Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Gallecs: cap a la protecció definitiva?

Cinc anys després de la protecció, Gallecs intenta consolidar el seu model de gestió per esdevenir un referent mediambiental i agrícola | Malgrat tot, l’estat de Can Cruz, l’anunci de la construcció d’empreses al perímetre de l’espai rural o la demora del Pla Especial afegeixen incertesa al futur del principal vestigi paisatgístic de l’antiga plana vallesana

per Diego Sola , Mollet del Vallès, 1 de febrer de 2015 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El futur a les seves mans. Un nen sosté una llavor de mongeta del ganxet a l’era de Santa Maria de Gallecs. L’agricultura ecològica està esdevenint un símbol d’aquest territori al centre dels Vallesos. Foto: NG.


Al passat diumenge, 25 de gener, va fer setanta-sis anys que l’estat major de l’Exèrcit Popular de la República, esbotzat i amb les forces minades, va pernoctar a la masia de Can Cruz de Gallecs, dins del terme municipal de Mollet, en l’agònica retirada de les tropes republicanes davant l’avenç imparable del nacionals. Ho relatà en el seu exhaustiu dietari el pagès Joan Ros (1895-1978), de Can Jornet, el pare de l’entranyable Maria (1924-2012) del film La Plaga. Aquella nit, el general i cap de l’estat major Vicente Rojo (1894-1966), un dels militars més prestigiosos de la República i l’ideòleg de l’ofensiva de l’Ebre, va contemplar de passada aquella era rajolada on maldestrament reposaven els bruts automòbils de la cúpula militar republicana i on, en temps de pau, aquells on la gent de Gallecs s’havia pogut dedicar tranquil·lament a l’ancestral ofici del pagès, tota la família pairal batia el blat per separar el gra de la palla.


Enmig de la Guerra Civil, aquesta masia típicament vallesana del segle XVIII presentava un aspecte més formós i ple de vida que el que mostra avui, setanta-sis anys després. Actualment es troba abandonada i en un avançat estat de deteriorament que ha portat el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs a fer una intervenció d’urgència tot just començar aquest 2015. Can Cruz, una masia de dos cossos amb teulades a doble vessant, amb la seva característica tiple finestrada de punt rodó a les golfes de la casa, i un mosaic de ceràmica blava que dibuixa la Mare de Déu de Montserrat i uns escolans, és un dels elements patrimonials i arquitectònics més reconeguts de Gallecs, situada a prop del veïnat de l’antiga església parroquial de Santa Maria i ben assoleiada dalt d’un turonet que s’enfila damunt de la carretera BV-5154 que travessa l’espai rural pel mig.

A escassos metres, a Can Jornet Xic, la casa natal d’en Joan i la Maria Ros i seu del Consorci que gestiona el parc agroforestal, fa pocs dies es constituïa el Consell de Participació de Gallecs, l’òrgan que vol consultar els agents socials implicats en el futur d’aquest territori. Gallecs genera alhora dubtes i un gran interès en un vast teixit associatiu i veïnal. Tot i que 2014 ha estat un any que ha continuat situant Gallecs en el mapa per a molts catalans gràcies a l’inestimable i premiada obra de Neus Ballús i Pau Subirós, La plaga (Produccions El Kinògraf, 2013), tant l’indret, descrit pel folklorista Joan Amades (1890-1959) com "el darrer punt on es va eixugar l’aigua" d’un Vallès que "havia estat un gran llac", com la gent que hi viu i hi treballa, encara viuen amb la incertesa d’un futur en construcció.


De ciutat dormitori a reserva natural

Com és ben conegut, Gallecs és una vastíssima extensió de paisatge vallesà, format majoritàriament per camps de conreu però també per boscos singulars i paratges de ribera, que representa un dels darrers i més genuïns vestigis de com era la plana vallesana abans de la industrialització i urbanització contemporània del Vallès. El 1972 el govern espanyol va expropiar les 1.500 hectàrees que comprenien el gruix majoritari de Gallecs (una peça gegantina de terra entre Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Palau-Solità Plegamans, Santa Perpètua i Montcada) per construir una gegantina ciutat de 130.000 habitants a mig camí de Granollers i Sabadell. Tot i que molts pagesos van marxar amb una paupèrrima indemnització de 86 pessetes per metre quadrat, d’altres resistiren i, juntament amb activistes neorurals que es van establir en un Gallecs en guerra declarada contra l’urbanisme tardofranquista, van convertir aquest poble mil·lenari –la primera referència de Gallecs data del 904– en un símbol de la defensa de la terra i els valors del camp vallesà. La lluita ecologista per Gallecs va ser un dels conflictes ambientalistes de major impacte a la Catalunya de la transició de la dictadura a la democràcia, arribant a l’àmbit universitari i incorporant-se a l’agenda política dels primers consistoris democràtics i de la Generalitat recuperada així com la titularitat del territori va passar a la mateixa administració autonòmica, que avui dia és propietària de tot Gallecs, finques i explotacions agrícoles incloses, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).


En un procés de dècades que per a molts semblava interminable, l’any 2009 el govern de la Generalitat va aprovar la inclusió de Gallecs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), amb l’objectiu de protegir “un dels antics paisatges més característics de la Plana del Vallès”, segons declarà el govern català en una jornada històrica per a la gent de Gallecs, dels municipis implicats i del seu entorn vallesà. Però no tot està fet.
 

Protecció real o nominal? Diversos grups ecologistes reivindiquen que la inclusió de Gallecs en el PEIN no ha protegit la integritat del paisatge. El pas de noves vies de comunicació o l’ampliació de carreteres ja existents podria ser un dels principals riscos de conservació. Foto: Diego Sola


Actuacions i proteccions pendents

Cinc anys i tres mesos després de la inclusió definitiva de Gallecs en el PEIN de la Generalitat i a deu anys de l’aprovació del Pla Director Urbanístic que l’inclou en el sistema d’espais lliures, el model de gestió, la regulació i la potenciació dels usos del gran bocí natural al cor de la plana vallesana continua pendent, segons denuncien les associacions ecologistes i de veïns. Un exemple és la pròpia masia de Can Cruz que, d’acord amb el que va avançar la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ara fa dos anys, havia de sortir a concurs per a ser arrendada a un projecte associatiu que dinamitzés l’espai tot allotjant activitats dedicades a algun dels usos que contempla el vigent Pla Especial de Gallecs (agrícola, forestal, lleure, cultural, educador...). Can Xalet, que es troba a escassos cent metres de Can Cruz, era una de les altres masies que podien sortir a concurs. DRAG, l’Associació per la Defensa de Rèptils i Amfibis de Gallecs, que el 2010 inaugurava cinc basses recuperades de Gallecs per facilitar la continuïtat dels ecosistemes aquàtics de l’espai, va postular-se per a la seva gestió, amb l’objectiu de convertir Can Xalet en un centre referent de reproducció d’amfibis i rèptils: a Gallecs n’hi viuen una quinzena de diferents espècies, vivint entre l’aigua i el sol. A Can Cruz, l’Ateneu de Gallecs promou des de fa dos anys una assemblea oberta per definir el projecte que hauria d’albergar la centenària masia. Però el concurs de la Generalitat continua ajornat sine die.

 

Més informació a NacióGranollers.cat

 

Els camps de Gallecs, enmig d’un territori densament poblat, urbanitzat i industrialitzat, constitueixen un vestigi únic del que ha estat al llarg dels segles la plana vallesana. Foto: Manel González Foto: Manel González

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació