La caça amb arc al neolític podria haver ajudat a la cohesió social

La informació es desprèn d'un estudi realitzat per arqueòlegs del CSIC i la UAB

per ACN , 2 de febrer de 2015 a les 18:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La caça amb arc durant el Neolític podria ser un dels pilars de la unitat com a grup de les societats humanes primitives. Aquesta és una de les principals conclusions d'un equip d'arqueòlegs del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat els arcs neolítics trobats en el jaciment de La Draga de Banyoles. L'anàlisi de les peces, publicat a la revista “Journal of Archaeological Science”,  confirma una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, les més antigues del seu gènere trobades a Europa fins al moment.

"Comparant les escasses restes animals silvestres i l'abundant material de caça trobats al jaciment, arribem a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça", conclou l'investigador del CSIC Xavier Terrades, de la Institució Milà i Fontanals. L'especialista afegeix que l'elaboració d'arcs durant el Neolítica podia tenir una funció molt important a nivell social, que és la d'aportar prestigi social als individus involucrats en aquesta pràctica.


Segons l'estudi, en alguns casos el prestigi anava lligat al tipus d'animal caçat, i en altres ocasions es relacionava més amb la distribució que es realitzava de la presa que amb el propi abatiment de l'animal. "Les preses més grans, com a recurs col·lectiu, podrien haver tingut un rol important, fins i tot en casos en què constituïssin un recurs puntual o esporàdic", afegeix Raquel Piqué, investigadora de la UAB.

L'únic dels tres arcs conservat íntegrament mesura 1,08 metres de longitud, 25 mil·límetres d'amplària màxima i 15 mil·límetres d'espessor. Aquestes dimensions són inferiors a la mitjana de la resta d'arcs neolítics trobats en altres punts d'Europa. No obstant això, les dimensions de les parts conservades dels altres dos arcs de La Draga fan suposar als investigadors que tindrien una grandària major, similar als europeus.


Els arcs recuperats, a més de constituir un document material únic de la fabricació d'arcs i de la tecnologia cinegètica del Neolític inicial, constitueixen una evidència arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles, així com per abordar aspectes crucials com l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos, conclou l'estudi.

El projecte científic en el jaciment arqueològic de La Draga es porta a terme conjuntament des de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació