​Finalitza la segona campanya d'excavació a la Cova de les Llenes, del Pallars

S'ha demostrat que funcionava com a taller on s'elaboraven les eines

per ACN, 9 d'abril de 2015 a les 11:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Cova de les Llenes fa uns 150 metres de profunditat. Foto: ACN


La segona campanya d'excavació a la Cova de les Llenes, situada al congost d'Erinyà (Conca de Dalt) ha finalitzat recentment i ha demostrat que els neandertals, possiblement fa uns 200.000 anys, l'utilitzaven com a taller per confeccionar eines de pedra com bifaços o ascles, uns utensilis que utilitzaven per tallar carn o d'espelletar animals, segons recull el diari Pallarsdigital.


Durant l'excavació també s'han identificat restes de fauna quaternària com óssos i lleons de les cavernes, hienes o rinoceronts. Tota aquesta informació ajudarà a conèixer com eren els neandertals en un ambient muntanyós com és el congost d'Erinyà. L'estat de conservació de la cova la converteix en un indret privilegiat per a l'estudi de l'ocupació més antiga del Pirineu i la convivència a la cova amb els animals.

L'arqueòleg de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Jordi Rosell, ha explicat que la cova estava habitada, en la seva part més interior i fosca, per óssos i lleons de les cavernes, hienes o panteres, i a la part més exterior i amb més llum pels neandertals. Els animals i els neandertals a la vegada no estaven a la cova però el repte que tenen els investigadors és saber que passava quan aquests últims entraven a l'interior de la cova i coincidien amb els animals. De moment, no s'ha trobat cap indicador de la confrontació entre animals i humans.

Edgar Camarós, que també és arqueòleg de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha assenyalat que aquesta excavació a més de recuperar eines i restes d'animals els ha de servir per seguir estudiant la cova i reconstruir el comportament humà dels neandertals. Per Camarós, l'excavació i les restes els ha d'aportar informació de com feien les eines, per on les distribuïen, com separaven l'espai, on menjaven o on dormien.
 

Troballes de la segona campanya d'excavacions, com eines tallants o dents d'animals. Foto: ACN


La Cova de les Llenes és una cavitat d'uns 150 metres de profunditat. A la seva part més exterior hi cap una persona de peu però a la part més interior, en alguns llocs no supera el metre d'alçada. En aquesta zona, s'hi han trobat dos espais on els óssos de caverna dormien. En aquest indret, les roques de les parets tenen rascades de les ungles d'aquests animals.

La primera excavació, fa 60 anys

La primera vegada que es va excavar aquest jaciment va ser als anys 50 per J. Maluquer de Motes. Durant dues campanyes, l'equip de Maluquer de Motes va realitzar una cala a uns sis metres de l'entrada, en un tall perpendicular a l'eix de la cova d'aproximadament 1,5 metres d'amplada. Els resultats dels estudis situaven la Cova de Les Llenes en una etapa molt avançada de la cultura pirinenca, és a dir, en un moment tardà de l'Edat del Bronze.

No obstant això, i en el marc d'un projecte de recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell, amb una excavació l'any 2013 van demostrar ocupació del Paleolític a la cova. Aquesta segona campanya s'ha centrat tant als primers metres de l'entrada com en agafar mostres de la part final.

Excavacions d'un alt patrimoni arqueològic

La descoberta de la primera excavació al 2013 va demostrar que l'ocupació humana al Pirineu era molt més antiga del que fins llavors es pensava, ja que els jaciments més antics tenien una cronologia de fa uns 40.000 anys, pels 200.000 dels que es parla actualment. Per tant, aquestes troballes situen la cova de les Llenes en una posició privilegiada per a l'estudi de l'evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres avantpassats.
 

A la segona campanya hi participen una quinzena d'arqueòlegs i investigadors. Foto: ACN


Davant el perill d'espoli o saqueig del patrimoni arqueològic, ha estat necessari el tancament de la cova. Solament hi poden accedir els professionals per investigar. Els arqueòlegs tampoc ho tenen senzill per accedir-hi. Després d'uns quinze minuts de pujada pel Congost d'Erinyà han d'accedir a la cova assegurats amb cordes i arnesos per la dificultat orogràfica de l'indret.

La voluntat dels arqueòlegs que duen a terme aquest projecte és seguir investigant i fent campanyes d'excavacions en aquesta cova i començar a fer intervencions en altres de properes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació