Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
primavera sound 2015

Del «sold out» a la glòria

La contracrònica de la primera jornada del Primavera Sound, dijous 28 de maig: primera decepció, Chiquito de la Calzada i el miracle de Chet Faker

per Esteve Plantada, Parc del Fòrum, Barcelona, 29 de maig de 2015 a les 17:02 |
Primera jornada del Primavera Sound | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un tràgic "sold out" marca l'inici de la quinzena edició del Primavera Sound: no hi ha entrades per a veure Battles al Heinecken Hidden Stage. A només quinze persones de la glòria, però no passa res. Si alguna cosa fa d’aquest festival "el millor del món" és que pots superar qualsevol obstacle de l’esdevenidor, gràcies a un cartell a prova de desenganys, cosit amb una destresa que diu que és impossible que ningú quedi orfe. Que cal tenir paciència.
 
Superat el no de Battles, Perro obren el foc, a ple sol de tarda. Els murcians fan bandera de la insolència (s’adrecen als matiners entusiastes amb un "hola, bebés") i també de l'alenada d'aire fresc d’un soroll fet sense pretensions alliçonadores. Potser per això feliciten des de l’escenari Chiquito de la Calzada ("nuestro paparl", tal com diuen, exactament), que compleix 83 anys justament el dia que ells toquen al Primavera Sound. De bèstia a bèstia, deixem Perro i passem a l’hipnòtic batre d’ales d’Ocellot. El grup català, liderat per Marc Fernández i Elaine Phelan, dóna una lliçó de desvergonyiment, a mig camí de l’al·lucinosi i d’una sala de ball explosiva. Sons i cors catedralicis, reverberacions i bases electròniques, ecos de la millor tradició folk-psicodèlica en una combustió fascinant.

 
La primera jornada també ha estat el dia de Hiss Golden Messenger, amb el seu pulcre rock southern provinent de Carolina del Nord. Acords i lletanies d'ànima americana que deixen un bon regust a l’hora en què el sol fa mal de debò. A pocs metres, Yasmine Hamdam evoca l’esperit de PJ Harvey amb la seva mixtura entre sons d’arrel oriental, folk eteri i guitarres de l’indie més eclèctic. Benjamin Booker posa el llacet a la reivindicació dels orígens, amb una aposta que sobrevola el Treme de la seva Nova Orleans natal, a mig camí del soul i del blues, i sempre brut, aspre i inconformista. A pocs metres, The Replacements es guanyen el públic amb un concert èpic, amb aparició estel·lar dels Jackson Five i una poderosa musculatura punk-blues-rock. D’aquesta passió de guitarres americanitzades passem a Mikal Cronin, que aposta per l’electrificació i el nervi del power-pop que va tenir la glòria als 90. Estrofa, pont, tornada, amb una execució lluminosa i desaforada.
 
En el moment d'èxtasi en què es fa real la justícia poètica que ofereix aquest Primavera Sound, sempre que es tingui paciència i fe. De la decepció d'inici, a la recompensa del millor dels fakes, si és que hi ha fakes d’algú. Imponent, sobri, elegant i seductor, Chet Faker mostra el seu ampli mostrari de postures, dits i fèmurs en dansa, amb una proposta que fascina un públic entregat a l’ànima d'un soul que traspassa límits, de la mateixa manera que també serà reescrit, en directe i poc després, per James Blake, un altre dels gurus d’un gènere que, aquest dijous, ha viscut l’excel·lència en el concert de Chet Faker. No només un hype, "per la glòria de sa mare"... i de tots nosaltres.

 

Calor, bon temps i bon ambient en el primer dia oficial de Primavera Sound 2015. Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació