Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

L'UPEC s'estimba amb l'eix nacional

El fòrum que pretenia aplegar les esquerres catalanes per llimar diferències certifica l'abisme existent entre les formacions federalistes EUiA, Podem, PSC i ICV, i les independentistes, CUP i ERC | Miquel Iceta, atacat per tots els fronts

per Bernat Ferrer, 2 de juliol de 2015 a les 14:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Josep Nuet (EUiA), Gemma Ubasart (Podem) i Miquel Iceta (PSC), amb Joan Herrera (ICV), Quim Arrufat (CUP) i Oriol Junqueras (ERC), a la UPEC. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.


La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), aquell engendre ideològic sorgit el 2005 de la mà del llavors republicà Uriel Bertran, del PSC i d'ICV-EUiA per llimar asprors entre els llavors socis del govern tripartit... s'ha demostrat aquest dijous, en ple 2015, totalment inútil. L'esquerra catalana, com a tal, no existeix. Les asprors hi són. I són profundes. Si de cas, d'una banda, hi ha l'esquerra catalana federalista i, de l'altra, l'esquerra catalana independentista. I és que... l'eix nacional existeix, malgrat els dogmes. EUiA, Podem, PSC i ICV, d'una banda. CUP i ERC, de l'altra.


El debat ha viscut moments brillants, amb un cos a cos entre Oriol Junqueras i Miquel Iceta en què han saltat guspires. Després de sentir tots els discursos federalitzants, el republicà ha sentenciat: "Si això fos un concurs d'explicar contes de fades, jo l'hauria perdut!" Iceta, de cop, ha saltat: "No és veritat!"

Iceta, paradoxalment, ha estat el dirigent que més sol s'ha trobat durant tot el debat. Tot i brandar els vots aconseguits a les eleccions del maig, que el situen com a segona força polítca del país, ha hagut d'escoltar floretes tant dels seus antics aliats ecosocialistes com dels nous podemistes. "No hi haurà canvi amb el PSOE", ha sentenciat Joan Herrera. "Hi ha canvis que són recanvis", l'ha apunyalat també Joan Josep Nuet. "El canvi està en marxa, i ha començat a les ciutats", ha sentenciat Gemma Ubasart, obviant totalment les noves autonomies que ha conquerit el PSOE, mentre que Pablo Iglesias no n'ha assolit cap.


En contraposició amb aquest esvoranc ideològic en el si de l'esquerra catalana federalista, Quim Arrufat i Oriol Junqueras han jugat cadascun el seu partit. El primer, qüestionant la propietat privada de les grans fortunes -"no pot ser que tan poques persones acumulin tant"- i situant la CUP en l'estela de Pi i Margall; el segon, enfundat en la seva faceta de doctor en Història del Pensament Econòmic, donant tot de dades macroeconòmiques per provar la inviabilitat que un eventual canvi a l'Estat espanyol serveixi per millorar en res la qualitat de vida de la ciutadania.

D'esquerres tots, sí. Però tant les esquerres del futurible Estat català com les esquerres de la Catalunya autònoma són conscients que el 27-S no està només en joc l'eix esquerra-dreta. Malgrat que l'origen primigeni de l'UPEC fos, en essència, tapar el debat nacional. Paradoxes del procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació