ELECCIONS ANDALUSES 2015

«Si els catalans volen, que marxin; ningú no els ha cridat», diuen al Liebre

El procés, les eleccions, el Barça-Madrid, la rivalitat entre Terrassa i Sabadell i la genialitat de l'escriptor Vicenç Villatoro, omplen tres hores de conversa en un bar de Castro del Río, Còrdova

per NacióDigital , 22 de març de 2015 a les 02:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: Adrià Costa.


Plou com si Noé ja hagués enllestit la feina. Tot i l'aiguat, refinat i persistent, la gent camina pel carrer de Castro del Río, un poble simpàtic de la província de Còrdova. Costarut i rebregat, saluda als visitants amb discreció, amb un somriure blanc i un perfum de molí d'oli que neguiteja el ventre.


Castro del Río és l'escenari de "Un home que se'n va", una joia publicada fa dos anys per Vicenç Villatoro. És el poble de l'avi de l'escriptor de Terrassa. De fet, la gestoria, la sabateria i un taller mecànic se'n diuen, de Villatoro. Aquí tothom coneix en "Visens", i aquí sembla que tothom hagi treballat a Terrassa o a Sabadell. Als qui ho han fet, els hi diuen catalans.

 

Foto: Adrià Costa.


 

Les senyores confonen els periodistes d'aquesta casa amb pelegrins del Camí de Sant Jaume i ens volen aixoplugar. Els ho agraïm. Però decidim entrar a "El Liebre". Un bar enrajolat, acollidor i amb clients entremaliats que juguen amb les bromes. Un temple civil. Hi ha la María, una cambrera de rostre eixut però atractiu. Per tal que se'n facin una idea, els diré que la María seria Linda Evangelista retratada per Julio Romero de Torres. Serveix amb traça i té prou paciència i pols per servir un Moriles extraordinari d'una ampolla que no porta més etiqueta que el color del vi.

Uns senyors asseguts en una taula arraconada, amb to de palc de festa major, debaten sobre les eleccions de diumenge. Ens hi afegim. Abans de començar a enraonar, ens fan callar per demanar a la María dues copetes de vi per als forasters. Castro del Río va ser anarquista, com ho és la conversa.


"Andalusia és d'esquerres però no és extrema", sentencia en Juan. Un tipus elegant i sensat. Una opinió que comparteix en Pedro, que va viure sis mesos a Terrassa i després va emigrar a Euskadi, on ha estat prop de quaranta anys.

A en Domingo, que ara té oliveres, l'acusen de ser de Podemos. Ell riu i fa conya. En Domingo diu que aquest diumenge podran escollir sobre dos catalans, "el Albert o el Juanma". És a dir, l'Albert Rivera de C's o el candidat del PP que va néixer a Barcelona. En Paco, un home fort, conclou que ni Podem ni C's triomfaran tant com diuen les enquestes. I en Salvador, un "mocito viejo", gran i solter escolta i encara no diu res. Tots creuen que el PSOE no marxarà ni amb aigua calenta de San Telmo, la seu de la Junta.
 

Foto: Adrià Costa.

De cop s'atura la conversa. Tot aturat. La Maria porta un bol de ceràmica amb ous, xoriço i patates que en Paco talla amb ofici. Una mica de pa i una forquilla i au, a picar! Nou repàs als envasos per no deixar-ne cap de buit. Hora de parlar de Catalunya i del procés. En tenen ganes. En Juan va directe a barraca. "Ustedes son catalanes y no se sienten españoles?", ens pregunta. "Los hay que son independentistas y se sienten españoles", responem. Ho entenen. Han estat molts anys a Catalunya. Juan rebla: "Yo, mira, si los catalanes se quieren ir, que se marchen, al fin y al cabo, nadie les ha llamado". Una opinió que comparteix un altre Paco, un impressor que s'ha afegit a taula i que és cosí segon d'en "Visens".

El Paco que ha endreçat els ous, el xoriç i les patates, pren la paraula. Amb el puny de la mà esquerra tancat sobre la cuixa no és partidari que els catalans hagin de marxar. Però fa una anàl·lisi ben curiosa. "El d'ERC, el Junqueras, está apretando a Mas y luego lo deja tirao, eso no está bién", acusa. "Pero ni que Mas se hubiera metido en política ayer", replica en Juan, que acusa Mas de ficar-se ell solet en llibres de cavalleries. L'impressor creu que "l'independentisme sempre ha estat latent a la societat catalana". Juan, Pedro i Paco asseguren que la crisi ha fet pujar el sentiment independentista. El debat és sa, obert i amb franquesa. La conversa és el millor que pot ser: és útil. Els sap greu que Catalunya vulgui marxar, perquè d'una manera o altra ells són Catalunya.

S'han acabat els ous. S'afegeix a la taula en Rafael, que ha estat 24 anys vivint a Terrassa. I fa poc que ell i en Pedro han tornat de Benidorm de vacances. Retreuen als altres que ells sí que gasten perquè no hi hagi atur. Entrem a una part de la conversa que s'albira perillosa: el Barça-Madrid de diumenge. Fins i tot, el del Madrid -que demana anonimat- assegura que els de Luis Enrique li clavaran sis gols als de Cristiano. El poble està dividit: la meitat és del Barça i l'altra meitat del Madrid. Collen  en Rafael perquè digui que és culer. Impertorbable, replica que és del Còrdova. En Salvador aixeca la crossa i assegura que celebra quan perd el Madrid. "però no sóc del Barça", aclareix. Qui s'està més tranquil és en Paco. És de l'Atlètic de Madrid.

 

Foto: Adrià Costa.

S'atura la conversa i aturen la Maria. Comanda de tapa de bacallà. És el dia del bacallà. Som al final de la Quaresma. A Castro del Río tenen l'empresa Albacor, on fan el millor bacallà del món. Hi treballen 25 persones. En Paco, irònic, diu que "si una cosa uneix els programes electorals del PP i del PSOE és la proposta de construir un port al riu del poble perquè arribin els vaixells de Grenlàndia carregats de bacallà".

Mentre esperem el bacallà, porten combustible per a la gola. En Paco, l'impressor, explica que ara el poble comença a ser conscient de la capacitat de negoci que li genera l'oli. "Ara hi ha cooperatives que se'l envasen i el venen directament, fins ara el venien a Itàlia i Portugal per arreglar el seu", explica. En Pedro insisteix a batejar l'oli com el "petroli d'Andalusia". El bacallà triga i en Salvador rasca, emprenyat, la crossa a terra. El calmen i li fan recitar una cantiña: "Levantarse feligreses y cumplir con vuestra ley, que ni el rey se merece lo que ustedes se merecéis, cenar de noche dos veces". Aplaudiment.

Parlem de la rivalitat entre Sabadell i Terrassa, i dels canvis de les dues ciutats. Es torna a aturar la conversa. Serveixen el bacallà. Deliciós. En Salvador comença a menjar. Els platets de bacallà són les postres d'un migdia extraordinari. No ens deixen pagar. En Pedro diu que poden marxar tots sense pagar. En Juan afegeix: "Claro, hoy nos vamos sin pagar, pero mañana nos cobra". I remata en Rafael: "Yo no voy a la iglesia porqué soy cojo, pero voy a la taverna poco a poco".
 

Foto: Adrià Costa.

 

Foto: Adrià Costa.
 

Foto: Adrià Costa.
 

Castro del Rio. Foto: Adrià Costa.
 

Castro del Rio Foto: Adrià Costa.
 

Foto: Adrià Costa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació