Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
primavera sound 2015

The Strokes, triomf amb la llei del mínim esforç

La darrera jornada del Primavera Sound viu les actuacions d'Underworld, Interpol, Tori Amos i Joan Miquel Oliver

per Esteve Plantada, Parc del Fòrum, Barcelona, 31 de maig de 2015 a les 09:28 |
The Strokes, una de les actuacions més esperades. | Eric Pàmies
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Concebut com a punt àlgid del darrer dia de Primavera Sound, el concert dels The Strokes ha permès comprovar que hi ha set lists a prova de desídia i a prova de qualsevol inclemència. Els novaiorquesos –un dels concerts més esperats i multitudinaris de la darrera jornada d’aquest dissabte– han aparegut a l'escenari amb quinze minuts de retard, i han ofert una actuació de menys a més: a l’inici, pràcticament funcionarial –amb un Julian Casablancas en permanent estat catatònic, sense ritme entre cançó i cançó i amb un vestuari impropi dels primers concerts de la banda– i, finalment, d’èxtasi, amb uns bisos que han fet explosionar del tot els milers d’espectadors que han abarrotat l’esplanada del Parc del Fòrum. Touché, perquè fins i tot actuant amb la llei del mínim esforç, The Strokes saben triomfar, per glòria d’un repertori que val el seu pes en or.
 
Minuts abans, i en ple partit de la final de la Copa del Rei, Interpol ha mostrat solvència i elegància per oferir un mostrari de qualitat amb el seu segell d’indie-rock sòlid, sense fissures. L’actuació ha deixat un molt bon gust de boca, amb l'oportunitat de seguir un repertori ben estructurat i amb diversitat de registres, cosa que ha permès gaudir d’un Paul Banks còmode, dominador de l’escena i molt receptiu amb el públic, a qui s’ha adreçat en un perfecte castellà al llarg de tota l'actuació.

 
Tori Amos, risc, emoció i un piano
 
Després de la negativa dels Eels a actuar a l’edició d’enguany del Primavera Sound, Tori Amos apareixia com una proposta valenta per omplir-ne el buit. En escena al Ray-ban, només amb el suport d'un micro, d’un piano i d’un teclat, la cantant ha anat desgranant part del seu repertori, captivant el públic amb unes cançons que lluitaven per trobar el seu propi batec, i demostrant que un piano i una veu poden ser més poderosos que tots els decibels del món.

 
El mateix mantra que es pot aplicar a l’actuació de Patti Smith, que, després de meravellar el divendres, ha obert la jornada de dissabte amb un concert a l’Auditori Rockdelux, acústic però enèrgic, fent vibrar amb clàssics com Beacause the night i amb una constant interacció amb el públic, amb dedicatòries i amb proclames. La darrera jornada també ha viscut l’esperada actuació d’Underworld, de Foxygen, de Mac Demarco, Nueva Vulcano i del mallorquí Joan Miquel Oliver, que ha presentat Pegasus, el seu darrer àlbum, i alguns èxits de la seva carrera en solitari.
 

Tori Amos, una veu i un piano poderosos Foto: Xarlene/PS

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació