15
de febrer
del
2015
Actualitzat
a les
12:35h
Toni Postius seria el paer en cap més jove de la història. Té 30 anys. Exposa un relat centrat en la transparència, la participació i la proximitat, i es mostra crític amb les maneres actuals de fer política que apliquen els partits clàssics, inclòs CiU. Rep a la seu de Convergència de Lleida en un dia on els titulars destaquen que els líders d'Unió no van assistir a la seva presentació com a candidat. Treu ferro a la situació, però lamenta la imatge de desunió mentre vincula aquestes disputes a una vella política que cal oblidar. Artur Mas li va dir que en política li posarien traves, però assegura que no les ha vist en el darrer any tot i ser el líder d'una federació local coneguda pels seus saraus interns.
- CiU és el partit alfa d’un sistema polític català molt desprestigiat pels casos de corrupció. Per què els electors haurien de votar la seva formació a les municipals?
- És cert que s’ha estès molt aquesta idea que enfoca la política com a part dels problemes més que de les solucions. En aquest escenari tenim dues opcions; criticar-ho tot i pensar que no funcionarà res, o involucrar-te i intentar canviar les coses. Aposto per aquesta segona opció, i fa mesos que estic treballant amb el meu equip per capgirar les maneres de fer política que hem vist en els darrers anys. Ara les coses s’han de fer diferent, amb més proximitat al ciutadà, més transparència i amb una voluntat de trencar aquesta visió clàssica que els polítics són els administradors i els ciutadans els administrats. A partir d’aquestes bases s’ha de començar a bastir un altre model de ciutat que doni més oportunitats als joves, que ara només veuen murs i precarietat i opten per marxar. No veuen futur a Lleida.
-Aquestes tesis de la transparència i la proximitat també les defensen molts altres partits. En què es diferencia la seva formació de la resta?
- Ideològicament hi ha moltes diferències i també d’estructures internes. Nosaltres som un partit que ja funciona i que té una base molt potent que treballa per canviar les maneres de fer les coses. La regeneració política la volem fer des de dins de les institucions, i això marca una diferència amb les plataformes que aposten per fer aquest canvi des del carrer, la qual cosa també em sembla molt bé.
- Què vol dir una manera diferent de fer les coses? Posi un exemple
- Limitació de mandats. Vuit anys i cap a casa, ho tinc molt clar. Quan es porten massa anys al poder es perd l’essència del que comporta estar al capdavant de les institucions. Un altre exemple; transparència. Molta gent em va criticar quan vaig fer pública la declaració de la renda, però la gent demana això. O som capaços de donar alguna cosa diferent, o estem condemnats a extingir-nos lentament. Els partits clàssics tenim problemes per fer discursos que engresquin la societat, i el que no es pot fer és, sense proposar res, anar desqualificant per sistema aquelles formacions que sí l’aconsegueixen fer.
- Creu que aquests nous partits són populistes?
- La irrupció de Podemos evidencia el fracàs dels partits que hem estat gestionant durant anys les administracions públiques. Hem de fer la mateixa política que fa trenta anys? La gent n’està cansada i demana canvis. Sortir al carrer, donar la cara, assumir responsabilitats, demanar perdó quan les coses es fan malament... són coses que s’han anat perdent en una política que actua com si fos el dia de la marmota, on sempre passava el mateix. La llei electoral catalana és un exemple que il·lustra bé això que dic. Estem al mateix punt que fa trenta anys, i tot perquè els partits no tenen nassos de reformar-la per por a perdre quotes de poder. Coses d’aquestes et fan entendre per què hi ha gent que abans havien votat els partits del sistema i que ara opten per opcions polítiques més noves.
- Parla de millorar la transparència, però la Paeria acaba de rebre la màxima puntuació en aquest aspecte.
- Depèn de què entenguem per transparència. Si parlem de penjar al web les actes del ple, sí, la Paeria ja ho fa bé. Però jo parlo d’anar més enllà i que totes les factures siguin públiques. En alguns ajuntaments es pot veure això, però no a Lleida. La gent té dret a saber quants diners públics es gasten en els projectes i també quins són els sous i les dietes que tenen els membres de l’equip de govern.
- No sap vostè quan cobra Àngel Ros?
- Sé què cobra l’alcalde com a retribució, però no les dietes. Al cartipàs s’hi especifica que els complements poden arribar a 1.500 euros, però res més. A Dinamarca, on vaig anar a acabar els estudis, els ciutadans poden saber quan ha costat el dinar de feina del diputat, perquè els diners són públics. Aquesta manca de transparència genera molts dubtes i interrogants sobre la gestió del govern de la Paeria, que en alguna ocasió no ens ha volgut ni facilitar informacions. El grup municipal de CiU va haver d’anar al Síndic a denunciar que no se’ns facilitaven els comptes del Parc Científic de la ciutat. Un altre cas que obre incerteses és el de la instal·lació dels radars, per exemple.
- De vostè diuen que és un candidat jove perquè té 30 anys. Però la joventut no és un valor per si sol
- És cert. Els que estem entre els 30 i 40 anys i que tenim més futur que passat veiem les coses des d’una perspectiva diferent a com les veuen els que passen de la cinquantena. No crec que ser jove sigui un handicap, tot i que hi ha gent que dubta de si és bo que un alcalde tingui només 30 anys. Siurana ho va ser amb 33, encara que és veritat que el concepte de jove s’ha anat allargant molt. Els de la meva generació ens hem trobat amb una situació molt complicada que ens ha obligat a preparar-nos molt i a cavar trinxera.
- No guanyar l’alcaldia seria un fracàs?
- (Pensa) Si no guanyem no estarem satisfets, però crec que el fracàs només ho seria si el dia 24 de maig tingués la percepció que CiU no ha lluitat fins al final o que m’han fet el llit des del meu partit. De moment no estic tenint aquestes sensacions perquè estem fent molta feina per rebre la confiança dels lleidatans el dia de les eleccions. Els principis no van ser fàcils, perquè el Cas Pujol era molt present, però després hem anat copsant el pols d’una ciutadania que té ganes de canvi. Volem guanyar aquestes eleccions.
- Amb els canvis polítics que hi ha hagut en les darreres dècades a Catalunya i a la resta de municipis, com explica que només el PSC hagi manat amb etapes llargues a Lleida?
- CiU ha arrasat a les eleccions del Parlament i sempre ha perdut a les municipals. Ho relaciono a que no sempre la militància ha estat al costat del candidat, i no només això, sinó que, de vegades, els mateixos de casa anaven en contra del seu propi cap de cartell. Per plantejar alternatives cal tenir un candidat consolidat i que rebi la suficient confiança del partit com per assentar un projecte, i això en els últims temps no s'ha vist a CiU. Hem canviat massa de líders i, a més a més, hem tingut la direcció de Barcelona movent les cireres i putinejant massa per Lleida, decidint els candidats sense escoltar la militància.
- En el seu cas no ha estat així
- Hem fet unes primàries sense disputes ni reunions clandestines on tots els candidats hem pogut explicar el nostre projecte de ciutat. El procés d’elecció del nou candidat de CiU per aquestes municipals ha estat completament diferent al del 2011, quan va costar molt de pair que fos Joan Ramon Zaballos el cap de cartell. Vaig dedicar més temps en campanya justificant el perquè ell era el candidat que no pas defensant que ell seria un bon alcalde. Si la teva pròpia gent no creu amb tu mai ningú no et comprarà el discurs.
- CiU no va creure mai en Zaballos?
- El procés es va fer sis mesos abans de les eleccions i enmig d’un clima de molta tensió. Na Bea Obis i n’Alexis Guallar eren els noms que estaven damunt la taula per substituir Isidre Gavín, i un dia ens llevem amb la noticia que CiU escull Joan Ramon Zaballos com a candidat a la Paeria. Allò va desmotivar molt la gent, que van veure com li manllevaven el seu dret a escollir el líder electoral. El que necessita un candidat és girar-se i veure el partit, i moltes de les persones que s’han presentat a l’alcaldia de Lleida per CiU no han trobat gent al seu darrera i, si l’han trobat, li han tirat fletxes per tombar-lo. Amb quina moral surts després al carrer si a la teva pròpia casa et fan el llit?
- Zaballos va obtenir sis regidors. Per guanyar la Paeria se’n necessiten més. D’on traurà els vots que li permetin vèncer Ros?
- Ros és l’alcalde de Lleida menys votat de la història, perquè el 2011 només va anar a votar un 49,5% de l’electorat. Ni Siurana en els seus pitjors moments va treure un resultat tan dolent, la qual cosa evidencia que trontolla alguna cosa. És molt important mobilitzar la gent que es va quedar a casa fa quatre anys, i això ho podem fer oferint propostes diferents a les que hem vist fins ara, amb un nou tarannà. D’altra banda, crec que el debat nacionalista pot incidir de forma clara en els comicis. En aquest sentit també hem de debatre quina ciutat volem, si una Lleida que sigui una capital de província com pretén Ros, o que sigui la segona capital de Catalunya com vull jo. Em faria molta il·lusió ser alcalde de Lleida i treure la bandera espanyola del balcó de la Paeria.
- Es descarta una sociovergència doncs...
- L’únic pacte amb el PSC que contemplaria seria en el cas que jo fos l’alcalde (riu). Més enllà d’això, nosaltres ens presentem com alternativa al PSC, no tindria cap sentit que facilitéssim l’alcaldia a Ros.
- I pactes amb altres partits?
- No podem anar enlloc amb partits que tenen una visió tan diferent a la nostra com el PP. Sóc conscient que Ros farà el que sigui per conservar l’alcaldia de Lleida, fins i tot un pacte a tres amb PP i Ciutadans, perquè en matèria nacional s’hi ha anat acostant. En aquestes eleccions parlarem de municipalisme però també del posicionament de la ciutat en el tema nacional, perquè quan toqui posar els diners a l’Hisenda catalana no es podran tenir dubtes.
- Les tensions internes al PSC li poden passar factura a Ros?
- (Pensa) Li pot afectar, sí. Si jo fos Àngel Ros no dormiria tranquil, perquè la imatge de falta de cohesió és molt gran. Marta Camps té molta força encara, i pot jugar les seves cartes si té ganes d’aspirar a ser alcaldessa. És una política amb molta experiència, dura quan cal ser-ho. Aixeca passions. Seria una candidata formidable pel PSC.
- De crisis internes també en tenen vostès. Que els líders d’Unió no vinguessin a l’acte de la seva presentació com a candidat no és el millor inici...
- Lamento aquesta imatge de desunió. Tot això és vella política, i aquestes situacions no aporten res, només titulars gratuïts. Amb els d’Unió Democràtica de Catalunya hi tinc una relació extraordinària, i en els darrers anys hem treballat plegats en moltes coses. Em sap greu que s’hagi projectat una sensació que a CiU estem més pendent dels nostres problemes interns que no pas dels de la societat.
- A Convergència hi ha molta gent que renga en privat del seu soci de federació. Que Unió no hagi aclarit si és o no és independentista genera friccions.
- Unió ha de fer aquest debat, perquè la gent demana posicionaments clars. ICV i PSC ja han deixat clar que el seu projecte és Espanya i Convergència va assumir l’horitzó de l’estat propi. Què vol Unió? Ho hauran de decidir i valorar si el seus postulats seran compatibles amb els de Convergència, que és independentista. Si seguim junts serà sota el paraigua de l’estat propi. Ara bé, si cadascú opta per fer el seu camí i la federació s’acaba, cap problema, no serà un drama.
- Com té la llista electoral?
- Som un partit que ambiciona governar, per la qual cosa necessitem gent preparada i capacitada per gestionar regidories. La Paeria no és una administració qualsevol, i per tant no vull ‘floreros’ que només estiguin a la candidatura per quedar bé. Volem gent que tinguin activitats fora de la política i que estigui preparada, també, per tenir un recorregut com a regidors de l’oposició si no aconseguim guanyar l’alcaldia. La política municipal és molt bonica, però també és molt dura i es fan moltes coses que no es veuen. La nostra gent s’ho ha de creure.
- El president Mas va dir que en política li farien la punyeta i li posarien traves. Ho ha notat?
- Sempre n’hi ha hagut, però he anat a atacar sempre el problema d’arrel per solucionar els problemes que hagin sorgit. Quan estava a la JNC deia als meus companys que si algun dia consideraven que no ho estava fent bé, que m’ho diguessin, perquè d’una altra manera no podríem solucionar el problema. De conflictes interns en sabem una mica a CiU, i de vegades han estat relacionats amb coses mal gestionades 20 anys enrere que s’han enquistat. He de dir que la punyeta no me l’han fet en aquest darrer any. No he hagut d’apagar cap foc dins del partit.
- Si el 24 de maig surt alcalde, quines seran les primeres mesures que prendrà?
- D’entrada una revisió cadastral, perquè l’IBI ha d’anar a la baixa, és fonamental. També canviaria els mecanismes de participació. No pot ser que els consells de participació siguin un lloc on el governant només informa. En relació al transport públic, aplicaria un nou plantejament de la mateixa manera que ho faria amb el radars. Tampoc impulsaria el Museu del Clima i la Ciència, perquè em sembla una aberració gastar 400.000 euros en un equipament quan resulta que hi ha deutes amb el Museu de Lleida i que a les entitats se li regategen ajudes. Més endavant revisaria la gestió de l’Empresa Municipal d’Urbanisme...
- Aboliria l’EMU?
- O renegociem el deute amb els bancs o la tanquem. La Paeria destina cada any cinc milions d’euros a pagar interessos d’aquest organisme, i aquests diners s’haurien de dedicar a altres recursos. El deute que té ara l’Empresa Municipal d’Urbanisme és inassumible, cal acceptar-ho.
- La Paeria ha de collar més els bancs que tenen pisos buits?
- Clarament! Ha passat un any i el consistori no ha sancionat cap banc tot i tenir el marc legal per fer-ho. Estem al mateix lloc, i no pot ser que les entitats financeres se’n rentin les mans. Nosaltres vam presentar a la Paeria una moció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i encara que ens van criticar molt des de casa perquè ens deien que aquests no eren dels nostres, la vam tirar endavant perquè creiem que el problema dels pisos buits no es pot defugir.
- Com respon a aquells que diuen que l’oposició de CiU és tova?
- A nivell general estem contents de l’oposició que hem fet en aquests darrers quatre anys. En Joan Ramon Zaballos ha prioritzat acords i consensos en temes que consideràvem que eren importants com l’ocupació o el parc dels Barrufets a les Basses d’Alpicat. Aquest any hem aconseguit 500.000 euros per ajudar a les famílies a pagar el lloguer o per garantir les activitats extraescolars de nens de famílies amb problemes econòmics.
- Vostè mantindrà el suport al projecte del parc dels Barrufets?
- És un projecte que recupera l’espai de les Basses d’Alpicat, però ara ve la part complicada, que és la de trobar inversors. En aquesta ciutat hem volgut passar massa sovint d’un 4L a un Ferrari sense passar per un punt mig. Ara volem fer el parc dels Barrufets quan des del 1990 aquesta zona s’ha anat deteriorant. No feia falta esperar a un gran projecte com aquest per realitzar-hi alguna intervenció. Aposto pel parc dels Barrufets, però si no es troben inversors, plantejarem alternatives que toquin de peus a terra i que dignifiquin l’espai.
Postius aposta per nous models de transparència i participació Foto: Àlvar Llobet
- CiU és el partit alfa d’un sistema polític català molt desprestigiat pels casos de corrupció. Per què els electors haurien de votar la seva formació a les municipals?
- És cert que s’ha estès molt aquesta idea que enfoca la política com a part dels problemes més que de les solucions. En aquest escenari tenim dues opcions; criticar-ho tot i pensar que no funcionarà res, o involucrar-te i intentar canviar les coses. Aposto per aquesta segona opció, i fa mesos que estic treballant amb el meu equip per capgirar les maneres de fer política que hem vist en els darrers anys. Ara les coses s’han de fer diferent, amb més proximitat al ciutadà, més transparència i amb una voluntat de trencar aquesta visió clàssica que els polítics són els administradors i els ciutadans els administrats. A partir d’aquestes bases s’ha de començar a bastir un altre model de ciutat que doni més oportunitats als joves, que ara només veuen murs i precarietat i opten per marxar. No veuen futur a Lleida.
-Aquestes tesis de la transparència i la proximitat també les defensen molts altres partits. En què es diferencia la seva formació de la resta?
- Ideològicament hi ha moltes diferències i també d’estructures internes. Nosaltres som un partit que ja funciona i que té una base molt potent que treballa per canviar les maneres de fer les coses. La regeneració política la volem fer des de dins de les institucions, i això marca una diferència amb les plataformes que aposten per fer aquest canvi des del carrer, la qual cosa també em sembla molt bé.
- Què vol dir una manera diferent de fer les coses? Posi un exemple
- Limitació de mandats. Vuit anys i cap a casa, ho tinc molt clar. Quan es porten massa anys al poder es perd l’essència del que comporta estar al capdavant de les institucions. Un altre exemple; transparència. Molta gent em va criticar quan vaig fer pública la declaració de la renda, però la gent demana això. O som capaços de donar alguna cosa diferent, o estem condemnats a extingir-nos lentament. Els partits clàssics tenim problemes per fer discursos que engresquin la societat, i el que no es pot fer és, sense proposar res, anar desqualificant per sistema aquelles formacions que sí l’aconsegueixen fer.
- Creu que aquests nous partits són populistes?
- La irrupció de Podemos evidencia el fracàs dels partits que hem estat gestionant durant anys les administracions públiques. Hem de fer la mateixa política que fa trenta anys? La gent n’està cansada i demana canvis. Sortir al carrer, donar la cara, assumir responsabilitats, demanar perdó quan les coses es fan malament... són coses que s’han anat perdent en una política que actua com si fos el dia de la marmota, on sempre passava el mateix. La llei electoral catalana és un exemple que il·lustra bé això que dic. Estem al mateix punt que fa trenta anys, i tot perquè els partits no tenen nassos de reformar-la per por a perdre quotes de poder. Coses d’aquestes et fan entendre per què hi ha gent que abans havien votat els partits del sistema i que ara opten per opcions polítiques més noves.
- Parla de millorar la transparència, però la Paeria acaba de rebre la màxima puntuació en aquest aspecte.
- Depèn de què entenguem per transparència. Si parlem de penjar al web les actes del ple, sí, la Paeria ja ho fa bé. Però jo parlo d’anar més enllà i que totes les factures siguin públiques. En alguns ajuntaments es pot veure això, però no a Lleida. La gent té dret a saber quants diners públics es gasten en els projectes i també quins són els sous i les dietes que tenen els membres de l’equip de govern.
- No sap vostè quan cobra Àngel Ros?
- Sé què cobra l’alcalde com a retribució, però no les dietes. Al cartipàs s’hi especifica que els complements poden arribar a 1.500 euros, però res més. A Dinamarca, on vaig anar a acabar els estudis, els ciutadans poden saber quan ha costat el dinar de feina del diputat, perquè els diners són públics. Aquesta manca de transparència genera molts dubtes i interrogants sobre la gestió del govern de la Paeria, que en alguna ocasió no ens ha volgut ni facilitar informacions. El grup municipal de CiU va haver d’anar al Síndic a denunciar que no se’ns facilitaven els comptes del Parc Científic de la ciutat. Un altre cas que obre incerteses és el de la instal·lació dels radars, per exemple.
- De vostè diuen que és un candidat jove perquè té 30 anys. Però la joventut no és un valor per si sol
- És cert. Els que estem entre els 30 i 40 anys i que tenim més futur que passat veiem les coses des d’una perspectiva diferent a com les veuen els que passen de la cinquantena. No crec que ser jove sigui un handicap, tot i que hi ha gent que dubta de si és bo que un alcalde tingui només 30 anys. Siurana ho va ser amb 33, encara que és veritat que el concepte de jove s’ha anat allargant molt. Els de la meva generació ens hem trobat amb una situació molt complicada que ens ha obligat a preparar-nos molt i a cavar trinxera.
- No guanyar l’alcaldia seria un fracàs?
- (Pensa) Si no guanyem no estarem satisfets, però crec que el fracàs només ho seria si el dia 24 de maig tingués la percepció que CiU no ha lluitat fins al final o que m’han fet el llit des del meu partit. De moment no estic tenint aquestes sensacions perquè estem fent molta feina per rebre la confiança dels lleidatans el dia de les eleccions. Els principis no van ser fàcils, perquè el Cas Pujol era molt present, però després hem anat copsant el pols d’una ciutadania que té ganes de canvi. Volem guanyar aquestes eleccions.
- Amb els canvis polítics que hi ha hagut en les darreres dècades a Catalunya i a la resta de municipis, com explica que només el PSC hagi manat amb etapes llargues a Lleida?
- CiU ha arrasat a les eleccions del Parlament i sempre ha perdut a les municipals. Ho relaciono a que no sempre la militància ha estat al costat del candidat, i no només això, sinó que, de vegades, els mateixos de casa anaven en contra del seu propi cap de cartell. Per plantejar alternatives cal tenir un candidat consolidat i que rebi la suficient confiança del partit com per assentar un projecte, i això en els últims temps no s'ha vist a CiU. Hem canviat massa de líders i, a més a més, hem tingut la direcció de Barcelona movent les cireres i putinejant massa per Lleida, decidint els candidats sense escoltar la militància.
- En el seu cas no ha estat així
- Hem fet unes primàries sense disputes ni reunions clandestines on tots els candidats hem pogut explicar el nostre projecte de ciutat. El procés d’elecció del nou candidat de CiU per aquestes municipals ha estat completament diferent al del 2011, quan va costar molt de pair que fos Joan Ramon Zaballos el cap de cartell. Vaig dedicar més temps en campanya justificant el perquè ell era el candidat que no pas defensant que ell seria un bon alcalde. Si la teva pròpia gent no creu amb tu mai ningú no et comprarà el discurs.
- CiU no va creure mai en Zaballos?
- El procés es va fer sis mesos abans de les eleccions i enmig d’un clima de molta tensió. Na Bea Obis i n’Alexis Guallar eren els noms que estaven damunt la taula per substituir Isidre Gavín, i un dia ens llevem amb la noticia que CiU escull Joan Ramon Zaballos com a candidat a la Paeria. Allò va desmotivar molt la gent, que van veure com li manllevaven el seu dret a escollir el líder electoral. El que necessita un candidat és girar-se i veure el partit, i moltes de les persones que s’han presentat a l’alcaldia de Lleida per CiU no han trobat gent al seu darrera i, si l’han trobat, li han tirat fletxes per tombar-lo. Amb quina moral surts després al carrer si a la teva pròpia casa et fan el llit?
- Zaballos va obtenir sis regidors. Per guanyar la Paeria se’n necessiten més. D’on traurà els vots que li permetin vèncer Ros?
- Ros és l’alcalde de Lleida menys votat de la història, perquè el 2011 només va anar a votar un 49,5% de l’electorat. Ni Siurana en els seus pitjors moments va treure un resultat tan dolent, la qual cosa evidencia que trontolla alguna cosa. És molt important mobilitzar la gent que es va quedar a casa fa quatre anys, i això ho podem fer oferint propostes diferents a les que hem vist fins ara, amb un nou tarannà. D’altra banda, crec que el debat nacionalista pot incidir de forma clara en els comicis. En aquest sentit també hem de debatre quina ciutat volem, si una Lleida que sigui una capital de província com pretén Ros, o que sigui la segona capital de Catalunya com vull jo. Em faria molta il·lusió ser alcalde de Lleida i treure la bandera espanyola del balcó de la Paeria.
Postius, a la seu de Convergència amb un mapa de Lleida al fons Foto: Àlvar Llobet
- Es descarta una sociovergència doncs...
- L’únic pacte amb el PSC que contemplaria seria en el cas que jo fos l’alcalde (riu). Més enllà d’això, nosaltres ens presentem com alternativa al PSC, no tindria cap sentit que facilitéssim l’alcaldia a Ros.
- I pactes amb altres partits?
- No podem anar enlloc amb partits que tenen una visió tan diferent a la nostra com el PP. Sóc conscient que Ros farà el que sigui per conservar l’alcaldia de Lleida, fins i tot un pacte a tres amb PP i Ciutadans, perquè en matèria nacional s’hi ha anat acostant. En aquestes eleccions parlarem de municipalisme però també del posicionament de la ciutat en el tema nacional, perquè quan toqui posar els diners a l’Hisenda catalana no es podran tenir dubtes.
- Les tensions internes al PSC li poden passar factura a Ros?
- (Pensa) Li pot afectar, sí. Si jo fos Àngel Ros no dormiria tranquil, perquè la imatge de falta de cohesió és molt gran. Marta Camps té molta força encara, i pot jugar les seves cartes si té ganes d’aspirar a ser alcaldessa. És una política amb molta experiència, dura quan cal ser-ho. Aixeca passions. Seria una candidata formidable pel PSC.
- De crisis internes també en tenen vostès. Que els líders d’Unió no vinguessin a l’acte de la seva presentació com a candidat no és el millor inici...
- Lamento aquesta imatge de desunió. Tot això és vella política, i aquestes situacions no aporten res, només titulars gratuïts. Amb els d’Unió Democràtica de Catalunya hi tinc una relació extraordinària, i en els darrers anys hem treballat plegats en moltes coses. Em sap greu que s’hagi projectat una sensació que a CiU estem més pendent dels nostres problemes interns que no pas dels de la societat.
- A Convergència hi ha molta gent que renga en privat del seu soci de federació. Que Unió no hagi aclarit si és o no és independentista genera friccions.
- Unió ha de fer aquest debat, perquè la gent demana posicionaments clars. ICV i PSC ja han deixat clar que el seu projecte és Espanya i Convergència va assumir l’horitzó de l’estat propi. Què vol Unió? Ho hauran de decidir i valorar si el seus postulats seran compatibles amb els de Convergència, que és independentista. Si seguim junts serà sota el paraigua de l’estat propi. Ara bé, si cadascú opta per fer el seu camí i la federació s’acaba, cap problema, no serà un drama.
- Com té la llista electoral?
- Som un partit que ambiciona governar, per la qual cosa necessitem gent preparada i capacitada per gestionar regidories. La Paeria no és una administració qualsevol, i per tant no vull ‘floreros’ que només estiguin a la candidatura per quedar bé. Volem gent que tinguin activitats fora de la política i que estigui preparada, també, per tenir un recorregut com a regidors de l’oposició si no aconseguim guanyar l’alcaldia. La política municipal és molt bonica, però també és molt dura i es fan moltes coses que no es veuen. La nostra gent s’ho ha de creure.
- El president Mas va dir que en política li farien la punyeta i li posarien traves. Ho ha notat?
- Sempre n’hi ha hagut, però he anat a atacar sempre el problema d’arrel per solucionar els problemes que hagin sorgit. Quan estava a la JNC deia als meus companys que si algun dia consideraven que no ho estava fent bé, que m’ho diguessin, perquè d’una altra manera no podríem solucionar el problema. De conflictes interns en sabem una mica a CiU, i de vegades han estat relacionats amb coses mal gestionades 20 anys enrere que s’han enquistat. He de dir que la punyeta no me l’han fet en aquest darrer any. No he hagut d’apagar cap foc dins del partit.
- Si el 24 de maig surt alcalde, quines seran les primeres mesures que prendrà?
- D’entrada una revisió cadastral, perquè l’IBI ha d’anar a la baixa, és fonamental. També canviaria els mecanismes de participació. No pot ser que els consells de participació siguin un lloc on el governant només informa. En relació al transport públic, aplicaria un nou plantejament de la mateixa manera que ho faria amb el radars. Tampoc impulsaria el Museu del Clima i la Ciència, perquè em sembla una aberració gastar 400.000 euros en un equipament quan resulta que hi ha deutes amb el Museu de Lleida i que a les entitats se li regategen ajudes. Més endavant revisaria la gestió de l’Empresa Municipal d’Urbanisme...
- Aboliria l’EMU?
- O renegociem el deute amb els bancs o la tanquem. La Paeria destina cada any cinc milions d’euros a pagar interessos d’aquest organisme, i aquests diners s’haurien de dedicar a altres recursos. El deute que té ara l’Empresa Municipal d’Urbanisme és inassumible, cal acceptar-ho.
- La Paeria ha de collar més els bancs que tenen pisos buits?
- Clarament! Ha passat un any i el consistori no ha sancionat cap banc tot i tenir el marc legal per fer-ho. Estem al mateix lloc, i no pot ser que les entitats financeres se’n rentin les mans. Nosaltres vam presentar a la Paeria una moció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i encara que ens van criticar molt des de casa perquè ens deien que aquests no eren dels nostres, la vam tirar endavant perquè creiem que el problema dels pisos buits no es pot defugir.
- Com respon a aquells que diuen que l’oposició de CiU és tova?
- A nivell general estem contents de l’oposició que hem fet en aquests darrers quatre anys. En Joan Ramon Zaballos ha prioritzat acords i consensos en temes que consideràvem que eren importants com l’ocupació o el parc dels Barrufets a les Basses d’Alpicat. Aquest any hem aconseguit 500.000 euros per ajudar a les famílies a pagar el lloguer o per garantir les activitats extraescolars de nens de famílies amb problemes econòmics.
- Vostè mantindrà el suport al projecte del parc dels Barrufets?
- És un projecte que recupera l’espai de les Basses d’Alpicat, però ara ve la part complicada, que és la de trobar inversors. En aquesta ciutat hem volgut passar massa sovint d’un 4L a un Ferrari sense passar per un punt mig. Ara volem fer el parc dels Barrufets quan des del 1990 aquesta zona s’ha anat deteriorant. No feia falta esperar a un gran projecte com aquest per realitzar-hi alguna intervenció. Aposto pel parc dels Barrufets, però si no es troben inversors, plantejarem alternatives que toquin de peus a terra i que dignifiquin l’espai.