Els llacs d'Aigüestortes, més rics que la superfície de tots els oceans

per Europa Press , 8 de gener de 2015 a les 16:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Estany de Bergús amb aigües fredes i pobres en aliment, sotmeses a radiació ultravioleta. Foto: JC Auguet


Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha creat una eina de biocomputació que permet caracteritzar i catalogar els ecosistemes microbians en ambients naturals en funció de la seva riquesa genètica. L'estudi, publicat a 'Molecular Ecology', ha descobert que els llacs d'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes posseeixen una riquesa genètica superior a l'existent en la superfície de tots els oceans.


"Per primera vegada podem abordar l'estudi de comunitats microbianes sense necessitat de catalogar o identificar les espècies individualment gràcies a la informació genètica que recuperem directament dels ambients naturals. Això ens permet caracteritzar de manera sinòptica, com un tot, els sistemes microbians i observar, mitjançant una eina objectiva, com s'organitzen i funcionen les comunitats biològiques i si mereixen o no ser explotades o conservades", ha explicat l'investigador del CSIC, Emilio Casamayor. 

El científic ha apuntat, a més, que es tracta d'una "aproximació molt útil per avançar en el coneixement de l'ecologia i l'evolució del món microbià", però també "té aplicacions en estudis de bioprospecció o conservació". 


El treball, realitzat als llacs d'alta muntanya d'Aigüestortes, ha comprat les dades obtingudes amb la nova eina amb els estudis previs sobre la microbiota de la part més superficial (fins a cinc metres de profunditat) dels oceans. Els resultats mostren que mentre la variabilitat química i geològica dels oceans és molt homogènia en superfície al llarg de milers de quilòmetres, en els llacs alpins protegits d'Aigüetortes aquesta variabilitat és molt alta en distàncies curtes. 

"És una zona de contacte de tres tipus de substrats geològics, el que la fa peculiar respecte altres zones alpines. Tots aquests factors permeten que es desenvolupin espècies molt diferents en distàncies molt curtes, acumulant en conjunt una gran riquesa genètica. També ens permet plantejar-nos per primera vegada la possibilitat de desenvolupar estudis de conservació amb éssers microscòpics", ha afegit Casamayor. 


Treball en cadena

"Els microorganismes van ser els primers éssers vius en aparèixer a la Terra fa més de 3.000 milions d'anys. Des de llavors han estat interaccionant amb la química i la geologia d'aquest planeta i han après a utilitzar un ample repertori de fonts d'energia i d'alimentació per la seva supervivència". 

La seva diversitat no es troba en la seva forma o mida, sinó que s'amaga en el seu metabolisme que es troba codificat sota una àmplia variabilitat genètica. "Aquest metabolisme, que es combina com un treball en cadena en les comunitats microbianes, és el que manté viable la biosfera", ha conclòs l'investigador del CSIC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació