​«Bola de Drac», una aventura filosòfica

Fa vint-i-cinc anys que Televisió de Catalunya va estrenar la sèrie d'Akira Toriyama

per Issei Takehara / Efrem Gordillo, 28 de febrer de 2015 a les 16:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Son Goku, el mirall d'una generació de catalans Foto: Carlos Prieto
 

Aquest mes de febrer es compleixen 25 anys de la primera emissió de la sèrie 'Bola de drac', d'Akira Toriyama, a Televisió de Catalunya. Gràcies a un doblatge que va ensenyar molts nens a parlar –i a insultar– en català (gràcies a un Joan Sanz-Vegeta magistral) l'anime va aconseguir fer emmirallar una generació de nois en Son Goku, el seu protagonista.


Amb uns personatges que canvien la seva personalitat i els seus rols, que evolucionen, envelleixen, tenen fills i fins i tot néts i fixant-se en uns continguts que no eviten l'eròtica de la vida ni els discursos clarament filosòfics, com en el cas de la mort de Freezer, és fàcil adonar-se que quan Toriyama escrivia al seu cap hi bullien moltes més idees que el pur entreteniment. De fet, el seu talent transcendeix la simple il·lustració per aconseguir fer dialogar cosmovisions. Mai hauríem sospitat que els nens catalans estaven tan avorrits del cotó fluix infantilista de Disney i companyia si TVC no hagués fet diana amb Toriyama, que els va engrescar amb aquest singular trànsit a l'edat mental adulta.

Una metàfora del bé interior

'Bola de Drac' gira entorn de les relacions que s'estableixen entre uns personatges que, moguts per l'ànsia de poder, van a la cacera d'unes boles que concediran qualsevol desig a qui les reuneixi. El desenvolupament d'aquesta pugna pel poder es narra des del punt de vista de Goku, el personatge central, que no busca el poder per a si mateix sinó per a altres i lluita per amor als seus amics i al món, ensenyant a mantenir el bé interior tot i estar envoltats per un mal que pren forma d'egoisme.

Vestida amb peces de narrativa fantasiosa –gairebé lisèrgica– 'Bola de Drac' és en el fons una arquitectura moral. Quan Son Goku és un infant l'estètica és irònica, sovint hilarant. Però com a la vida mateixa, l'eterna riallada del despreocupació infantil es va convertint en responsabilitat i tragèdia. I a mesura que el petit Goku es fa home l'atmosfera s'enrareix tornant-se cada cop més i més incisiva; fins al punt que se li promet el fill, llavors torna l'humor a la sèrie.


Per això mateix, l'obra de Toriyama ensenya que a la infància es lluita com a joc i per plaer. Mantenir aquesta tensió suposa una actitud estoica d'entrenament constant, però fa convergir el que agrada amb el que convé i dóna la força necessària per salvar el món. Suar més en temps de pau per sagnar menys quan van mal dades. El cas de Son Gohan, el fill de Goku, és especialment dur: dilapida el futur més prometedor convivint amb no-guerrers per amor a la mare viuda –que sap que el cementiri és ple de valents-.

Visió realista i tragicòmica

Toriyama també aporta una visió realista i tragicòmica vers allò sagrat, i un bon exemple és que l'home més fort del món -Follet Tortuga, mestre de Goku- sigui en el fons un vell verd que amaga revistes eròtiques. A més, l'autor dóna al fet de sacrificar-se pels altres el valor de catarsi, i dota al protagonista d'un poder absolut quan aquest ha après a emprar el seu poder per al proïsme. Goku té la llavor d'aquesta il·luminació i la més gran de les fortaleses des del primer moment de la sèrie, en què es decideix a ajudar una desconeguda acompanyant-la en l'aventura.

A més, 'Bola de Drac' va farcida de metàfores que tenen potència perquè vénen d'antics mites religiosos, que són una forma de saviesa atàvica per explicar la realitat, captada subconscientment pel públic. Els valors de la sèrie convergeixen amb els principis de les grans religions del món. L'etimologia de 'Go-ku' és la composició d''Il·luminació' (Go) i 'Cel' (ku) i el personatge està inspirat en el protagonista del gran clàssic de la literatura oriental 'Viatge a l'Oest'.  Aquest rerefons filosòfic i espiritual és el secret que l'ha irradiat de magnetisme.

Un relat de redempció

Ara bé, per què a Catalunya la dèria ha estat tan superior en comparació a la resta de països del món? No hi ha cap necessitat de relacionar els valors guerrers de 'Bola de Drac' i l'excepcional rebuda que va tenir entre els menuts catalans -tan orfes de referents èpics-, amb el 1714 o l'autoodi propi de comunitats diglòssiques, per tant no ho farem. Però sí que podem, en canvi, recordar, com feia Dalí, que un defecte de calci en els organismes afeblits de certs infants els obliga a llançar-se cegament, irresistiblement, a menjar-se el guix i la calç de les parets. 'Bola de Drac' és també un relat de redempció: quasi tothom arriba com a enemic però, admirats per l'exemple de Goku, s'uneixen a ell integrant-se en una comunitat cada cop més gran que lluitarà per salvar el seu món.

La millor manera d'acabar és reproduint algunes estrofes de l''ending' de la primera saga: "Tot és molt fabulós, misteriós somniador / Jo vull fer amb tu aquest viatge estrany i molt llunyà / Has de viure ben despert, no mirar cap enrere mai / només així, ben a l'aguait, podràs triomfar! / Aixeca el cap, omple't el pit, si vols que t'estimi / L'amor es fort i resplendent. Has de ser valent! / Tothom vol sentir amor i tenir joia al cor / però per aconseguir-ho abans hauràs de lluitar!"

Discurs edificant. Mitja generació ho escoltava cada dia com si fos el Pare Nostre. Els mites orientals i la seva èpica combativa han pesat més que els somnis americans. Francesc Macià deia que el seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar vergonyes. Creiem que 'l'Avi' estaria content de veure aquesta flor espartana en el jardí més pacifista del món: heus aquí la vitamina del fet diferencial 'Bola de Drac'. Per molts anys!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació