Barcelona protegirà 228 establiments emblemàtics

L'Ajuntament presenta el nou catàleg de protecció patrimonial

per J.P./EP , 12 de març de 2015 a les 17:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el nou catàleg de protecció patrimonial d'edificis emblemàtics, que preveu protegir 228 establiments i alliberar-ne 161 de la suspensió d'activitat i obra. Segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, els edificis tindran tres tipus de protecció: integral (I1), parcial (I2) i ambiental (I3).

La integral és per a 32 establiments de gran interès que conserven la majoria d'elements patrimonials; la parcial, per a 152 amb elements d'interès però que en accions posteriors a la seva construcció han perdut coherència unitària i genuïna; i l'ambiental, per a 42 que tenen elements d'interès paisatgístic.


Aquest divendres farà un any que el Butlletí Oficial de la Província va publicar la suspensió de llicència a 389 negocis de Barcelona -els estudiats durant aquest període--, sobre els quals va recaure una moratòria d'un any en llicència d'obres i d'activitat: en 228 es mantindrà fins a aprovar-se definitivament el pla, que el consistori vol tirar endavant aquest any.

El nou pla de preservació presenta fitxes de cadascun dels establiments protegits: cataloga l'espai, els elements arquitectònics i els elements de l'interior -des d'un taulell i una prestatgeria al paviment i les rajoles-; especifica les actuacions als que han de realitzar-les, i recull la història del comerç o espai de restauració.


"No només preserva; també explica, si s'ha de moure un element, com cal fer-ho, o indica si ha de romandre en el lloc. No es podrà retirar res perquè sí", ha dit el gerent d'Hàbitat Urbà, Albert Civit, que ha aclarit que durant la suspensió s'ha donat permís per fer obres de manteniment com la reparació d'un bany.

Al costat del catàleg també s'ha presentat el Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana, que inclou les fitxes dels establiments, però també mesures concretes de paisatge urbà "per prevenir la tematització dels carrers" -ha dit Vives-, i defineix àmbits territorials d'intervenció on es veuen necessàries mesures addicionals.


Protecció dels usos

El tinent d'alcalde ha reconegut que el catàleg de protecció de patrimoni no pot preservar l'ús de l'activitat que es feia fins al moment, per la qual cosa, dins de les competències municipals, han establert mesures per impedir que, en la mesura del que sigui possible, grans franquícies acabin ocupant carrers que perden la seva identitat en benefici de la marca que s'instal·la als comerços.

"No podem fixar un ús concret a través del pla presentat avui", ha aclarit Civit, que ha afegit que hi ha certs marges de regulació d'usos, i només en un cas es pot determinar un ús concret, que és a través del Bé Cultural d'Interès Local, que s'ha de pactar amb la Generalitat.

Es pretén "evitar la privatització del paisatge, estimular la convivència a l'espai públic", per la qual cosa s'estenen i concreten certes mesures previstes en l'Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la Ciutat: retolació, limitant l'ús de les pantalles o que el nom de l'establiment sigui variable; obliga a il·luminar de forma indirecta, limita la contaminació lumínica de l'espai públic i obliga a mantenir la il·luminació indirecta a la nit; i s'exigeix tancar els espais amb portes.

També limita l'ús de pantalles; no es permet la implantació de cartells ni rètols en els primers pisos; i els aparadors no es poden encegar amb material translúcid o opac.

Vedats urbans

A més, es delimiten uns espais que passaran a tenir normes específiques: el Districte de Ciutat Vella, l'eix central de L'Eixample, Sagrada Família, el nucli antic de Sant Andreu, l'eix de la Rambla del Poblenou i el seu nucli antic, i Poble Sec.

En aquestes zones -entre altres normes-, no es permetran agregar parcel·les per configurar grans comerços a les plantes baixes, si per això es modifica la façana -sí que es podran unir plantes baixes de diferents edificis si no es modifica la façana impedint els grans aparadors-; s'haurà de mantenir la relació de la planta baixa amb el seu edifici; i l'ús d'una illa, del conjunt sencer d'habitatges en totes les seves plantes, tindrà un màxim del 60% d'ús no residencial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació