El Congrés aprova definitivament la presó permanent revisable

També dóna llum verd a la Llei de finançament dels partits polítics, la Llei de seguretat ciutadana i el pacte antijihadista

per J.P./ACN, 26 de març de 2015 a les 19:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ple del Congrés ha aprovat definitivament tres de les lleis més polèmiques del mandat de Rajoy: la reforma del Codi Penal, que inclou la presó permanent revisable, la Llei de seguretat ciutadana que tipifica com a infracció les manifestacions no comunicades davant institucions com el Congrés, el Senat i els Parlaments i també el pacte antijihadista, que inclou referències a la presó permanent revisable i tipifica la "subversió de l'ordre constitucional" com a terrorisme. El PP s'ha quedat sol a l'hora d'aprovar les dues primeres normes -que tota l'oposició ha criticat durament- i ha comptat amb el suport del PSOE en matèria antijihadista.

El PP ha imposat novament la seva majoria al Congrés per donar llum verd a la reforma del Codi Penal i la de Seguretat Ciutadana, que han tornat a la cambra baixa després del tràmit al Senat. Els populars han rebutjat les esmenes de l'oposició que han arribat vives del Senat. PSOE, CiU, PNB, ERC, IU-ICV i la resta de grups han criticat durament les dues normes per "inconstitucionals" i desproporcionades. 


La crítica ha estat especialment contundent respecte a la presó permanent revisable, una figura del nou Codi Penal que consideren injusta i que vulnera els drets dels ciutadans. Per contra, el PP i el govern espanyol -que disposen d'enquestes que apunten que la comparteixen dues terceres parts dels ciutadans espanyols- destaquen que la presó permanent revisable només es podrà aplicar en els casos greus. 

Es tracta d'assassinats greus com magnicidis (assassinat del rei, el seu hereu, caps d'Estat estrangers), mort de menors de 16 anys, violació i assassinat, els que es cometin des d'organitzacions terroristes o criminals, així com crims de lesa humanitat. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que amb l'aprovació de la reforma del Codi Penal l'Estat disposa d'un instrument "millor" per a la defensa "dels més febles". 

Llei de seguretat ciutadana

La Llei de seguretat ciutadana també ha quedat aprovada només amb els vots del PP, mentre que tota l'oposició ha anunciat que la derogarà tan bon punt el PP perdi el govern i ha criticat el que ha qualificat de "llei mordassa" per les limitacions a les manifestacions. 


Per contra, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'ha mostrat convençut que quans'activi la norma es demostrarà que aporta més seguretat i llibertat als ciutadans. En aquesta línia, ha assegurat que no afecta negativament el dret a reunió.

La nova Llei, que entra en vigor l'1 de juliol endureix les sancions per qüestions relacionades amb les protestes al carrer. Per exemple, multa amb fins a 30.000 euros accions com negar-se a mostrar el DNI a la Policia quan aquesta ho requereixi, enregistrar imatges d'antidisturbis colpejant manifestants, impedir un desnonament o insultar la policia. També considera un agreujant participar en manifestacions amb la cara tapada. 

Devolucions "en calent" contra el jihadisme

Aquesta norma també ha estat criticada perquè estableix un mecanisme per fer legals les anomenades "devolucions en calent" a la frontera de Ceuta i Melilla. Fernández Díaz ha assegurat que aquest punt era necessari per donar "seguretat jurídica" a la Guàrdia Civil en un moment en què la UE demana més controls per prevenir i evitar el terrorisme jihadista.

La Llei també té elements novedosos com una rebaixa a falta llei la pràctica d'ampollades a la via pública -els infractors podran rebre una multa de fins a 600 euros- i considerar com a infracció la petició de serveis sexuals al carrer, en comptes de l'oferta. També es castiga amb 600 euros la venda 'top manta' o l'abandonament d'animals. 

Llei antijihadista

Després de les tensions internes en la presa en consideració de la Llei, CiU s'ha abstingut finalment a la votació del pacte d'Estat contra el jadisme. El diputat Jané ha expressat el malestar de la seva formació per la gestió que les dues grans formacions van fer a l'hora de tancar el pacte.

La norma s'ha aprovat amb els vots de les dues formacions que van signar el pacte, PP i PSOE, i els de CC, FAC i UPN, mentre que la resta dels grups de l'oposició han criticat el que consideren com un element de propaganda que no serveix per lluitar efectivament contra el jihadisme.

Finançament dels partits

El Congrés també ha donat llum verda definitiva a la Llei de control de l'activitat econòmico-financera dels partits polítics. La nova normativa ha estat avalada pels diputats del PP, CiU, PNB i CC. 

Obliga a publicar les donacions superiors als 25.000 euros, prohibeix la condonació per part de les entitats financeres dels deutes contrets pels partits i veta les donacions de persones jurídiques. Aquesta és una de les principals mesures anticorrupció presentades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ara fa uns mesos al Congrés dels Diputats. 

La reforma del Codi Penal inclou també un paquet de mesures contra la corrupció com denegar la llibertat condicional als corruptes que no tornin els diners sostrets a les arques públiques. A més, endureix les penes i eleva els terminis de prescripció dels delictes, a més de tipificar el delicte de finançament il·legal dels partits.

Les mesures contra la corrupció també passen per una ampliació de les facultats dels jutges per ordenar la intervenció de béns dels condemnats procedents d'altres activitats delictives sempre que existeixin indicis de procedència il·lícita, una modificació pensada per a aquells casos en que es detecti una desproporció del patrimoni respecte als seus ingressos declarats. 

Malgrat tot, durant la tramitació de la llei l'oposició han criticat la feblesa del text en aspectes com el finançament il·legal dels partits perquè només preveu multes per a les donacions de més de 500.000 euros i ha lamentat que el nou Codi mantingui el tipus de delicte fiscal en 120.000 euros i no rebaixi la quantitat a 50.000. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació