Antonio Giménez: «M'he intentat suïcidar set cops i ara em donen l'alta»

Un treballador amb depressió denuncia l'administració perquè no li reconeixen la incapacitat laboral

per Salvador Cot, Terrassa | 2 de febrer de 2015 a les 13:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antonio Giménez Foto: J.M.O.


Antonio Giménez (Terrassa, 1964) treballava fins fa un parell d'anys com a basculista al Centre de Tractament de Resius del Vallès Occidental, a Vacarisses. Ho recorda com una bona feina i fins i tot va assumir funcions de representació sindical. Però un mal dia tot es va torçar. Ara demana justícia.


- En quin moment vostè comença a tenir problemes psicològics?

- La meva exdona em va denunciar perquè volia que pagués la pensió alimentícia al meu fill gran, major d'edat. Ja feia tres anys que estàvem separats. Això em va provocar un daltabaix molt fort. Després, quan l'empresa em va notificar que m'embargaven el sou em vaig enfonsar del tot. A partir d'aquell moment només em quedaven 600 euros per pagar el lloguer, el menjar i els rebuts.


- Però havia de continuar treballant...

- Vaig caure molt avall. Li vaig dir al meu fill que em donés suport, però ell em va dir que no podia enfrontar-se a la seva mare.


- I això el fa caure en la depressió?

- Vaig calcular que estaria embargat fins l'any 2040. Quan més penses, pitjor. Vaig decidir que si no em deixaven viure, doncs no valia la pena viure. Vaig parar el cotxe en aquell pont tan alt que hi ha anant cap a Vacarisses i anava a tirar-me. Però en aquell moment vaig recordar que tenia pendent una qüestió laboral sobre un trebllador de l'empresa i vaig fer una trucada a CC.OO. perquè assumissin el cas.

- Entenc que això el va fer recapacitar.

- Bé, vaig tornar al cotxe i vaig anar cap a la feina. Però l'endemà vaig agafar tres capses de comprimits per dormir i em vaig prendre les noranta píndoles de cop.

- Algú el devia trobar...

- Sí, la meva mare. Havia caigut del llit i ho va sentir. Em van portar a Urgències.

- I què pensa quan es desperta?

- Volia tornar a treballar, però quan em van donar l'alta a l'empresa els va fer por que em suïcidés, perquè jo treballava de nit i sol. De moment, em van enviar de vacances cap a casa, pagant-me el sou.

- Sense treballar imagino que la depressió tampoc no devia millorar.

- Li donava moltes voltes al cap. Em van donar la baixa laboral i vaig seguir un tractament mèdic.

- Però vostè continuava amb el mateix problema.

- Sí, però l'octubre de 2013 em donen l'alta. Vaig tenir dos intents de suïcidi més. Un altre dia em volia tirar pel pont de la Mútua i em van haver d'agafar. M'he intentat suïcidar set vegades i ara em donen l'alta. Ho he passat molt malament.

- I com és que li donen l'alta amb un quadre com aquest?

- La doctora em va dir que deixés la beguda -tot i que jo, normalment, no bec- i que me n'anés a treballar, em va tractar molt malament i em va faltar al respecte com a persona. Va donar-me l'alta en base a un diagnòstic de depressió lleu, contrari als informes que jo aportava de psiquiatria i psicologia.

- Però vostè no podia treballar.

- No, al final vaig haver de plegar de l'empresa perquè ja no em podien continuar pagant el sou sense treballar. Estic a l'atur.

- Òbviament, una alta mèdica el deixa sense possibilitat d'accedir a una incapacitat laboral.

- Per això he decidit presentar una denúncia contra l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques de Terrassa i contra les doctores Isabel Mir i Maria Àngels Ruiz Bassols. La depressió s'ha accentuat i se m'ha complicat amb una diarrea crònica que em fa anar al lavabo un mínim de vint vegades al dia. Tot el que dic està documentat. No puc treballar i necessito que se'm reconegui.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació