El full de ruta post-plebiscitari previst

El Consell Assessor per a la Transició Nacional recorda a CiU, ERC, CUP i Govern que l'escenari per assolir la independència després d'unes plebiscitàries ja està “pensat, aconsellat i mesurat” en el seu informe número 10 | Preveu dues circumstàncies: col·laboració de l'Estat o confrontació

per Quico Sallés, Parlament/Palau de la Generalitat | 29 de gener de 2015 a les 06:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El CATN va dibuixar com convertir Catalunya en independent després d'unes plebiscitàries.



“No entenem que es generi malestar entre les forces sobiranistes sobre com articular el full de ruta post 27-S, si el Consell Assessor per la Transició Nacional ja li va dedicar un dels seus millors informes a explicar-lo”. Aquesta és la reflexió de dos dels membres del CATN consultats per Nació Digital per recordar a CiU,ERC, CUP i el Govern que el seu informe número 10 exposa de manera concisa i breu com bastir el “full de ruta” seguint criteris de dret internacional, de realitats polítiques properes i segons els darrers exemples històrics de construcció d'Estats després d'unes eleccions de “caràcter plebiscitari”."L'escenari postplebiscitari està pensat, aconsellat i mesurat", afegeixen i més en un moment que la Mesa de Partits de l'ANC, Òmnium i AMI que l'està dissenyant està congelada fins el mes de febrer.


Dos escenaris 

De fet, els Consellers del CATN també insisteixen que van preveure l'escenari de les plebiscitàries en dues circumstàncies ben diferents. Per una banda, el CATN va proposar un “full de ruta” si després de les plebiscitàries l'Estat s'avenia a negociar, encara que fos per la pressió internacional. Una situació que definien en el dossier com “escenari de col·laboració”. Per altra banda, el mateix informe també preveu un escenari de “confrontació” en què l'Estat continua la seva negativa a negociar. 


Així, segons aquest informe “L’escenari de col·laboració es podria produir a Catalunya a partir de dues situacions diverses: com a resultat d’una consulta a Catalunya en la qual hagi triomfat aquesta opció, i que, en conseqüència, l’Estat s’avingui a negociar per implementar-lo;o bé, en cas de no poder-se celebrar la consulta, l’Estat s’avingués a negociar a partir d’una declaració solemne de l’inici del procés de creació d’un estat independent, que es produís després d’unes eleccions celebrades en clau plebiscitària en què haguessin obtingut majoria les forces polítiques favorables a aquesta opció.

 “Amb aquesta declaració”,- continua l'informe-, “que també podria produir-se després de la celebració d’una consulta popular, s’afirmaria la sobirania de Catalunya i la Generalitat obriria el procés per exercir-la, dirigint-se a l’Estat per obrir les negociacions a l’efecte”. “Malgrat que pugui semblar paradoxal, aquesta possibilitat no s’ha de descartar, ja que en aquest supòsit l’Estat es trobaria davant d’una situació de fet, que hauria de resoldre pels únics mitjans acceptables en el context polític existent, tant intern com europeu i internacional, que remeten al diàleg i a la democràcia”, conclou el CATN.


Escenari de col·laboració

Segons l'informe 10 en “l'escenari de col·laboració, tant si és després de la consulta com d’unes eleccions plebiscitàries” i en cas de majoria independentista “s’hauria d’obrir un procés de negociació entre les institucions de Catalunya i de l’Estat que conduís a la proclamació d’independència”. En aquesta fase, el CATN assegura que “Catalunya seguiria formant part de l’Estat i, en conseqüència, resultaria aplicable l’ordenament jurídic estatal, encara que s’hauria de flexibilitzar, especialment quant al règim competencial, per habilitar les actuacions de la Generalitat destinades a preparar la creació del nou Estat”.

Serà en aquesta fase que s'haurien d'implementar quatre objectius: “negociar amb l’Estat les condicions de la separació; cercar el reconeixement internacional; negociar amb la Unió Europea i els organismes internacionals les condicions de la incorporació del nou Estat; i preparar internament la creació del nou Estat amb estructures com ara la hisenda i l’administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infraestructures, les telecomunicacions, l’energia i l’aigua, i les relacions exteriors que “no haurien de prejutjar les decisions que s’haguessin de prendre en la futura Constitució catalana”.

Escenari de confrontació 

L’escenari de no-col·laboració es pot produir després de les plebiscitàries, amb una declaració solemne del Parlament a favor de la creació d’un estat independent, i l’Estat no accepta l’oferiment de negociacions realitzat per la Generalitat. “Resulta difícil preveure amb fiabilitat el desenvolupament i la resolució d’una crisi d’aquesta naturalesa” apunta el CATN i els analitza segons els “graus d'intensitat diversos” de l'hostilitat estatal al procés: des de recursos al Tribunal Constitucional a la suspensió de l'autonomia a través del 155 de la Constitució fins a la declaració dels estats excepcionals. 

Ara bé, el CATN assegura que “la possibilitat d’oposició de l’Estat té, però, límits, tant pel que fa als mitjans utilitzables com a la seva probable eficàcia a mitjà termini”. “En efecte, l’Estat no pot adoptar mesures que suposin una limitació, i menys encara una suspensió (llevat que es declarin alguns dels estats excepcionals de l’art. 116 CE) o una supressió, dels drets i llibertats de les persones”, conclou l'informe.  I apunta la intervenció de la comunitat internacional com la Unió Europea i, fins i tot, mobilitzant la societat civil. 

DUI 

Així, segons el CATN, si “la pressió per la negociació no tingués èxit, l’alternativa que restaria a la Generalitat per fer efectiva la voluntat popular expressada a favor de la creació d’un estat independent seria la de proclamar unilateralment la independència”. Ara bé, el Consell recorda que aquesta proclamació “només es pot produir, per ser eficaç, si es pot exercir de manera efectiva el govern del territori” que implicaria les estructures d'Estat “indispensables” i “amb una capacitat suficient per assegurar l’exercici de les seves funcions bàsiques i el govern sobre el territori, no podria néixer de manera efectiva el nou Estat”.


Negociar malgrat la proclamació i referèndum de ratificació 

A més, el CATN avisa La proclamació d’independència, “no hauria de comportar un tancament de la voluntat de negociar amb l’Estat i de reconduir la situació cap a un escenari de col·laboració”. “Igualment, en aquest cas, i si no hi ha hagut una consulta prèvia, seria convenient celebrar un referèndum de ratificació de la proclamació d’independència”, avisa el Consell.




 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació