25 anys sense Pedrolo

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor

per ACN, Lleida, 26 de juny de 2015 a les 15:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Manuel de Pedrolo va morir fa 25 anys Foto: Arxiu


Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és "Mecanoscrit del segon origen", de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.  

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.  


Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).      

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.  

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.  

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.  

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella

Al Castell de Concabella, a la Segarra natal de Manuel de Pedrolo, funciona des de l'octubre del 2014 l'Espai Pedrolo, el primer espai que exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc.

L'Espai Pedrolo integra l'exposició permanent "Pedrolo, més enllà dels límits", dirigida per la directora del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés i Anna M. Moreno i Bedmar, comissària de l'exposició. La mostra abasta l'ampli univers pedrolià i presenta l'autor, tant en la seva dimensió biogràfica com literària i, a més dels llibres, mostra manuscrits de Pedrolo així com una recreació del seu propi despatx. L'espai es complementa amb una sala d'exposicions temporals i, des del febrer d'aquest any, amb el fons documental de la Fundació Manuel de Pedrolo.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació