El Banc del temps: intercanvi de serveis sense diners pel mig

La iniciativa s'està consolidant a la Catalunya Central, on ja hi ha uns quants centenars d'usuaris actius

per ACN , 5 de gener de 2015 a les 09:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El grup de persones que va a caminar enfila el Passeig del Ter de Manlleu per fer una ruta que durarà un parell d'hores, fins que es pongui el sol. Foto: ACN

 

Acompanyar a fer encàrrecs a les persones amb mobilitat reduïda, cosir vores de pantalons, escurçar cortines, donar classes d'informàtica, fer intercanvi d'idiomes o arreglar averies elèctriques són alguns dels exemples de serveis que s'ofereixen i es reben als bancs del temps que hi ha en funcionament a la Catalunya Central. En els darrers anys, aquesta iniciativa ha anat a l'alça i s'ha instaurat en diferents localitats del territori, com Igualada, Solsona, Manlleu o Berga. D'altres com Vic o Manresa tenen la intenció d'implementar-ho la primavera del 2015 seguint el model d'altres ciutats d'Osona on fa anys que funciona, com és el cas de Manlleu.

Els Bancs dels temps són una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, nascuts a Barcelona l'any 1998, "que simulen el funcionament d'un banc però, en canvi, allò que es presta i es rep és temps dedicat als serveis i les persones", segons ha explicat a l'ACN Susana Fàbregas, tècnica del Pla d'Inclusió d'Igualada. De fet, Fàbregas ha apuntat que l'objectiu del projecte és "l'ajuda mútua i el reforç dels llaços comunitaris i de veïnatge". "El servei té una doble funció: d'una banda, fer evident que tots tenim capacitats i habilitats per oferir i, de l'altra, pot ser una resposta a les necessitats de la vida diària", ha apuntat la tècnica municipal. 


Sense diners

El tret més característic dels Bancs del temps és que funcionen sense diners i, per tant, la unitat d'intercanvi és l'hora. Independentment del tipus de servei, per cada hora que donis, tens dret a rebre una hora de servei i la persona a qui tu ajudis no ha de ser necessàriament la mateixa que després et doni un cop de mà. La Maria Mas i l'Antònia Roig, per exemple, són dues usuàries del Banc del temps d'Igualada. L'Antònia va amb cadira de rodes i la Maria l'acompanya a fer encàrrecs. A canvi, l'Antònia ofereix serveis de manicura a qui ho desitgi. 


De fet, l'Antònia és una de les primeres persones que va apuntar-se al Banc del temps d'Igualada. Segons ella, "de diners no n'hi ha per a tothom, en canvi, de temps tots en tenim una mica" i, per això, "si tots plegats ens en donéssim una mica ens enriquiríem personalment i ajudaríem a les altres persones a fer una vida més integrada". De la seva banda, la Maria creu que aquesta iniciativa és com "tornar als anys de la postguerra, quan les pessetes no existien i la gent oferia coses a canvi d'altres". 
 

L'Antònia Roig i la Maria Mas conversen a una plaça d'Igualada. Foto: ACN


Intercanvis grupals, comunitaris o individuals 

Tot i que la majoria de serveis que s'ofereixen al Banc del temps són individuals, a Manlleu també s'organitzen intercanvis grupals o comunitaris. La tècnica de Participació Ciutadana, Mercè Sayol, ha explicat que els intercanvis individuals poden ser molt variats: des d'ensenyar a fer un bloc, conversar en anglès o francès, fins a acompanyar algú al metge. Aquest és el cas de la Dora i la Núria, dues dones grans que cada dimecres es troben. La Núria va amb cadira de rodes i la Dora l'acompanya a fer encàrrecs o la porta a passejar. Tot i que la Núria viu amb la seva filla, que és qui està amb ella la gran majoria del temps, el fet que la Dora vagi a ajudar-la un cop a la setmana permet que la filla es pugui ocupar d'altres coses. Les dues han anat teixint una amistat i conversen sobre allò que les preocupa i es fan companyia.

Els intercanvis grupals són una activitat que lidera un dels voluntaris i on hi participen dues o més persones. Durant aquest any, a Manlleu s'han dut a terme sessions per aprendre a fer pastissos de fruita i un grup per anar a caminar. El seu impulsor, Jaume Crosas, ha relatat que durant dues hores, a banda de caminar a pas lleuger, exploren la natura pels afores de Manlleu, fan esport i passen una bona estona conversant. Ell, de moment, no dóna ni rep cap altre servei, tot i que s'hi mostra disposat. Crosas, aturat als 60 anys després de tota una vida dedicada a treballar, ha assegurat que amb aquesta activitat se sent útil. No espera res a canvi perquè l'activitat li és "molt gratificant".
 

Unes deu persones conformen el grup de caminadors que cada dimecres es troben a Manlleu per passar una bona estona. Foto: ACN


El tercer tipus d'intercanvi que es dóna al programa Temps per Temps és el comunitari. Es tracta d'una acció que surt del banc del temps amb l'objectiu de fer-ne partícip tota la societat. Una de les activitats que té més èxit és l'intercanvi de roba, que coincideix sempre amb la setmana europea de prevenció de residus. Per Sant Jordi, els voluntaris van a la llar dels avis on ajuden les persones amb mobilitat reduïda i els porten a la plaça perquè puguin visitar les paradetes de llibres i roses. 

Tothom té habilitats per oferir

La coordinadora del Banc del Temps de Manlleu, Mercè Sayol, ha explicat que molts dels voluntaris quan s'inscriuen no posen sobre la taula totes les habilitats que tenen "per desconeixença". La seva tasca, doncs, és anar fent preguntes perquè ells mateixos vagin descobrint tots els coneixements que tenen i que podrien aportar al programa. D'aquesta manera, es va confeccionant una gran base de dades que després els permet posar en contacte unes persones amb les altres quan es requereix un servei o es vol oferir una activitat. Sayol també creu que hi ha dos perfils diferenciats d'usuaris: aquelles persones que tenen feina i "no tenen temps per fer res, però amb necessitats per cobrir"; i aquelles que no treballen i tenen molt temps lliure però no saben com omplir-lo. 

Llaços d'amistat

Molts dels usuaris que s'apunten al Banc del temps ho fan per cobrir una necessitat concreta però, amb el temps, estableixen relacions personals d'amistat amb d'altres usuaris. Un dels exemples és el grup del Solsonès. En aquest territori hi ha una trentena d'inscrits i això fa que "el grup estigui molt cohesionat". Segons ha explicat la seva coordinadora, Mercè Asensio, "el fet que siguem pocs provoca que més que usuaris siguem amics i, al final, el grup és com una gran família". 

De fet, els coordinadors del Banc del temps de diferents municipis expliquen que moltes persones també s'hi apunten per conèixer gent nova. "Ens trobem que hi ha gent de fora que ve a viure al Solsonès i que no coneix ningú del territori i s'apunta al Banc del temps per establir contactes", ha explicat Asensio. També hi ha altres persones que queden per fer activitats socials com anar al teatre, al cinema o fer un cafè. 
 

La Dora acompanya la senyora Núria a donar una volta per Manlleu i a fer encàrrecs. Foto: ACN


Per Llimós, del Temps per Temps de Manlleu, el gran valor del programa és la relació d'amistat que es crea entre les dues persones que protagonitzen l'intercanvi. La seva companya, Mercè Sayol, afegeix que les relacions que va veient són "molt gratificants". Potser són gent que no es coneixien o que només es coneixien de vista, i a partir del programa acaben tenint una relació "molt personal que desemboca en una gran amistat". I encara que l'intercanvi de serveis deixi de funcionar, pel motiu que sigui, "la seva amistat perdura en el temps". 

Manlleu, Igualada i Solsona, els municipis més actius de les comarques centrals

Des de fa uns anys la iniciativa del Banc del temps ha arribat a les comarques centrals i, en aquests moments, es troba en procés de consolidació. A Igualada el servei compta amb un centenar d'inscrits, a Manlleu hi ha 350 persones apuntades des que es va iniciar el servei l'any 2009 i a Solsona una trentena. D'altra banda, hi ha poblacions com Vic que estudien implantar-ho de cara a la primavera de l'any vinent com a un dels projectes que depenen del Pla de Desenvolupament Comunitari. A la capital d'Osona, la iniciativa ja havia funcionat de la mà de Caixa Catalunya. Amb el canvi a l'entitat, el projecte va perdre força i va acabar desapareixent.

Amb tot, la majoria de coordinadors del servei apunten que "encara costa" que la gent s'hi apunti perquè "no estan acostumats a intercanviar temps per temps, ja que sempre hi ha hagut diners pel mig". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació