ENTREVISTES ALCALDES 2015

Núria Parlon: «El PSC hauria d'estar més a l'esquerra davant l'asfixia col·lectiva»

L'alcaldessa de Santa Coloma, que no formarà part de les llistes dels socialistes el 27-S, considera que l'Estat espanyol serà plurinacional o no serà | El municipi estrenarà moneda pròpia

per Bernat Capell , Santa Coloma de Gramenet, 16 de juliol de 2015 a les 17:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Foto: Adrià Costa


Núria Parlon (Barcelona, 1974) és una llicenciada en Ciències Polítiques de les que fa poc soroll però sempre està en marxa. És d’aquelles persones que funciona de manera pràctica i eficaç, i tan discrets com eficaços són els seus resultats electorals. Guanya sobradament quan el marc general tendeix al declivi. Segueix a dalt de tot de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, però preocupada pels estigmes dels de “Santaco”, als quals tracta amb tanta contundència com elegància. I és que... probablement sigui això la política que fa falta. En l'entrevista avançava que no es presentaria a les eleccions del 27 de setembre –el 2012 va ser la número 3-, una notícia que ha transcendit aquest dijous.


- Per què Núria Parlon fa política?

- Per participar i incidir en la transformació de la realitat.


- Només en política es pot fer això?

- Parlo del concepte global de la política representativa, i aquesta és una de les màximes que t’expliquen a la carrera de Ciències Polítiques.


- I per què amb el PSC?

- L’interès per la política me’l va injectar la meva àvia, una militant convençuda del PSOE. Era una catalana, de fora, amb un concepte de la justícia social molt arrelat. Ella era dels dos partits, PSC i PSOE. Posteriorment, la praxis de Manuela de Madre ha estat un referent.

- Núria Parlon és del PSC, o també del PSOE com l’àvia?

- Del PSC. El nostre referent a Espanya és el PSOE, però tenim un partit i una política pròpia.

- Si com diu són partits diferents, la política a Catalunya del PSOE és la del PSC?

- Depèn.
 
 
- De què?

- De moltes coses, i lamentablement més quan la qüestió nacional i territorial marca l’agenda.

- Lamentable. Per què?

- Perquè quan està en risc la protecció dels drets socials, no trobar l’espai que és propi de l’esquerra -que pot ser independentista també- no és la millor sortida-. A part, el PSC està, més que mai, davant el risc que la gent assimili els seus posicionaments als del PSOE com si estiguéssim segrestats.

- No són els mateixos?

 

Núria Parlon. Foto: Adrià Costa.

- Han de ser els mateixos, almenys pel que fa a la confrontació entre el govern de Catalunya i el d’Espanya i la gent està demanant una solució.

- Segur que demana això la gent?

- Crec que sí.

- Aquesta polarització ha existit sempre.

- No, no ha existit sempre i els processos cíclics de recessió i pèrdua de drets revifen, en paral·lel, amb els nacionalismes que no tenen problemes en pactar principis d’estabilitats d’asfíxia col·lectiva. I ara s’hi sumen partits com el meu que haurien d’estar molt més a l’esquerra.  

- Caram! Això sí és autocrítica. Per què passa?

- Cal distingir dos temps: el real i el polític. I si no es poden conciliar provoquen frustració, el pitjor quan la qüestió és identitària.

- Per què no es pot conciliar?

- Perquè no hi ha voluntat política.
 
- És qüestió de voluntat o mediocritat política?

- Deixem-ho en l’eufemisme, tot i que li reconec que podria ser mediocritat.

- Miquel Iceta s’ha mostrat contrari al dret a decidir. No hi ha problema de conciliació.

- Entre tots hem creat un conjunt de conceptes tancats que no porten enlloc. Hem d’elevar el to de la política, però amb els interlocutors de Madrid és impossible.

- I amb el PSOE es podria?

- Molt complicat. I no hi ha una corretja eficaç de transmissió política amb els ciutadans. Quan els espanyols veuen com un greuge un millor marc de finançament per a Catalunya, i no com una necessitat per tenir un major benestar agregat, el problema és greu.

- Fa molts anys que existeix aquest problema: el mateix Ramon Trias Fargas ho explicava incansablement.

- Hauríem de crear els espais de concertació necessaris perquè s’entengui que una nova relació -amb la fórmula que sigui- és possible.

- I si no ho és?

- És possible la independència? El federalisme?... Per això cal que superem els conceptes tancats.

- Ah!... però hi ha federalistes?

 

Núria Parlon. Foto: Adrià Costa

- I hi ha independentistes?... millor asseure’s a parlar com persones civilitzades. No fa tant temps que hi ha aquesta bipolarització.

- Segons com és miri més de 40 anys, o de 300.

- No pas amb aquesta intensitat.

-Quina és la seva solució?

- Ostres! si fos tan fàcil... Només li puc dir que l’Estat espanyol, o és plurinacional o no serà.

- Doncs si no és plurinacional... Catalunya serà independent.

- ...o no ho serà i només tindrem la suma zero, és a dir, més tensió, més frustració, més mala llet... i res en positiu. I la sortida endavant de la socialdemocràcia cap a un capitalisme depredador no és la millor.

- N’hi ha una altra?

- Sí, la mateixa socialdemocràcia, però no des d’un radicalisme d’esquerres.

- Falla per aquí l’esquerra?

- Especialment els partits tradicionals, als quals els ha mancat la valentia política per blindar els seus avantatges.

- Què fa Núria Parlon, que aguanta el tipus amb un PSC en declivi?

- El PSC, a part d’un punt de vista poc precís pel que fa a l’àmbit territorial, té moltes contradiccions amb les banderes i en podem aixecar poques

- Ja, però no se m’escapi. Com s’ho fa Núria Parlon que -sense fer massa soroll- té uns magnífics resultats?

- Potser, i molt a pesar de vostès, els periodistes (riu), no buscar un titular.

- No pateixi, tampoc l’he vingut a buscar.

- Segurament podríem dir que hem aprovat amb bona nota.

- El setembre hi ha unes eleccions importants. Vostè es considera una bona candidata?

- No em presentaré.

 

Núria Parlon. Foto: Adrià Costa

- No li preguntava això. Insisteixo: seria una bona candidata?

- No ho sé, i tampoc em toca a mi extreure'n la millor conclusió.

- Vostè es partidària de reformar la Constitució però l’article nº2 és innegociable i ja anem malament. Espanya és indissoluble i indivisible, i és una i només una nació?

- Espanya és plural.

- És “grande”?

- (Riu) Depèn amb qui ens comparem.

- És “libre”?

- La gent ha de ser lliure, tot i que acabin d’aprovar una “Llei mordassa”. En tot cas Espanya no és una, i com que no és una, qui ho negui s’està enganyant.

- Vostè, que té majoria absoluta, governarà com el PP?

- No. La meva idea inicial era comptar amb ICV, però no volen. Farem un pla d’actuació municipal perquè la gent pugui dir la seva i per les grans decisions procurarem trobar els acords més majoritaris. I treballarem en la lluita contra els estigmes dels que es presenten de “Santaco”, com diem col·loquialment. Hem de millorar la marca i intentar que Santa Coloma aprengui a pensar i funcionar amb l’actitud de ciutat mitjana i no amb dinàmiques de poble.

- Concreti-ho una mica.

- Hem de treballar en la reactivació econòmica, el comerç local, tenir cura l’urbanisme i les zones de vianants i treballar en la marca gastronòmica, que penso que és de futur. També amb la pobresa energètica, els menjadors, o el servei de teleassistència a la gent gran. Seguirem multant els bancs que tenen habitatges buits i aturarem els desnonaments, cosa que hem fet sempre.

- Tenen feina, així.

- Sí, i cuidar les sinergies al costat d’una gran metròpoli on la gent ve a visitar la Sagrada Família. Si els podem oferir un hotel on se li dóna un mapa que li diu que al darrere mateix hi té la serralada de Marina o el riu Besòs, on pot passejar amb bicicleta, tot això que guanyem.

- No és fàcil.

- No, però sobretot ens ho hem de creure.

- Un ocellet m’ha dit que tindran moneda pròpia?

- I li ha dit la veritat: la tindrem digitalment. Ho hem fet a partir d’un estudi sobre el flux monetari al municipi amb la Universitat Pompeu Fabra per detectar el grau de recursos que marxen de la ciutat i les raons i un programa europeu. El pagament sempre és digital.
 

Núria Parlon. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació