Entrevista

Okey Ok: «Som l'únic grup en català que sonem com Green Day»

La banda de Barcelona publica segon disc, 'Karma' a partir d'una fórmula aparentment prou simple: "Simplement fem la música que es fa als Estats Units però en català"

per Jordi Palmer , 5 de juliol de 2015 a les 10:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El grup Okey Ok edita el disc 'Karma' Foto: Enzo Fotografia
 

Pocs grups hi ha a l'escena musical catalana i en català que s'apropi al pop-punk que als Estats Units lideren formacions com Blink-182, Green Day, Paramore o Simple Plan, entre d'altres. Un d'ells és Okey OK, jove formació de Barcelona que després de debutar amb 'Trencant el gel' fa quatre anys, torna ara amb un segon disc molt més ambiciós, 'Karma' (Discmedi, 2015).


Amb la seguretat d'haver trobat un so definitori, la banda formada per Marc Montserrat, veu i guitarra; Arnau Orriols, baix; Jaume Caelles, bateria i Marc Ricós, guitarra, té clara la seva aposta musical, que es basa en «importar les novetats del panorama americà». «Simplement fem la música que es fa als Estats Units però en català», asseguren, i és per això que es reivindiquen com «l'únic grup en català que sonem com Green Day o Simple Plan»

-Van fer el primer disc amb setze anys. Ara amb vint us ho heu pres amb més calma?


-Marc Montserrat: Més o menys, el què volíem que es notés aquest canvi que hem fet dels setze als vint, sobretot quan a lletres i so. Per això ens ho hem pres amb molta calma i hem estat un any entre composició i gravació. Per això diem que aquest CD és com el germà gran de l'anterior. Si l'altre tenia setze anys, aquest en té vint, i això es nota. Però no és cap disc conceptual, sinó que parla del mateix que l'altre, de les inquietuds, la vida, la presa de decisions, de ser tu mateix, però vist des dels vint anys i no des dels setze.

-Musicalment deu haver estat un canvi brutal passar dels setze als vint.


-M.M.: Sí. Ara hem incorporat el Marc Ricós al grup, que escolta música diferent i això fa que tot maduri més. A més té un estudi i ara podem compondre més tranquils.

-Estan d'acord que aquest disc és més vigorós que l'anterior?

-Marc Ricós: Sí, vigorós és una bona paraula, o més atrevit. Nosaltres estem oberts a tot i volem que la màxima de gent possible escolti el disc, però també sabem que els nostres fans creixen amb nosaltres i han d'entendre el canvi.

-M.M.: A l'hora de fer el CD hem pensat què ens agradaria escoltar a nosaltres, volíem escoltar coses com aquest CD. Al primer érem més petits i volíem assemblar-nos a les bandes que ens agraden i ara el que fem és unir aquestes bandes i de la barreja fem la nostra música, aquest és el diferencial. En aquest hem aconseguit el que buscàvem. A Catalunya i en català costa de trobar això.

-Quines bandes els agraden més?

-M.M.: Bandes dels Estats Units o d'Anglaterra. Blink 182, All Time Low, Fall Out Boy, Paramore, 30 Seconds to Mars... però també McFly, que és molt més pop.

-M.R.: Jo sóc més de metal i crec que es nota en el disc, sobretot en certs arranjaments. Però també hi ha l'Arnau, que escolta molt Blink 182 i el Jaume, que es decanta més pel pop espanyol tipus El Canto del Loco i la música electrònica. I a l'hora de fer un CD veus que per no acabar a cops de puny cal barrejar una mica, i al final fem el que és Okey Ok, amb un so més personal, amb un nivell instrumental molt contundent i una melodia més pop, més propera a McFly i allò que sona a la ràdio. I amb la producció intentem afegir coses de música electrònica.

-De què parlen les lletres del disc?

-M.M.: Una mica de tot, de trobar-te, buscar-te, d'estar orgullós del que ets.

 

El grup Okey Ok Foto: Enzo Fotografia

-M.R.: Els dilemes de la gent de vint anys, quan estas a punt de saber que vols fer en la teva vida, prendre decisions.

-M.M.: Però no sobre res concret, molt més poètic, estil 'm'he perdut per trobar-me'.

-Pensen ja en un tercer disc?

-M.R.: Sempre pensem en un futur disc. Però ara tenim el 'Karma' entre cella i cella, és un bon CD i volem defensar-lo tant com sigui possible. Ara, a curt termini volem treure unes versions de 'Karma' en acústic, perquè a la gent li estan agradant i a nosaltres també.

-M.M.: En aquest disc hem fet covers i ens agrada cantar en anglès, així que a l'estiu farem algunes covers de cançons que no tinguin res a veure amb el nostre estil.

-M.R.: Les versions són una bona font de nous fans, que potser no ens coneixia però que per aquesta cançó s'apropa al grup.

-M.M.: Hi ha gent que els costa escoltar musica en català, sobretot gent jove que escolta música en anglès. Però simplement han de trobar el grup que els agradi i després tot és més fàcil. Jo primer escoltava Lax'n'Busto i Pets, però em vaig acabar d'endinsar amb Amelie. Pets i Lax'n'Busto m'agradaven, però no és la música que escolto en anglès. Nosaltres fem en català aquella música que ens agrada en anglès, perquè sabem què és no trobar aquell grup que faci la música que t'agrada en català. Molta gent ens comenta que som l'únic grup en català que els agrada perquè som els únics que sonem com Green Day o Simple Plan.

-Bé, Teràpia de Shock té un estil similar.

-M.R.: Sí, però sobretot abans. Ara son més roquers, és un estil diferent. A més, nosaltres escoltem el més punter, fem rock del 2014 i el 2015, importem les novetats al panorama català.

-Per a la gent que no us coneix, com es defineix Okey Ok?

-M.M: A la gent jove els diem que fem música americana en català, i ja ens agradaria que hi hagués deu grups més que ho fessin. Simplement fem la música que es fa als Estats Units però en català, que és la llengua en què ens expressem millor.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació