ELECCIONS ANDALUSES 2015

Un pastor de cabres i la històrica connexió andorrana amb Almeria

Juan Pando pastura "chotillos" per distracció després de 40 anys a Andorra | "No parlo català perquè no sé ni l'andalús", assegura | "Tinc un veí molt català amb qui cada matí ens les tenim"

per NacióDigital , 19 de març de 2015 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Juan Pando amb el seu ramat. Foto: Adrià Costa.
 

És mitja tarda. És dimecres. Fa aquell fred cabró de març. Ha plogut. A dalt de tot de Lúcar, un poblet d'Almeria, jeu en un pedrís un home gros. D'aquells grossos amables. Contempla cofoi un ramat eixerit d'ovelles i chotillos. "Buenas tardes, ¿me permite que me siente, caballero?", li pregunto. "Haga usted el favor", respon. No fa falta dir res més. L'home, pastor, amb un jersei desllanagat, m'ha pres la mida. Un cop ha confirmat que som periodistes i catalans, ha agafat aire. 

"He viscut 40 anys a Andorra", explica en Juan Pando. Té dos fills que s'hi han quedat. Són andorrans. No està gens preocupat per BPA. Fa una ganyota que ho explica tot això de la banca andorrana. "No parlo català perquè no parlo ni l'andalús", assegura rialler. "La meva dona, en canvi, el parla perfectament", afegeix.

Ara jubilat, pastura el seu ramat lluint un cert aspecte de pastor hipster. Neteja les parcel·les dels seus veïns perquè aquestes bèsties no miren prim i s'ho foten tot. Ensenya el seu cortijo. Fa goig. Toca el d'en Juan y Medio. Un mite mediàtic andalús. No fa ni llet ni formatge. Només pastura sense bastó, ho fa amb un aixadell, i es distreu. 


Té temps i és un dels homes que forma part d'una peculiar història migratòria d'aquest poblet d'Almeria. L'any 1927, un senyor anomenat José Mesas va emigrar de Lúcar a les mines de Súria i Cardona, al Bages. Cansat de la mineria va fer cap a Andorra, concretament al Pas de la Casa, i s'hi va quedar. Va generar efecte crida i molts dels seus veïns hi van pujar. Molts van fer fortuna. Van obrir botigues que després han esdevingut luxoses perfumeries del Principat. Molts van tornar a Lúcar, d'altres hi mantenen fabuloses cases. I l'alcalde, el metge José Antonio González, d'aquesta història n'ha editat un llibre que ha regalat a les autoritats andorranes. 

Pando, el pastor, pregunta per "l'embolic que tenim a Catalunya". "Uiii, aquello si que tiene... si que tiene....", assevera inclinant el cap i espolsant la mà. "Yo tengo un vecino muy catalán, pero que muy catalán que cada dia está con 'eso', un dia va a ver", deixa anar rialler. No vol gaire detalls sobre el procés, ni rebre'ls ni donar-los, i tanca la pregunta amb complicitat: "Heu vist que el carrer que voreja el poble es diu Granollers i Pas de la Casa?". S'acomiada no sense abans convidar-nos a casa seva. Els chotillos el reclamen i el gos d'atura no para quiet.  

 

Placa del carrer Pas de la Casa de Lúcar (Almeria). Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació