Jan Frederiksen: «Ens volien imposar una llengua que no era la nostra»

Fa poques setmanes aquest diari parlava de Jan Frederiksen, l'únic inuit groenlandès resident a Catalunya, segons ens confirma, i protagonista de l'original campanya publicitaria de l'Associació Catalana de Ràdio. Aquesta no era la primera vegada que aquest vigatà de 57 anys apareixia als mitjans: el programa de cuina Karakia, emès pel Canal 33, va dedicar dos capítols a les seves receptes el 2014. I és que el Jan és expert en cuina macrobiòtica, una disciplina que extrapola al món dels aliments el principi de l'equilibri entre Ying i el Yang. A aquests estudis culinaris, a més, s'hi han de sumar els de shiatsu (medicina alternativa d'origen japonès) i els de Magisteri.

La diversitat en la seva formació és un símptoma de la seva curiositat , com també ho és l'inventari de viatges que acumula: "De Groenlàndia vaig anar a Dinamarca, i d'allà als Estats Units. També he viscut una temporada a Alemanya i a Suïssa", ens explica el Jan. Precisament va ser aquest últim país el que el va portar fins aquí: "Vaig fer amics catalans i els hi vaig comentar que m'agradria passar una temporada a Catalunya. Un d'ells em va trucar temps després per oferir-me una feina de cuiner a Sant Cugat i la vaig acceptar".

 El Jan va començar a treballar en terres catalanes l'any 1988, encara que no va decidir quedar-s'hi definitivament fins uns anys més tard, quan va conèixer la seva dona en un restaurant de Vic (Osona) -ciutat on resideix des de llavors -.

Ara, ja adaptat als costums que ens caracteritzen, ens confessa que una de les coses que més el va sobtar dels catalans va ser la seva freqüent manca de puntualitat tot i que de seguida es va adonar, diu, d'un tret comú entre ambdós pobles: la preservació de la cultura i la llengua. "Als groenlandesos, igual que us va passar a vosaltres, ens volien imposar un idioma que no era el nostre, el danès, i volien que ens adaptéssim al sistema d'un país que es troba a més de 5.000 quilòmetres de distància".

En aquest sentit, l'entrevistat ens relata que va ser enviat al país veí quan tenia 13 anys en una mena d'expedició «experimental»: "Portaven els nens que treien  bones notes a Dinamarca i allà vivíem amb una família autòctona. T'havies d'adaptar, aprendre al danès i acostumar-te a l'estil de vida del lloc. Era com si volguessin civilitzar els inuits. Quan tornaves a Groenlàndia et senties un estrany a la teva pròpia casa. En certa manera per això vaig decidir viatjar, igual que van fer altres dels meus companys".

Ara, tot i viure molt lluny del petit poble on va néixer -Iginniarfik-, el Jan ens diu que se sent a casa i que, igual que molts, té un desig: la independència de Catalunya. És durant aquesta part de la conversa quan ens matisa: "Dir esquimal, «gent que menja carn crua», no és correcte, som inuits: «el poble». És com quan a la gent d'aquí li diuen que és espanyola quan en realitat se sent catalana". I és el que el més important, assegura, és respectar-nos els uns als altres, siguem d'on siguem.