Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La infantesa segons Feliu Formosa

L'autor fa un exercici de memòria al llibre 'Sense nostàlgia' | L'obra acaba el 1951, quan pren "consciència política" durant la vaga de tramvies

per Jordi Palmer , 1 de febrer de 2015 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Feliu Formosa ha escrit 'Sense nostàlgia' Foto: Marc Vila
 

Feliu Formosa (Sabadell, 1934), ha posat el seu geni literari al servei de la memòria per recordar a 'Sense nostàlgia' (Proa, 2015) els anys de la seva infantesa. Es tracta d'un llibre breu on el poeta i traductor ha volgut explicar, de forma directe, sense ornaments, els primers anys de la seva vida.


El mateix autor explica que l'origen d'aquest llibre s'ha de trobar al seu dietari "Sala de miralls", on dedicava l'últim capítol a comparar la seva infantesa amb l'obra de Klaus Mann, segon fill de Thomas Mann. "La meva filla Clara em va dir que podia ampliar el capítol i fer un llibre complet", recorda Formosa, al temps que apunta que Tomas Transömer, Nobel de literatura del 2011, "té un llibre molt semblant".

 
De fet, 'Sense nostàlgia' arriba en un moment en que els llibres de memòries semblen estar a l'ordre del dia, ja que hi ha obres recents d'aquest estil, com 'Quan érem feliços', de Rafael Nadal o 'El tramvia groc', de Joan F. Mira. Malgrat això, Formosa apunta que va començar a treballar en aquest volum abans que es publiquessin aquestes obres i que el seu volum, més que evocar una època ha volgut "explicar una conversa de tu a tu de com va ser la meva infantesa".


Així mateix, Formosa justifica el títol, 'Sense nostàlgia', perquè el text és "més un exercici de memòria que de nostàlgia", dedicat a reflectir "una època més aviat precària" que recull els anys "del racionament, de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial", amb moments cabdals a la seva vida com l'exili de son pare a França just acabada la Guerra d'Espanya.

El llibre comença amb els primers records de Formosa a Sabadell a finals dels anys trenta i finalitza a Barcelona amb la vaga de tramvies del 1951, un moment en que l'autor pren "consciència política", fet que li fa dir adéu a l'adolescència, ja amb disset anys.


El pare del POUM, el fill del PSUC

Entre els personatges familiars que apareixen a 'Sense nostàlgia', cal destacar la figura del seu pare, militant del POUM durant la guerra que, tornat de l'exili s'integraria en els moviments socialistes que donarien  lloc, més tard, a la formació del Partit dels Socialistes Catalans, tot plegat en un moment que el propi Feliu Formosa militava en el PSUC fins que l'any 1972 va deixar el partit.

Un cop enllestit el llibre, i amb 80 anys d'edat, l'escriptor preparà un cinquè dietari d'actualitat, mentre que, de moment, no té intenció de "continuar explicant la meva joventut".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació