Judici contra dos activistes de Sant Andreu per la vaga general del març del 2012

Roger Sànchez i Saturnino Mercader s'enfronten, respectivament, a penes de sis i dos anys de presó per presumptes delictes de resistència a l’autoritat i atemptat contra el dret del treball

per Laura Aznar , Barcelona, 30 de juny de 2015 a les 07:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Saturnino Mercader i Roger Sànchez, a la seu de la CGT Foto: Laura Aznar


Aquest dimarts se celebra el judici contra Roger Sànchez i Saturnino Mercader. Una vista que arriba tres anys després que els dos veïns de Sant Andreu fossin encausats per la seva participació a la vaga general del 29 de març de 2012. A Sànchez li demanen sis anys de presó, acusat d’haver abaixat les persianes de dos establiments, pel que li imputen un doble delicte d’impedir el dret del treball a més d’un altre de resistència a l’autoritat. Per la seva banda, Mercader s’enfronta a una pena de dos anys, també per resistència. El cap de setmana passat unes 200 persones van manifestar-se al barri barceloní de Sant Andreu per reclamanar-ne l'absolució.


Judici polític, segons els acusats

A criteri dels acusats, aquest és un clar exemple de judici polític. Creuen que ells són dos caps de turc perquè, tal com apunta Sànchez, “som persones significades en la lluita política i social”. En aquest sentit el seu company, Saturnino Mercader, explica que ell, juntament amb altres persones, van presenciar la detenció Sànchez, per part de la Guàrdia Urbana, durant la jornada de lluita. “Segons el meu criteri, ho van fer de manera violenta i tots vam intervenir de paraula demanant que el deixessin”, recorda, “però un dels agents es va dirigir a mi i em va dir que em coneixia”. 


Així, sense prèvia identificació ni detenció, Mercader va rebre una denúncia el dia següent en la qual la Guàrdia Urbana l’acusava d’un delicte de resistència a l’autoritat. L’activista considera que aquesta acusació és “un escarment” que es remunta en les mobilitzacions de l’any 2008, de les quals ell va participar, que reclamaven dos dies de descans pels treballadors de TMB. “Teníem la Guàrdia Urbana cada dia a la porta de la cotxera”, afirma.

Una campanya per denunciar l'atac al dret a vaga


En qualsevol cas, la lectura que els dos acusats fan d’ambdues denúncies és que tenen la clara intencionalitat d’atacar el dret a vaga, “una de les eines que té la classe treballadora per defensar el treball digne després que hagi estat eliminat”, sentencia Sànchez. Aquesta consideració ha centrat la seva campanya, la qual posa de relleu que és inadmissible voler enviar a la presó algú que un dia de vaga general abaixi les persianes de dos establiments. Per això no pregonen la seva innocència, un fet que, segons el seu criteri, implicaria que accepten que es pugui condemnar a algú altre a cinc anys de presó, “i per aquí no passem”, asseguren els encausats. 

Malgrat tot, la participació de Roger Sànchez en el piquet informatiu organitzat a Sant Andreu el 29-M es va limitar, segons relata, al repartiment d’octavetes per donar a conèixer les causes de la vaga general i social que tenia lloc aquella jornada. De camí cap a casa, l’acusat explica que dues persones van deixar caure una motxilla. Acte seguit, dos guàrdies urbans el van cridar i se li van llençar al damunt per detenir-lo. “A partir d’aquell moment”, recorda, “la motxilla que contenia esprais, bragues i una gorra, va passar a ser meva”.

Primer a l’Estació del Nord, després a la comissaria de les Corts, Roger Sànchez va restar 27 hores sota dependències policials. No va ser fins passats set mesos que el van citar a declarar i li van preguntar per unes pintades fetes el dia de la vaga. Tanmateix, un any després l’acusat va rebre una notificació, indicant que se’l denunciava per haver abaixat les dues persianes dels establiments i per resistència a l’autoritat.

Roger i Mercader consideren que els successius casos de persones, provinents d’altres lluites socials i a les quals se’ls demana penes “desorbitades” de presó, tenen la finalitat “de fomentar la por”. “Volen que et quedis a casa i no participis en un piquet o una manifestació”, diuen, “que els ensurts frenin la teva trajectòria activista”. Sigui com sigui, asseguren que "no ho han aconseguit" en el seu cas i que mai no han abandonat la seva participació en causes socials i polítiques als carrers.

L'Ajuntament retira l'acusació

Fins a la setmana passada, la Fiscalia, la Generalitat i l’Ajuntament actuaven com a acusació del cas. Recentment però, el consistori ha decidit no personar-se, entenent que els acusats no tenen antecedents, que no es van produir danys urbans i que l'acusació ja està exercida pel ministeri fiscal. Els dos activistes valoren el fet com a moderadament positiu, perquè a nivell pràctic la seva situació no canvia i segueixen enfrontant-se a la mateixa petició. A banda, continuen reclamant que aquesta actuació es faci extensiva a tots els casos on l'Ajuntament hi estigui personat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació