Presenten la primera obra sobre història de la humanitat que inclou la Via Catalana

L'edita Sàpiens Publicacions i també inclou la V del 2014

| 13/04/2015 a les 17:55h
Arxivat a: Cultura, Sàpiens Publicacions, història, V, Via Catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/04/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

'Història de la Humanitat i la Llibertat' és el títol amb el qual Sàpiens Publicacions edita la seva visió sobre la història del món en vint volums, que inclou referències al procés català cap a la independència, amb capítols destacats per a exhibicions de força del moviment com ara la Via Catalana o la V de la Diada del 2014.


L'obra es podrà adquirir al quiosc cada setmana a partir del 18 d'abril, i des de l'editorial es destaca que s'ha pogut tirar endavant gràcies a "milers de mecenes" que s'han subscrit anticipadament al projecte. Aquestes persones rebran l'obra a casa i el seu darrer volum contindrà una dedicatòria personalitzada.

El primer volum d'aquesta obra es dedica a la Segona Guerra Mundial i la caiguda de Hitler. Des de l'editorial es destaca que, al llarg dels vint volums que el composen, el treball presenta un enfocament "fins ara inèdit a tot el món: la llibertat com a fil conductor de la història universal".

Historiadors com Eudald Carbonell, Josep Maria Solé Sabaté, Agustí Alcoberro, Isabel Rodà, José Enrique Ruiz Domenech, Antoni Segura, Jordi Casassas, Dolors Bramon, Joan Villarroya o Andreu Mayayo han participat en un treball enciclopèdic que ha dirigit Àngel Casals.

Personalitats públiques del món de la política, la cultura o l'esport com Artur Mas, Oriol Junqueras, Johan Cruyff, Carles Puyol, Josep Carreras, Muriel Casals, Sergi Belbel, Mònica Terribas, Toni Soler, Santiago Vidal o Isona Passola, entre molts d'altres, hi han donat suport.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La historia des del punto de vista separatista:
Iván, 13/04/2015 a les 19:28
+1
-6
el kamasutra catalán, la plaza mayor de Salamanca hecha por un arquitecto catalán, santa Teresa de Jesús catalana, la Gioconda catalana, Colón catalán, el Lazarillo y Cervantes catalanes, y ahora esto.
Claro que sí, separatistas... claro que sí.
:
Anònim, 13/04/2015 a les 19:33
+5
-1
I després vindràn necis antiindependència que diràn que erem poquíssims, si apretam les files faria un caloret infernal i després no passaria la sra ambulància, qui és curt de mires no veu l'extensió de la Diagonal
Churchill criminal de guerra
Anònim, 14/04/2015 a les 00:48
+2
-1
He vist que a la portada d'un dels volums, el dedicat a la Segona Guerra Mundial, hi ha una foto de Winston Churchill.

Crida l'atenció que encara es consideri Churchill un símbol de la llibertat. Churchill és responsable dels bombardeigs aliats sobre Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, que van causar la mort d'entre 400.000 i 600.000 civils, incloses desenes de milers de nens (els bombardeigs alemanys a Gran Bretanya durant la guerra van fer 60,000 morts). La destrucció de les ciutats alemanyes va ser una operació desproporcionada i innecessària des del punt de vista militar, i que va costar la vida de 160.000 pilots i personal aeri britànic i americà .

Churchill és també responsable d'haver-se negat a enviar menjar per fer front a la fam que es va viure a la regió de Bengala, a l'Índia, el 1943 i que va matar entre 1 i 3 milions de persones. S'hi va negar perquè d'aquesta manera pensava que s'afebliria el moviment independentista indi. Quan les autoritats britàniques a l'Índia li van enviar un telegrama dient que la gent s'estava morint, va contestar amb un altre telegrama on deia que, si no hi havia menjar, com era que en Gandhi no s'havia mort encara.

El 1944, en una reunió amb Stalin, va decidir en cinc minuts quin percentatge de Polònia, Grècia, Romania i Bulgaria quedaria sota control britànic i quin sota control soviètic. Churchill va dir a Stalin que millor que cremessin el paper on havien anotat els percentatges, perquè la gent no sabés que havien decidit el futur de milions de persones d'aquella manera tan informal i frívola.

Entre 1919 i 1921, mentre era Secretari d'Estat de Guerra, Churchill va donar suport a la guerra bruta contra els independentistes irlandesos.

Churchill ha passat a la història com el líder valent i ferm que va derrotar el nazisme (com si les guerres les pogués decidir un sol home), però no va ser cap germaneta de de la caritat. Va ser un servidor sense escrúpols de l'estat i de l'imperi britànics. Si es tracta de recordar Churchill, recordem-lo, però explicant qui va ser i sense santificar-lo, que ja som grandets.
Quina obsessió, nen
Anònim, 14/04/2015 a les 11:04
+0
-2
Churchill no va ser cap germaneta de la caritat, va ser un polític, un home d'estat i, per damunt de tot, una persona que va procurar pel bé del seu poble.

Gràcies a alguns fdp com ell, avui tu i els teus no marxeu al pas de l'oca... ni desfileu davant l'efigie de Stalin.
al de les 11:04
Anònim, 14/04/2015 a les 13:30
+2
-0
No és cap obsessió, és la veritat.

Podem agrair a Churchill que fes front als nazis.

Encara que qui va derrotar-los va ser en realitat Stalin: van morir 8,5 milions de soldats soviètics a la Segona Guerra Mundial; de soldats britànics n'hi van morir "només" 380,000.

Però que li donem les gràcies a Churchill per això no vol dir que haguem de callar davant les atrocitats que va cometre el seu govern durant la guerra.

La destrucció de les ciutats alemanyes va ser un crim de guerra, provocat pel desig de venjança, per l'afany d'intimidar Stalin i per la necessitat de fer alguna cosa amb els bombarders i les bombes que la indústria de guerra britànica i americana produïa sense parar. A més, no està demostrat que aquesta destrucció contribuís a escurçar la guerra.

A la Segona Guerra Mundial, els bons de la pel·lícula van fer coses dolentes. I aquestes coses dolentes s'han d'explicar. La nostra obligació és no mirar cap a una altra banda sinó explicar les coses tal com van ser.

Ara, si tu vols continuar explicant la guerra segons la versió de Westminster, la Casa Blanca o Hollywood, tu mateix.
pels fans de Churchill
Anònim, 14/04/2015 a les 13:37
+2
-0

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Rovira, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
El ministeri fiscal ha demanat llibertat amb fiança per a la dirigent d'ERC mentre que VOX demanava presó incondicional | La secretària general d'ERC ha reconegut que la declaració del 27 d'octubre va ser "simbòlica"
Jordi Bes
01/01/1970
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la FMC recorreran al contenciós i demanaran mesures cautelars per aturar la pujada per "injustificada i desproporcionada"
01/01/1970
Nega que hi hagi hagut violència a Catalunya contravenint el ministeri públic
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter | 6 comentaris
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019