Francesc Garriga, l'esclat d'una revolució en minúscules

Aquesta matinada ha mort el poeta de Bellaterra, als 82 anys, mentre dormia

L'enterrament serà demà dijous, 5 de febrer, al Tanatori de Sabadell

| 04/02/2015 a les 17:20h
Arxivat a: Cultura, poeta, francesc garriga, mort, poesia
Francesc Garriga, una de les veus més detacades de la poesia catalana contemporània. | Joan Vidal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/02/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesc Garriga, un dels noms més destacats de la poesia catalana contemporània, ha mort aquesta matinada a Sant Cugat, als 82 anys d'edat i a conseqüència d'una afectació pulmonar. Nascut el 1932 a Sabadell, s'inicià en el món literari amb Entre el neguit i el silenci (1959) i deixa Swing com a llibre pòstum, una obra que publicarà Labreu Edicions, editorial amb qui l'unia una relació que anava més enllà de l'amistat, del mestratge i de la confidència, i amb qui també publicà Ragtime, guanyador del premi Cavall Verd-Josep M. Llompart (2012). Recentment havia estat premiat amb el Carles Riba per Tornar és lluny (2013). La seva darrera publicació, Demà no és mai. Antologia poètica 1959 - 2014 (2014), ha estat editada per AdiA edicions –de qui també en va assumir un "padrinatge moral" i afectiu molt intens– i conté alguns poemes inèdits i els cims més destacats d'una obra apassionant, reivindicada, majoritàriament, per les noves fornades literàries.

"Tinc fe cega en molts dels autors joves d'avui en dia", confessava. I aquest manament es esdevenia un dogma de fe, però sense cap mena d'indulgència. Potser per això va arribar a ser tan estimat entre aquests nous i joves poetes, en contrast amb uns difícils inicis literaris on Garriga va ser bandejat per l'stablishment imperant. Després de gairebé dues dècades de silenci, és a partir d'Els colors de la nit (Columna, 1990) que Garriga comença a ser reivindicat –i redescobert– per un gran espectre del públic. Al mateix temps, mentre es feia popular per les seves recordades aparicions televisives a Avisa'ns quan arribi el 2000, les noves generacions viuen, en primera persona, l'eclosió d'una de les millors veus de la poesia catalana del moment, amb fites com Camins de serp (Edicions 62, 2009), Setembre (Columna, 1992), Temps en blanc (Proa, 2003) o La nit dels peixos (Proa, 2005).


Irònic, descregut, savi, observador rondinaire i devot de les manifestacions més diverses i commovedores de l'art, Garriga confessava que a l'hora d'escriure no es permetia concessions. Sempre en minúscules i despullat de tot allò accessori, aquest era el gran talent –humà i literari– dels seus versos, fets amb la severitat de l'inquisidor i, al mateix temps, amb la tendresa i bonhomia del murri a qui li era permès de dir les veritats que altres callaven. "Vaig depurant els poemes, vaig traient coses, vaig llegint, un dia i un altre. No em canso, ara canvio això, ara remeno allò, ara me'ls miro, després me'ls torno a mirar. M'ho agafo amb molta calma perquè no estic mai satisfet", deia. Amb un inconformisme que ha acabat esdevenint un llegat, ple de vigor i de passió. I amb una obra on el poeta ha mostrat, fins al darrer dia, una llibertat il·luminadora.
 

Francesc Garriga, en una de les seves darreres visites a Granollers, al cicle de Versos Lliures. Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

He will be missed
Pau Gener, 04/02/2015 a les 20:18
+7
-0
Tot un senyor.
I quan va marxar, va caure una nevada.
Bellaterra
Jordi de Menorca, 05/02/2015 a les 17:03
+1
-0
El coneixia de fa anys, de Bellaterra i ens havíem vist bastant quan ell era docent a l'escola Sant Gregori. També posteriorment. Un gran poeta, poc reconegut però. Una gran persona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'afició del Barça ha xiulat l'himne i el rei | ND
01/01/1970
Milers de persones denuncien la repressió de l'Estat i donen suport als presos polítics
01/01/1970
El diputat d'ERC, acompanyat de la també diputada Jenn Díaz, ha fet una crida als "demòcrates espanyols" perquè "s'aixequin" contra aquesta situació
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos