La Generalitat lliura «papers de Salamanca» als seus propietaris

Es tracta de 6.000 documents confiscats durant la Guerra civil i retornats el passat desembre

per J.P./EP , 19 de febrer de 2015 a les 17:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Herrera examina documentació del PSUC pertanyent als 'papers de Salamanca' reotrnats Foto: ACN
 

La Generalitat ha retornat aquest dijous un total de 6.400 documents provinents dels 'papers de Salamanca', és a dir, confiscats durant la Guerra Civil a entitats i institucions privades catalanes, que el Ministeri de Cultura va enviar a Catalunya el passat 4 de desembre.


L'acte s'ha celebrat aquest dijous a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès i ha comptat amb la participació del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el director de l'Arxiu, Josep Maria Sans i el responsable de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, així com diversos representants d'entitats, partits, sindicats i institucions privades.

El conseller ha recordat que aquesta documentació va arribar a l'arxiu fa dos mesos i mig, i ha assegurat que la cita d'aquest dijous representa un "acte de dignitat per totes les famílies que durant molts anys han tingut segrestada una part de la seva memòria".


En aquesta mateixa línia s'ha expressat el director de l'Arxiu, que ha assegurat que "s'ha iniciat la culminació d'una llarga reivindicació que va començar el 1980 i que ha durat 35 anys en els quals, tot i haver viscut alts i baixos, sempre s'ha comptat amb el suport de la Generalitat i de la societat catalana", ha expressat.

Tot i que la Conselleria de Cultura restitueix aquest dijous un primer conjunt de la documentació retornada el desembre, ja s'ha previst un segon lliurament que tindrà lloc abans de l'estiu.


Fons privats

Entre els documents que s'han restituït als seus propietaris destaquen els fons privats d'Antoni Xirau i Palau, de Pau Romeva i Ferrer, d'Antoni Rovira i Virgili, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i de l'escola d'Ensenyament Naturista Pentalfo - Nicolás Capo.

"Estem molt emocionats de poder recuperar aquests 16 llibres que se'n van anar de la casa on encara vivim, a Horta, fa 75 anys", ha comentat la besnéta d'Antoni Rovira i Virgili, Maria Calvet, que ha acudit a recollir aquest material bibliogràfic en nom de la família i després que la seva àvia morís el setembre passat.

A més, també s'ha tornat material al Centre Asturià de Barcelona, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, la Confederació Nacional del Treball (CNT), l'Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) o el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), que romandran a l'Arxiu.

El responsable del Centre Asturià de Barcelona, Enrique Delgado, ha comentat que la majoria de documents que recupera estan relacionats amb els més de 40.000 refugiats asturians que van arribar a Catalunya en aquella època: "Reconeix la gent que ha treballat a favor del moviment associatiu i la qual en un gest solidari va ajudar tots els refugiats".

Entre el material també es troben estatuts i carnets d'exmilitants de les formacions polítiques o sindicals, cartes personals o material familiar, així com tres banderes de l'època, una d'ERC, una altra de la CGT i una altra del PSUC que el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha recollit en persona.

Papers pendents

Mascarell ha recordat que aquest no serà l'últim lliurament, ja que hi ha documentació vinculada a la Llei del 2015 que està pendent de tornar a Catalunya: "Aquesta història no s'acabarà fins que torni a mans de la societat catalana tot el material que s'incloïa en aquesta legislació".

En aquesta línia, ha reiterat que la Generalitat emprendrà accions legals per exigir la devolució de les peces consignades dins d'aquesta Llei: "Reclamem una actitud diferent de la que s'ha tingut fins ara perquè no sembla lògic que després de 35 anys de Democràcia encara estiguem discutint això".

Els 'Papers d'Àvila'

Així mateix, Mascarell ha recordat que el procés està més obert que mai després de la descoberta dels 'papers d'Àvila', que són documents confiscats pels nazis a la Generalitat a l'exili. "Darrere de cadascuna de les decisions de no enviar els papers hi ha una falta notable de respecte per les persones que haurien de tenir-los a casa seva i cada any que passa aquestes persones estan més lluny de rebre el que van perdre en vida", ha indicat.

Per la seva banda, Cruanyes ha acusat l'executiu espanyol de "burla i robatori", i ha assegurat que no calen lleis per reparar el que segons la seva opinió és una injustícia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació