Fotoperiodistes denuncien que la «Llei Mordassa» coarta el dret a la informació

La normativa preveu multes de fins a 30.000 euros per fotografiar agents policials | Els professionals consultats asseguren que les possibles represàlies no aturaran la seva tasca

per Laura Aznar, 6 de juliol de 2015 a les 22:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Manifestació a Barcelona Contra la llei Mordassa Foto: Jordi Borràs


L'ús no autoritzat de dades i fotografies d'agents policials que puguin posar en perill la seva seguretat és, segons estableix la coneguda com a “Llei mordassa”, una infracció greu, sancionable amb una multa de fins a 30.000 euros. Professionals i sindicats de la imatge han carregat contra aquest article, el qual consideren que atempta contra el dret fonamental a la informació. "És un impediment i per tant, una greu retallada a la llibertat d'informació i d'expressió”, denuncia el fotoperiodista Jordi Borràs, col·laborador de Nació Digital.


Un dels principals problemes que es deriva de l'article, tal com explica l'advocat Eduardo Cáliz, és la seva ambigüitat. "Incorpora un concepte jurídic indeterminat, perquè què és perillós i què no ho és?", es qüestiona, "en una norma que sanciona ha de quedar clar quina és la conducta sancionable".

Però aquesta no és la seva única objecció. L'advocat destaca que quan l'administració consideri que s'ha vulnerat la llei serà qui inici i resolgui un procediment sancionador. La multa, si s'acaba imposant, es pot recórrer, "però s'ha de tenir en compte que la policia té sempre presumpció de veracitat i que per recórrer-la s'han de pagar unes taxes", apunta. Segons el seu criteri, això pot desincentivar els mitjans a publicar segons quines informacions.

Cáliz coincideix amb Bru Aguiló, membre del mitjà Fotomovimiento, amb el fet que la nova Llei de seguretat ciutadana és un impediment pensat per dificultar el dret a premsa, via règim sancionador, que a més blinda els policies davant actuacions desproporcionades. "Fer fotografies dels agents de la policia al carrer és un dret fonamental", denuncia el fotoactivista, "i supeditar la seva publicació a l'autorització de l'Estat és coartar, també, el dret del ciutadà a informar-se rigorosament".

Prevaldrà el dret a la informació, segons el diputat del PPC Sergio Santamaría


Aquesta normativa va ser aprovada al Congrés dels Diputats espanyol amb l'únic suport del Partit Popular, servint-se de la seva majoria absoluta, i el rebuig de tota l'oposició, que ja ha anunciat que la derogarà si els populars perden el poder. Sobre l'ús no autoritzat de les imatges com a conducta sancionable, el diputat del PPC Sergio Santamaría, puntualitza que “això no vol dir que es requereixi una autorització prèvia, sinó que la imatge del policia ha de ser informativa i no accessòria”.

No té per què existir, tanmateix, una consideració única i universal del que és informatiu i del que no ho és, però segons Santamaria, un mecanisme per resoldre aquesta potencial discrepància passaria per pixelar el rostre dels agents en aquelles fotografies on fos perfectament identificable. En qualsevol cas, el diputat explica que la llei es desplegarà quan entrin en conflicte dos drets fonamentals, el de la seguretat i el dret a la informació, “i jo interpreto que el segon s’imposarà sobre el primer, tal com preveuen els articles de la normativa”.

Compromís dels professionals malgrat les possibles represàlies

Aquesta argumentació no convenç als professionals del sector, que estan a l’espera de veure com es materialitzarà la llei i com afectarà el seu treball. “Fins que no hi hagi cap cas pràctic no sabem què passarà”, destaca Lluís Salom, secretari d’organització del sindicat de la imatge UPIFC, però preveu que es produiran incidències i que des del sindicat i les organitzacions, hi hauran d’actuar en conseqüència. Tot i considerar la mesura com a “repressiva i no homologable a cap país civilitzat”, Salom assegura que des del sindicat no deixaran de fer la seva feina com fins ara, “que és exercir el dret a la informació”.

En aquesta mateixa línia es posiciona Jordi Borràs, que més enllà de denunciar l’ambigüitat i la manca d’informació que han rebut els professionals sobre la normativa, té el compromís de “seguir informant”, malgrat les sancions que puguin imposar-li. “Si el que vol és vetar la llibertat d’informació i prohibir les fotografies a policies”, sentencia, “la nostra obligació és desobeir-la”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació