El sector liberal planta batalla a la socialdemocràcia de la nova CDC

La Llibergència, amb Antoni Fernàndez Teixidó, Marc Guerrero, David Madí i Joan Iglesias al capdavant, reacciona a la reforma ideològica del partit presentant el primer document d'esmena a la proposta dels "Rulls" | Proposa que la fiscalitat mai no superi el 49% i un "Estat petit, però eficient" | Defensa la independència de Catalunya

per Quico Sallés, Barcelona, 7 de març de 2015 a les 16:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antoni Fernàndez Teixidó, Marc Guerrero i David Madí, en la darrera assemblea de Llibergència. Foto: Llibergència


Primer moviment organitzat del sector liberal de CDC, Llibergència, a la reforma ideològica cap a la socialdemocràcia que la formació ha aprovat en el consell nacional d'aquest matí a Barcelona. En el conclave s'ha presentat un manifest al que ha tingut accès Nació Digital titulat "Catalunya, un nou començament: una societat pròspera de persones lliures".


Un document de quatre planes en defensa dels postulats liberals que fins a dia d'avui també identificaven CDC. Un "Estat petit però eficient", evitar una fiscalitat superior al 49% i "promoure la disciplina de la llibertat", entre els objectius de Llibergència.

El Manifest elaborat per noms de pes dins el partit com Marc Guerrero, Antoni Fernàndez Teixidó, Jordi Xuclà -de la direcció- o noms elevats als altars de la parròquia convergent com David Madí, vol ser l'instrument per negociar la ponència política que es debatrà fins al congrés que s'ha batejat com el de la "refundació", i que s'haurà de celebrar abans que acabi febrer del 2016.

Liberalisme per al nou Estat

Segons ha pogut saber Nació Digital, el manifest es va aprovar en una  assemblea llibergent el passat 24 de febrer, just l'endemà que la direcció de CDC aprovés l'esquelet de la renovació ideològica del partit que ha esperonat Josep Rull, coordinador general del partit. El document, clarament independentista, assegura concentrar els diversos corrents ideològics que s'engloben en el liberalisme com són el liberalisme social, l'escola austríaca, el reformisme o el llibertarisme.


Fugir de l'estigma 

El text identifica el liberalisme amb una "llarga tradició, profundament arrelada en l'ésser col·lectiu del país, que situa la pau civil i el respecte de les diferències en el nucli central de la nostra organització social". D'aquesta manera, els impulsors del manifest diferencien clarament el concepte ideològic i plural del liberalisme de l'estigma crític que l'ha acompanyat en els darrers anys. Entenen que el terme s'ha prostituït i que el concepte liberal ha estat capturat pels defensors d'un sistema econòmic desaprensiu.

Cinc preceptes bàsics

"A títol enunciatiu, i no exhaustiu, reivindiquem les llibertats individuals, la llibertat de mercat, la llibertat democràtica per a decidir sobre el futur col·lectiu, la llibertat d’opció sexual, la llibertat de decisió sobre la procreació i la llibertat religiosa", estableix com a corpus ideològic el manifest.

Així determinen cinc preceptes bàsics. En primer terme, la "llibertat de pertinença" que defineix Catalunya com un "sol poble", amb el treball, el pacte, la meritocràcia i el respecte per les llibertats i el pluralisme ideològic. En segon lloc, la "democràcia forta i neta" que aposti pel control ciutadà, per un sistema electoral pròxim, la limitació de mandats, per la regulació dels grups de pressió o el referèndum i la consulta com a fórmules habituals de presa de decisions. També defensen la integració de Catalunya en les organitzacions internacionals de cooperació en tots els àmbits des d'econòmic al de defensa. 

En tercer terme, Llibergència propugna que la pressió fiscal mai no superi el 49% amb un sistema tributari de "confiança recíproca". Inclou en aquest apartat la concepció d'un estat petit però eficient i un desenvolupament econòmic "compatible amb la integritat del medi".

En quart lloc, opten un transició de "l'Estat del Benestar a una societat de benestar", amb els principis de "subsidiarietat i eficàcia" en els serveis socials. I en cinquè i darrer lloc en l'epígraf "Ensenyar i aprendre en llibertat" reclamen la "llibertat d'elecció del centre educatiu i a favor del xec escolar". 

Qui ho defensa

Entre els membres d'aquest corrent hi apareix el seu portaveu de facto, Marc Guerrero, -vicepresident de l'Alde Party-; el diputat Antoni Fernàndez Teixidó; el conseller Andreu Mas-Colell; l'excap de gabinet de Presidència, Cesar Grijalbo, l'exmà dreta d'Artur Mas, David Madí; el responsable de posar en marxa la Hisenda pròpia, Joan Iglesias; el responsable d'Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana; Luca Bellizzi, delegat del Govern a Itàlia; els consellers nacionals, Toni Florido, Ita Sánchez o Josep Santamaria; Remei Gómez, cap de CDC a Bellaterra; el diputat a Madrid, Jordi Xuclà; Feliu Guillaumes o l'alcalde de Capellades, Marcel·lí Martorell, entre molts d'altres. 
 

El Manifest de Llibergència. Foto: QS/ND

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació