i fotografies d'agents policials que puguin posar en perill la seva seguretat és, segons estableix la coneguda com a “Llei mordassa”, una infracció greu, sancionable amb una multa de fins a 30.000 euros. Professionals i sindicats de la imatge han carregat contra aquest article, el qual consideren que atempta contra el dret fonamental a la informació. "És un impediment i per tant, una greu retallada a la llibertat d'informació i d'expressió”, denuncia el fotoperiodista Jordi Borràs, col·laborador de Nació Digital.
Un dels principals problemes que es deriva de l'article, tal com explica l'advocat Eduardo Cáliz, és la seva ambigüitat. "Incorpora un concepte jurídic indeterminat, perquè què és perillós i què no ho és?", es qüestiona, "en una norma que sanciona ha de quedar clar quina és la conducta sancionable".
Però aquesta no és la seva única objecció. L'advocat destaca que quan l'administració consideri que s'ha vulnerat la llei serà qui inici i resolgui un procediment sancionador. La multa, si s'acaba imposant, es pot recórrer, "però s'ha de tenir en compte que la policia té sempre presumpció de veracitat i que per recórrer-la s'han de pagar unes taxes", apunta. Segons el seu criteri, això pot desincentivar els mitjans a publicar segons quines informacions.
Cáliz coincideix amb Bru Aguiló, membre del mitjà Fotomovimiento, amb el fet que la nova Llei de seguretat ciutadana és un impediment pensat per dificultar el dret a premsa, via règim sancionador, que a més blinda els policies davant actuacions desproporcionades. "Fer fotografies dels agents de la policia al carrer és un dret fonamental", denuncia el fotoactivista, "i supeditar la seva publicació a l'autorització de l'Estat és coartar, també, el dret del ciutadà a informar-se rigorosament".
Prevaldrà el dret a la informació, segons el diputat del PPC Sergio Santamaría
Aquesta normativa va ser aprovada al Congrés dels Diputats espanyol amb l'únic suport del Partit Popular, servint-se de la seva majoria absoluta, i el rebuig de tota l'oposició, que ja ha anunciat que la derogarà si els populars perden el poder. Sobre l'ús no autoritzat de les imatges com a conducta sancionable, el diputat del PPC Sergio Santamaría, puntualitza que “això no vol dir que es requereixi una autorització prèvia, sinó que la imatge del policia ha de ser informativa i no accessòria”.
No té per què existir, tanmateix, una consideració única i universal del que és informatiu i del que no ho és, però segons Santamaria, un mecanisme per resoldre aquesta potencial discrepància passaria per pixelar el rostre dels agents en aquelles fotografies on fos perfectament identificable. En qualsevol cas, el diputat explica que la llei es desplegarà quan entrin en conflicte dos drets fonamentals, el de la seguretat i el dret a la informació, “i jo interpreto que el segon s’imposarà sobre el primer, tal com preveuen els articles de la normativa”.
Compromís dels professionals malgrat les possibles represàlies
Aquesta argumentació no convenç als professionals del sector, que estan a l’espera de veure com es materialitzarà la llei i com afectarà el seu treball. “Fins que no hi hagi cap cas pràctic no sabem què passarà”, destaca Lluís Salom, secretari d’organització del sindicat de la imatge UPIFC, però preveu que es produiran incidències i que des del sindicat i les organitzacions, hi hauran d’actuar en conseqüència. Tot i considerar la mesura com a “repressiva i no homologable a cap país civilitzat”, Salom assegura que des del sindicat no deixaran de fer la seva feina com fins ara, “que és exercir el dret a la informació”.
En aquesta mateixa línia es posiciona Jordi Borràs, que més enllà de denunciar l’ambigüitat i la manca d’informació que han rebut els professionals sobre la normativa, té el compromís de “seguir informant”, malgrat les sancions que puguin imposar-li. “Si el que vol és vetar la llibertat d’informació i prohibir les fotografies a policies”, sentencia, “la nostra obligació és desobeir-la”.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
També hauries de llegir
Fa 414 setmanes
La «Llei mordassa» entra en vigor amb sancions de fins a 600.000 euros
Ara a portada
El més llegit
A- No sóc Jordi M., però és que tu Llibert ets tan, tan, tan simple que no em puc resistir a contestar-te.
B- Els fatxes d'ultraesquerra com tu no fareu mai res de bo per 2 raons:
1- no sou tants com us penseu.
2- sou covards, ganduls i propensos a la disbauxa drogo-sexual, i així no es pot fer res: ni guanyar clarament eleccions, ni governar bé.
Llei mordassa? Quants dels que la critiquen la coneixen? Prefereixo una útil llei mordassa a una inútil esquerra bagassa!
que volen ocupar els pisos i propietats dels altres, els que no volen pagar els lloguers, etc. i dóna poders a les forces de seguretat perquè puguin actuar, que ara no poden fer prècticament res. Ja m'està bé. No veig el problema. A l'Arrufat que deia que "qüestiona la propietat privada" li diría que si ell tingués moltes propietats pensaría que és una qüestió d'ideologia, però si no en té, és simple enveja dels altres.
Els periodistes ho tenen millor per la seva força mediática en cas de conflicte. Els que no ho tenim clar som els "aficionats" que ja veurem qui ens ajuda.
A banda del titular tendenciós, la llei no preveu aquesta multa per a qui fotografiï policies, sinó per a qui pretingui utilitzar aquestes imatges de manera que pugui perjudicar a la persona-humana-que-paga-hipoteca-i-té-fills-i-no-ha-nascut-d'una-lloba i que a més, treballa com a policia.
No sigueu babaus
Aquesta llei preten fer-nos xallar a base de por i per això totes les persones preocupades pels drers humans en díem morsaça. Despres hi ha els frixistes que prefereixen amagar les ceritables intencions rera ambigüitats semàntiques, així poden dir que s'interna (empresona) persones estrangeres per garantir que els seus drets siguin respectats o que abaratir l'acomiadament és una mesura que afavoreix a les treballadores... I despees hi ha els gilipolles, els que es creuen tot el que diu el govern tot i que sempre els afecta negativament... gent pensionista que s alegra d una baixada de pensions...
En Jordi M crex que és del segon tipus, un sant subnormal, encegat pels seus prejudicis, que es creu part d una elit quan en realitat no deu ni tenir un pis en propietat (encara paga les lletres del banc),al qual que Millet robi mil de milions ho troba esperable i no l enfada massa però s'enfurisma s allo mes quan veu un jove precari colant-se al metro...
Jordi M ers un gilipolles que ningú plorarà quan desapareixis...
Una llei més que es suma a la lògica repressora d'Espanya. Comencem amb prohibir les fotos dels policies, que acabarem sense poder llegir ni escriure ni fer ni pensar res que sobresurti una mica de la norma que ens imposen. No sé a vosaltres què us sembla, per mi aquesta llei és més pròpia d'un estat dictatorial que d'una autoproclamada democràcia...
Però quina mena de titular és aquest? La llei no es diu 'mordassa'. Així es com si de cas n'hi diuen l'esquerra espanyola i catalana, per connotar-la negativament ja en el nom. Tipus com aquella reforma d'Aznar que s'hi referien com 'Decretazo'. Que l'esquerra espanyola i catalana facin sistemàticament aquest joc brut semàntic, dic joc brut perquè el fan sempre i perquè quan manen ells obliguen els mitjans a tot el contrari -recordem la d'eufemismes que va introduir el Tripartit per no dir la paraula transvasament-, que ho facin unes esquerres tan impresentables no sorprèn. Sí que sorprèn el grau de seguidisme de la poca premsa que en principi no s'identifica com pamflet d'aquestes esquerres tan impresentables.