Ros: «Quant a lleialtat a Catalunya, és el mateix votar PSC que CiU»

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assegura que en el darrer mes ha viscut la seva pitjor experiència política amb l’esclat del cas Camps. Tot i admetre que aquest tema pot erosionar-lo electoralment, el paer en cap defensa la seva bona gestió i no creu que la revàlida de la seva tercera majoria absoluta sigui una possibilitat que es pugui bandejar.

Rep al despatx d’alcaldia i demana cafè, una de les llicències que es permet després de l’operació al cor que va tenir fa un any i mig i que va acabar amb la seva afició a fumar amb pipa. En té quatre a la seva taula del despatx, només com a decoració. En una altra, una foto del seu personatge de Polònia interpretat per Toni Albà. “M’imita de conya, algun cop hem fet bolos junts”, bromeja.
 
- Dimecres passat es va complir un mes de l’esclat del conflicte amb Marta Camps. Com es troba després de la tempesta?

- De salut estic perfecte. Fa un any i mig em van fer una operació al cor per canviar-me la vàlvula mitral, i he millorat fins al punt que abans no podia pujar el carrer Cavallers d’una tirada i aquest estiu he tornat a fer un 3.000. Anímicament em sento amb més ganes que en les anteriors eleccions. M’agraden els reptes, i el que vull és guanyar les municipals. El cas Camps l’explico sovint en termes futbolístics: He tingut problemes amb un jugador del meu vestidor, i no he tingut més remei que traspassar-lo. La situació ha estat traumàtica, però m’ha quedat una plantilla cohesionada que té ganes de guanyar el proper partit.

- I seguint amb aquesta metàfora, creu que aquest ha estat el partit més complicat de la seva vida política?

- Sí! La situació que em va organitzar Marta Camps ha estat la més difícil de la meva carrera política amb molta diferència. A dia d’avui encara em costa entendre que una persona pugui denunciar el seu cap el desembre i que sigui capaç de continuar treballant amb ell dos mesos, estant al seu costat, aplaudint les seves intervencions... de debò que no m’ho puc creure. (Pensa) Aquest comportament el considerava impossible. Si vostè i jo ens barallem i ens ofenem i arribem a una situació que ni parlant podem arreglar, em veuré en l’obligació o la necessitat d’enviar-lo als jutjats, però li diria! Senyor Llobet, presento una denúncia contra vostè. Jo mateix vaig actuar d’aquesta manera quan vaig denunciar el raper Pablo Hasél. Ara bé, que et portin als tribunals sense que t’ho diguin em sembla inconcebible i em recorda aquella pedra amb un forat que es troba a la ciutat de Venècia on la gent hi posava les denúncies anònimes en època de la inquisició. Pensava que aquesta etapa havia estat superada.

- Està més enfadat que decebut?

- Les dues coses. Tinc ganes que brilli la veritat en tot aquest cas, i estic convençut que és el que acabarà passant. Crec que l’Oficina Antifrau s’inhibirà i que la Fiscalia Anticorrupció arxivarà les investigacions. L’únic que volem el meu equip i jo és que arribin les municipals i guanyar-les.

- Tenint en compte que un imputat no és ni un acusat ni un condemnat, creu que vostè es pot trobar en aquesta situació per aquest cas?

- Estic plenament convençut que no estaré imputat. Miri, a la Fiscalia hi van arribar dos casos; el de les dietes, que és plenament legal, i el de la concessió de la discoteca Larida, que està molt ben tramitada. Em sé de memòria aquell expedient, perquè me’l vaig mirar amb lupa, sobretot pel tema de seguretat. Estic molt sensibilitzat amb això perquè vaig viure en primera persona un cas dramàtic a l’Ajuntament de Madrid vinculat a la discoteca Alcalà, on es va produir un incendi que va provocar la mort de molta gent. Un tinent d’alcalde del consistori va anar a la presó per allò.

- Si creu que no hi ha hagut cap irregularitat, com explica que la Fiscalia Anticorrupció i l’Oficina Antifrau entressin a demanar documentació a la Paeria?

- Primer punt; no va ser una entrada a sac com s’ha volgut fer creure. Aquests dos òrgans van venir a l’ajuntament amb uns qüestionaris perquè havien rebut una denúncia de Marta Camps, a priori una persona que té credibilitat. Si un presenta un feix de documents és lògic que s’obri una investigació per saber què hi ha del cert. Si jo fos el fiscal o el director de l’Oficina Antifrau també ho hauria fet, és la feina que els hi toca fer.

- L’Ajuntament de Lleida està més fiscalitzat que la resta?

- No ho penso. El que passa és que s’han publicat temes com el dels fulards i les corbates que ha generat debat. No estem a dalt de tot en el rànquing de regals corporatius. Jo he anat a molts ajuntaments i sempre m’han regalat alguna cosa, i nosaltres fem el mateix. Una corbata, un fulard, un llibre... no em sento més vigilat que els altres alcaldes. Sí que és cert, però, que estem en un període on els consistoris estan més fiscalitzats que abans, fins i tot més que durant el Franquisme. Jo he estat funcionari durant la dictadura i conec quina informació es donava al ministeri d’Hisenda i quina es facilita ara. Les lleis Montoro obliguen a reportar un número d’indicadors més alt que abans, i és una cosa que no critico. No em sembla bé que es vulguin eliminar competències als ajuntaments, però que el nivell de control sigui alt em sembla bé. Passem per molts sedassos, i el més curiós de tot això és que la Paeria no ha estat denunciada per cap dels òrgans que estudien la gestió dels ajuntaments. Ni del Govern espanyol ni de la Generalitat. Mai ningú no ha trobat res d’alarmant, i mira que enviem informes...

- En un gag del programa 'Polònia', un Miquel Iceta de ficció esbroncava el seu personatge per no haver sabut conservar la plaça forta que era Lleida pel PSC. Els socialistes temen perdre aquest graner de vots?

- Lleida seguirà sent una plaça forta del PSC, perquè crec que tornarem a guanyar.

- El veig molt convençut tot i el fangar del cas Camps

- És evident que erosiona. Aquesta senyora ha fet molt mal al PSC de Lleida per molt que vagi dient que el que desgasta són les meves polítiques. Escolti, això no és així. La nostra gestió ens ha donat molta credibilitat i ens ha permès plantejar-nos reptes de futur per la ciutat. Amb aquestes cartes compensarem els efectes del conflicte amb Camps. Tenim idees per la ciutat i apostarem fort per la industrialització, que serà el leit motiv de la nostra campanya.

- En aquest darrer mes s’ha plantejat canviar la seva estratègia electoral?

- No penso canviar res del que tenia planejat. Tinc la intenció de començar la campanya molt tard, perquè el país no està per pre-campanyes. Ara bé, les eleccions municipals les encaro exclusivament en clau local i no com una primera volta dels comicis del setembre al Parlament de Catalunya. Em molesta molt que CiU les interpreti d’aquesta manera i que, a sobre, et diguin deslleial per no creure en aquesta tesi. No hi ha ningú que hagi estat més lleial a Catalunya que jo. Igual potser sí, però més no. Sóc dels que creuen que el país s’ha construït des dels ajuntaments, i en aquest àmbit els socialistes en tenim una bona part de responsabilitat, exactament la mateixa que la tenen aquells que han governat des de la Generalitat. En termes de lleialtat a Catalunya, és el mateix votar el PSC que CiU.

- Marta Camps va admetre per primer cop en una entrevista a NacióLleida que la seva relació amb vostè havia passat de personal a laboral. Aquelles declaracions van ser un punt d’inflexió?

- Aquella entrevista va ser veritablement decisiva. Em va trencar totes les visions prèvies que tenia de Marta Camps i va generar malestar dins del grup municipal del PSC. Que afirmés que la nostra relació era només laboral va suscitar crítiques i comentaris de regidors, que deien que el que potser havia de fer era deixar d’optar a entrar a la llista de les municipals i fer oposicions per ser funcionaria. Que digués allò va ser un trencament, perquè quan treballes amb un grup de persones és fonamental la lleialtat. En el discurs de fa dues setmanes a l’Auditori vaig citar Ciceró en relació al vincle que hi ha d’haver entre la lleialtat i l’amistat. Amb això no vull dir que s’hagi de compartir el temps lliure, però sí que cal una relació de compromís polític i de complicitat en un mateix projecte. 

- El seu principal enemic electoral es diu Marta Camps?

- Sí, ho crec. Ja se sap que els adversaris te’ls trobes fora del teu partit i els enemics dins de casa. Però això ja ve de l’època romana. Cap exèrcit hagués conquerit un castell si des de dins ningú no hagués obert la porta.

- Per tant, té més por dels atacs de la regidora que no de Postius, Vega o Baches?

- La paraula no és por. La qüestió és que els meus rivals electorals competiran contra mi a camp obert, noblement. Els conec a tots i sé que el debat serà honest. Cap d’ells m’hagués enviat als tribunals sense dir-m’ho com sí ha fet Camps.

- Veu possible revalidar la majoria absoluta?

- És el meu objectiu i crec que és possible tot i que el nombre de partits que tindran representació a la Paeria durant la propera legislatura seran més. Que ara només hi hagi tres forces polítiques al consistori és un accident.

- Aquestes seran les seves darreres eleccions com a candidat del PSC?

- No diré que aquests comicis seran els últims als que hem presento com a cap de cartell.

- Per quina raó? Altres polítics ho han fet

- He estat donant tombs a aquest tema, i crec que no aporta res fixar aquest límit. La gent m’ha de votar pel que represento i pel projecte que plantejo. Quan arribem al 2019 ja veurem què passarà. Em faré una revisió mèdica... i psicològica (riu).
 
- Paral·lelament vostè diu que les etapes dels grans alcaldes com Antoni Siurana a Lleida o Quim Nadal a Girona, que van estar més de 20 anys, ja han passat a millor vida...

- Sí, però si em presentés al 2019 i guanyés encara em quedarien anys per arribar a igualar el mandat d’Antoni Siurana. Ara només en porto 11, no és ni la meitat del temps que va estar ell com a paer en cap. No em vulgui amortitzar tan ràpid! Tinc ganes de seguir.

- Lleida ha estat una ciutat políticament immòbil. Només ha tingut dos grans alcaldes en més de trenta anys. Com ho explica?

- Serà que els ciutadans escullen bé, no? Molta gent m’ho ha preguntat això. La gent de Lleida no aposta per un canvi si veu que les coses funcionen bé.

- Vostè va iniciar-se en política al PSUC. Què en queda d’aquell Àngel Ros que enganxava cartells pels carrers?

- Vaig viure un període apassionant de la meva vida al PSUC. Vam lluitar des del carrer contra el dictador i per la llibertat i la democràcia, i això ens va donar uns valors que no tindríem si haguéssim entrat a la política per dalt. La meva vida política la vaig començar enganxant cartells pel carrer i després vaig ser delegat sindical per Comissions Obreres a Copaga, on treballava. Amb el PSUC recordo  viure dues eleccions, les generals i les primeres municipals del 1977 amb Magda Ballester al capdavant. Vam treure 5 regidors. Al 79 entro al PSC.

- El poder l’ha dretanitzat?

- No em considero més de dretes que abans. El que sí que comporta governar és que et fa ser més pragmàtic. També hi té a veure l’edat en això. Relativitzes més les coses i ets capaç de posar-li un punt de calma als temes. La perspectiva dels anys t’ho fa veure tot de manera menys apassionada.

- El PSC s’ha de repensar més cap a l’esquerra?

- El que cal repensar és la socialdemocràcia, perquè l’estat del benestar està en crisi. Aquest model basat en l’accés al treball, a l’habitatge, al lleure, a la cultura ha funcionat per 400 milions de persones que viuen a Europa, però quan aquest dret també el té gent d’altres continents és quan arriba el problema. Avui no hi ha fronteres i hi ha un nivell alt de comunicació, i per això aquest model creat per socialdemòcrates i democristians s’ha de repensar, perquè l’univers ja no són 400 milions d’europeus sinó milers de milions de persones de tot el món. Cal pensar més en termes de sostenibilitat i fixar un concepte de gaudi que bandegi els béns materials i es centri en l’educació i la cultura. Aquesta no és una qüestió d’anar més a l’esquerra, sinó de reflexionar en relació a la justícia social.

- Diu no sentir-se més de dretes ara que abans, però molts l’acusen que amb la qüestió dels pisos buits i dels bancs ha tingut una actitud poc d’esquerres. Tot i anunciar multes, en un any no n’ha posat cap.

- El nostre és un tarannà pactista. Hem aconseguit pisos del bancs negociant, i també vam enviar cartes a les entitats on s’alertava que posaríem multes si no teníem respostes positives. Començarem a actuar en aquest sentit si no hi ha resultats.

- Expliqui’m com va anar la seva conversió de primer crític a primer oficialista del PSC essent-ne el president.

- Era un dels líders de Moviment Catalunya, un corrent crític que havia creat amb alguns companys però que no apostava per una ruptura del PSC. Aquesta era la meva línia vermella. Tothom sabia que jo mai marxaria del partit. En el moment en que aquesta corrent interna evoluciona fora de les fronteres del PSC jo ho deixo i és quan Miquel Iceta em proposa fer de president de la formació, proposta que vaig acceptar. El que desitjo és que aquests moviments tornin algun dia.

- Ha renunciat completament a fer el salt a la política nacional?

- La meva aposta pels propers quatre anys és la política local.

- Amb això vol dir que deixa la porta oberta a intentar ser el líder del partit en un futur?

- Ja li he dit. Després d’aquests quatre anys em faré una revisió mèdica. Veurem.

- Per què és millor Miquel Iceta que Pere Navarro?

- Iceta ha sabut palpar bé les diferents sensibilitats del PSC i ha gestionat millor que Navarro la pluralitat del partit.  És un gran líder i un molt orador, molt millor que els tres candidats que  ens vam presentar per liderar el partit en l’anterior congrés, Pere Navarro, Joan Ignasi Elena i jo mateix.

- Iceta serà el candidat del PSC  a les eleccions del proper 27 de setembre al Parlament de Catalunya?

- Ell és la meva aposta. Ha manifestat la intenció de presentar-se i jo li donaré tot el suport.