Francesc Garriga, l'esclat d'una revolució en minúscules

Aquesta matinada ha mort el poeta de Bellaterra, als 82 anys, mentre dormia

L'enterrament serà demà dijous, 5 de febrer, al Tanatori de Sabadell

| 04/02/2015 a les 17:20h
Arxivat a: Cultura, poeta, francesc garriga, mort, poesia
Francesc Garriga, una de les veus més detacades de la poesia catalana contemporània. | Joan Vidal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/02/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesc Garriga, un dels noms més destacats de la poesia catalana contemporània, ha mort aquesta matinada a Sant Cugat, als 82 anys d'edat i a conseqüència d'una afectació pulmonar. Nascut el 1932 a Sabadell, s'inicià en el món literari amb Entre el neguit i el silenci (1959) i deixa Swing com a llibre pòstum, una obra que publicarà Labreu Edicions, editorial amb qui l'unia una relació que anava més enllà de l'amistat, del mestratge i de la confidència, i amb qui també publicà Ragtime, guanyador del premi Cavall Verd-Josep M. Llompart (2012). Recentment havia estat premiat amb el Carles Riba per Tornar és lluny (2013). La seva darrera publicació, Demà no és mai. Antologia poètica 1959 - 2014 (2014), ha estat editada per AdiA edicions –de qui també en va assumir un "padrinatge moral" i afectiu molt intens– i conté alguns poemes inèdits i els cims més destacats d'una obra apassionant, reivindicada, majoritàriament, per les noves fornades literàries.

"Tinc fe cega en molts dels autors joves d'avui en dia", confessava. I aquest manament es esdevenia un dogma de fe, però sense cap mena d'indulgència. Potser per això va arribar a ser tan estimat entre aquests nous i joves poetes, en contrast amb uns difícils inicis literaris on Garriga va ser bandejat per l'stablishment imperant. Després de gairebé dues dècades de silenci, és a partir d'Els colors de la nit (Columna, 1990) que Garriga comença a ser reivindicat –i redescobert– per un gran espectre del públic. Al mateix temps, mentre es feia popular per les seves recordades aparicions televisives a Avisa'ns quan arribi el 2000, les noves generacions viuen, en primera persona, l'eclosió d'una de les millors veus de la poesia catalana del moment, amb fites com Camins de serp (Edicions 62, 2009), Setembre (Columna, 1992), Temps en blanc (Proa, 2003) o La nit dels peixos (Proa, 2005).

Irònic, descregut, savi, observador rondinaire i devot de les manifestacions més diverses i commovedores de l'art, Garriga confessava que a l'hora d'escriure no es permetia concessions. Sempre en minúscules i despullat de tot allò accessori, aquest era el gran talent –humà i literari– dels seus versos, fets amb la severitat de l'inquisidor i, al mateix temps, amb la tendresa i bonhomia del murri a qui li era permès de dir les veritats que altres callaven. "Vaig depurant els poemes, vaig traient coses, vaig llegint, un dia i un altre. No em canso, ara canvio això, ara remeno allò, ara me'ls miro, després me'ls torno a mirar. M'ho agafo amb molta calma perquè no estic mai satisfet", deia. Amb un inconformisme que ha acabat esdevenint un llegat, ple de vigor i de passió. I amb una obra on el poeta ha mostrat, fins al darrer dia, una llibertat il·luminadora.
 

Francesc Garriga, en una de les seves darreres visites a Granollers, al cicle de Versos Lliures. Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

He will be missed
Pau Gener, 04/02/2015 a les 20:18
+7
-0
Tot un senyor.
I quan va marxar, va caure una nevada.
Bellaterra
Jordi de Menorca, 05/02/2015 a les 17:03
+1
-0
El coneixia de fa anys, de Bellaterra i ens havíem vist bastant quan ell era docent a l'escola Sant Gregori. També posteriorment. Un gran poeta, poc reconegut però. Una gran persona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Ferran Casas
01/01/1970
Torrent rep un cop de porta a la seva mà estesa a Rajoy per normalitzar la situació investint Puigdemont, que reclama negociar sota l'atenta mirada del Suprem. El govern espanyol només vol interlocutors que li donin la raó. Avui també són notícia la imatge de Barcelona, el porta a porta socialista, l'"Equipo A" i Roser Capdevila
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular