ELECCIONS ANDALUSES 2015

La Constitució de Cadis, més espanyola que no pas liberal

Les institucions de la ciutat presenten "la Pepa" com un exemple d'unitat nacional

per Q.S. , 21 de març de 2015 a les 18:19 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rèplica de la constitució exposada al Centre d'Interpretación de la Constitució de 1812. Foto: Adrià Costa


Cadis és una ciutat preciosa. De fet, es presenta a les guies com la "primera ciutat d'Europa". En el seu balanç hi té una data històrica, la promulgació el 19 de març de 1812 de la primera constitució espanyola, la Pepa. Un fet que denota la poca mística espanyola per les democràcies liberals és que aquell text no va tenir un reconeixement institucional fins el seu 200 aniversari. I va ser un reconeixement més orientat a l'espanyolisme que no pas al constitucionalisme.


Ho demostra el Museu de les Corts de Cadis. Un lloc on una funcionària amb un despatx et dóna la benvinguda mentre talla dos tiquets com antigament es feia als museus episcopals dels pobles d'Osona. El Museu, amb tot el respecte, és lleig de pebrots i no aporta res. Només maquetes, plànols i gravats sense contextualitzar. Retrats de diputats signants i algun objecte personal.

Aprofitant el 200 aniversari, algú va pensar en honorar un text força revolucionari per l'època i que va inaugurar l'horrorosa vida de les variades constitucions espanyoles. Així que a tocar del Museu hi han instal·lat un edifici de tres plantes un "Centre d'interpretació de la Constitució" que també pateix del mateix mal: més espanyolisme que explicació científica del per què a Cadis s'hi va concentrar prou calma per bastir una constitució.


Només a cua d'ull s'explica que un 10% de la població era estrangera. Potser per això, que els Domeq, els Osborne i Therry traficaven amb licors i matèries primeres en una ciutat on havia robat la cartera a Sevilla com a port d'ultramar, va provocar el miracle.

L'Espanya ocupada pel francès, amb un exèrcit regular delmat i amb una guerrilla que prenia el paper de la resistència, va deixar que a Cadis s'hi desenvolupés un microclima especial per escriure un text un punt revolucionari. El Centre d'interpretació explica les picabaralles de les sessions de quatre hores tenien els diputats patriotes o realistes -conservadors-, els liberals i els americans. En van arribar a ser 300. Un terç eren clergues, la resta classes urbanes mitjanes, militars i una minsa part de noblesa.


De poble, poble o classes populars com s'anomena ara, res de res. Ara bé, res del debat ideològic, del per què el liberalisme sempre s'ha ofegat a Espanya, del per què el liberalisme encara és pecat. Ah, i com que la cosa és sobretot, espanyola, ni badar boca dels diputats catalans.
 

Maqueta de Cadis exposada al Museo de las Cortes. Foto: Adrià Costa

 

Centre d'Interpretación de la Constitució de Cadis. Foto: Adrià Costa


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació